Els cabells de l'arbre s'ondulen amb l'empenta de l'aigua.
En el reflex, les fulles s'esborren i l'aigua ens mostra la dansa d'un grapat d'algues.
L'aigua es torna gris quasi blanca i s'esquitxa de ratlles verdes.
El verd de les algues pentinava l'aigua dolçament mentre ella es deixava pentinar com si res. Amb afecte i dolçament l'aigua li anava desfent els nusos i tallant els cabells i els cabells que
que sobràven els duia al preciós reflex on milions de cabells havien caigut. Era un reflex únic bonic i elegantíssim. Era meravellós contemplar aquell reflex mentre milions de dones recollien els cabells des de sota el riu, vaig pensar. Llavors quan acaba de llençar els últims cabells, de tallar els últims cabells, l'aigua vesteix a l'arbre d'algues elegantíssimes, vaig pensar. L'aigua em va regalar una experiència única.
LLUM
La dansa de les algues vesteix el reflex d'un arbre.
L'aigua dolça ens ha regalat una experiència ondulant.
L'aigua dolça ens ha regalat una experiència ondulant.
Març del 2016. Vuit anys.
Els llenguatges de l'aigua.
Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...
Veig, veig... amb els meus ullets...
Mapa sonor d'un matí de diumenge.
Quin text més preciós! Un bonic record fet poesia. Una abraçada
ResponEliminaM'ha encantat com ho expresseu... Quina sensivul
ResponElimina