encenent la imaginació: d’abril 2016

dissabte, 23 d’abril del 2016

Tresors de paper i tinta.

Cada llibre és únic i especial.
Cert com que la nit i el dia coexisteixen però no conviuen.
El més important en un llibre és el que ens explica, el que ens narra, el que ens regala.
Alguns llibres, però arriben a les nostres mans amb una història pròpia que els fa més únics i més especials.
Llibres que són un regal.
Llibres que són una troballa.
Llibres que són una difícil elecció.
Llibres que són un pes que traginar durant hores.
Llibres que són una raó.
Llibres que són un tresor.
Aquests són alguns dels meus tresors.

Alguns van ser molt buscats, molt esperats.
Altres van arribar per sorpresa.
Algun encara no té un rostre darrera. Ni unes mans.
Ni unes orelles en les que mormolar "Gràcies!".
Alguns tresors no els tinc a casa, són a l'escola.
Alguns tresors no els tinc a casa, són a casa d'algú que sé que els tracta amb devoció.
Alguns tresors no els tindré mai, només els he pogut fullejar, però me'n queda l'emoció, l'experiència d'haver-los tingut entre les mans, el record.

Tresors.
Alguns han vingut a mi,
i han fet un llarg viatge fins arribar a les meves mans.
Alguns els he anat a cercar jo,
i hem fet un llarg viatge plegats fins arribar a casa.
Llibres viatgers que han poblat estanteries llunyanes
que han atravessat continents, països, ciutats,
per terra, per aire, per mar.
La seva història,
la seva olor,
les mans que els han tocat,
els fan (encara més) únics.

Feliç Diada de Sant Jordi!

Sant Jordi 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Llibres per alimentar la creativitat.

Més llibres per alimentar la creativitat.

Encara més llibres per alimentar la creativitat.

diumenge, 17 d’abril del 2016

Inversió per refracció.

En aquest cas podem dir que l'aigua es posa el vestit del joc, ja que es presta a un joc delicat i divertit, on tot i no ser la veritable protagonista de l'experiment (perquè la protagonista de l'experiment és la llum) sí que l'aigua és el catalitzador, és la part més visible (i indispensable) per a que l'experiment resulti fascinant a petits i grans. Alterar i transformar la realitat d'una manera simple, senzilla i sorprenent.

Si juegueu a observar imatges a través d'un got (buit i ple) d'aigua, podreu observar que les imatges es distorsionen, s'alteren, s'inverteixen.

L'explicació és senzilla i és la mateixa que fa que un llapis sembli trencar-se en posar-lo dins un got: la refracció de la llum. La refracció* es dóna perquè quan els raigs de llum atravessen diferents medis (en aquest cas aire i aigua) es desvien en direccions diferents degut a la diferència de densitats.

La temàtica aquàtica ens ha suggerit animalons també aquàtics (i més o menys ferotges), i a partir d'aquí... un fer i desfer, un jugar i observar, un meravellar-se i fascinar-se continu i constant.

En aquest petit vídeo podeu observar l'experiment amb tota la seva esplendorosa capacitat fascinadora...

Si us animeu a provar l'experiment a casa, us recomano que busqueu diferents angles i punts de vista, que jugueu a posar el got a diferents distàncies de les imatges, ja que no des de tots els angles es pot apreciar bé la refracció, així que no tingueu por a fer, desfer, remenar i provar coses noves!

Abril del 2016. Vuit anys.

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.

Clips dins el got.

Flotació rudimentària.

Experimentant amb aigua freda i calenta.

Refracció (viquipèdia)

* des de la meva humil experiència com a educadora infantil i persona amant de la ciència però aliena als seus llenguatges, aquesta és la explicació-definició més senzilla i acurada que he sigut capaç de definir, però si algú creu que és equivocada o en té alguna de millor i m'ho fa saber, amb molt de gust, plegats, la millorarem!

diumenge, 3 d’abril del 2016

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.

Heu vist mai l'aigua d'un rierol pentinant el reflex d'un arbre?

Els cabells de l'arbre s'ondulen amb l'empenta de l'aigua.

En el reflex, les fulles s'esborren i l'aigua ens mostra la dansa d'un grapat d'algues.

L'aigua es torna gris quasi blanca i s'esquitxa de ratlles verdes.

El verd de les algues pentinava l'aigua dolçament mentre ella es deixava pentinar com si res. Amb afecte i dolçament l'aigua li anava desfent els nusos i tallant els cabells i els cabells que

que sobràven els duia al preciós reflex on milions de cabells havien caigut. Era un reflex únic bonic i elegantíssim. Era meravellós contemplar aquell reflex mentre milions de dones recollien els cabells des de sota el riu, vaig pensar. Llavors quan acaba de llençar els últims cabells, de tallar els últims cabells, l'aigua vesteix a l'arbre d'algues elegantíssimes, vaig pensar. L'aigua em va regalar una experiència única.

LLUM