Cap d'any sonor.

No vuela quien tiene alas

Sino quien tiene un cielo

Elvira Sastre

2016

Una radial.

El meu melic.

El teu melic.

Un grapat de forats a les entranyes

com perdigons,

funcionant com un sol buit.

Un parell d’ales arrancades

i en el seu lloc

dos abismes profunds 

clavant-se fins al moll de l’os

com dues portes obertes,

impúdiques i grotesques.

Agafar la por i tallar-la fineta.

I, llesca a llesca, devorar-la sencera.

Passant-la amb paciència per cada dent.

Gaudint-la i patint-la.

Ennuegant-me però sense parar d’empassar.

Armar-me de valor.

En un gest de confiança cega

o d’estupidesa suprema

saltar al buit.

Confiant només en les mans alienes que em subjecten

(que les meves han de servir per parar el cop

quan les dels altres em fallin).

Estavellant-me contra el terra

o contra la teva pell

que ara per ara és el mateix.

Caminar sense defallir.

Encara que em tremolin les cames i els genolls

amb la certesa que 

només es neix un cop

no viuré més vida que aquesta

i vull fer-ho a mans plenes.

Enterrar el 2016

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors

Enterrar el 2016 

Fent molt de soroll

I donar la benvinguda al 2017

Amb un somriure que digui

- Hola, cabró. 

Aquí em tens.

Puc fer el que vulgui amb tu. 

*  *  *

Celebrar la fi d’un any i l’inici d’un altre té un punt naïf.

Ens fem propòsits, preguntes i 

(com que ens espanten) 

les amaguem sota la música i les reguem bé d’alcohol.

Ens sentim poderosos i vulnerables a la vegada.

Ens adonem que estem sols enmig del silenci del cosmos.

Per a trencar aquest silenci, 

res millor que el dringueig dels cascavells.

Escultures, corones, collars o braçalets.

Que el so trenqui el silenci i esdevingui companyia.

Així neix la nostra proposta per a enterrar el 2016 i estrenar el 2017.

Per a rebre’l i celebrar-lo

Sonorament

Amb tots els honors

Amb tots els dolors

Amb tots els horrors.

Desembre del 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Escultura de festa.

Kit de cap d'any per a estrenar el 2014 d'una manera màgica!

· ales · diy per a volar alt

standby (me)

Tendrá que haber un camino,

habrá un camino

que me lleve,

que me lleve donde pueda estar.

Tendrá que haber un camino. Los Planetas y Enrique Morente.

Sempre hi ha un després. 

Un netejar el que s'ha embrutat. 

Un recollir el que s'ha trencat. 

Un escombrar les runes. 

És necessari per poder recomençar. 

Donar-nos fins a la sacietat. 

Buidar-nos del tot. 

I, després, rentar-nos les mans, amb les mànigues ben arromangades. 

Oblidant les ganes de trencar-ho tot per no haver de netejar-ho, per poder emmirallar-nos i aguantar-nos la mirada amb les mans distretes subjectant els cabells a l'alçada de la nuca. 

I agafar aire nou. 

Per mastegar-lo i escopir-lo amb regust a magrana, a caqui, o a llorer. 

I escopir de ple en la pena, sense importar si es pròpia o aliena. 

I només després, dormir. 

Per recomençar. 

Estem en standby. 

Però seguim vius i respirant. 

And it feels so good.

Novembre del 2016. 

Carregant piles.

nou

La vida es domingo,

canción sin fin,

noche de estrellas,

y un rato en el jardín.

Dije para mí.

Allí.

Y eso fue la bienvenida.

Standstill. Canción sin fin. (Epílogo). El corazón de B. despierta. 

El número nou. Precedint la desena. Espiant-la i anticipant-la.
El nou com a novetat, com a possibilitat i com a incertesa.
L'hora d'entrar a l'escola. Amb petons a les portes i els cabells recollits.
La taula del nou, amb tots els seus trucs, peculiaritats i curiositats.
Una quantitat concreta, mesurada en volum, encabida al palmell de la mà.
La nou del coll, prominent i sensual.
El nou cargolant-se sobre si mateix com les branques d'un arbre inquiet.
El fruit de la noguera, replegant-se com un cervellet.
L'olor d'un llibre acabat d'obrir i ensumat amb els ulls clucs.

Són només nou possibilitats del nou.
I, entremig, tot el que cap entre totes i cada una d'elles.
De bo i de dolent.
D'alegre i de trist.
De nu i de vestit.
De ple i de buit.
De possible i d'impossible.
De camins i d'abismes.
De riures i plors.
De vell i de nou.
El nou com un any de canvis, de novetats i possibilitats.
On viureu moments per cridar, per riure, per plorar i per esperar.

Però sobretot el nou,
com un diumenge etern, d'estrelles i jardins.
Y eso fue la bienvenida.
Pel regal que em vau fer fa nou anys convertint-me en mare.

15 de Novembre del 2016. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Confia en mi!

Set anys i un regal.

Domar l'aigua.

You have to catch the waves

And move in ways

That make you

'Cause you are

The greatest project

Heal the scars

Forget the subject

Ring your eye

And feel the blood

Rushing

Disco Ruido. Mrs. Love

Nen coneix aigua,

la mira,

l'observa,

i com que el que veu li agrada,

dansa amb ella.

Estudiar-ne el moviment

per a convertir-lo en un diàleg

encadenant-lo amb el següent

acollint

la sincronia,

el moment,

l'alè

i l'acció.

Un patró que es repeteix,

com un bucle etern

on l'aigua lleugera,

s'enfila de puntetes fins dalt de tot

només per a deixar-se caure en picat 

confiada,

decidida,

inconscient

en un acte de valentia

o d'estupidesa infinita.

I el cos guiat pel moviment de les mans

donant-li forma

de fulla, de gla o de llavor,

recollint-la de terra

per llençar-la enlaire de nou

amb força

i observar l'espectacle de la davallada

acostant la mirada a l'alçada de la cresta

esperant l'impacte.

I després,

el mar

vestit d'onades

deixant-se domar

per la lliçó observada

en unes mans entrenades

una tèbia nit italiana d'estiu.

Amb aquesta entrada

que relata el moment en que el nostre projecte sobre els llenguatges de l'aigua va néixer

una nit d'estiu qualsevol

posem fi a aquest projecte.

Deixem moltes coses per explicar,

però la urgència d'un nou projecte ens mena a desconnectar un xic,

a buidar els pulmons d'aigua, 

a omplir-los d'aire,

a carregar-nos i així retornar vius, líquids i sencers.

Agost del 2015. Set anys i mig.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

El peine del Viento.

Marea viva.

Un paraigua d'aigua.

Com una espècie de redudància física i tangible.
Un paraigua fet d'aigua.
Com una cullerada de mel empalagosa regalimant-te coll avall i saturant-te els sentits.
Com la suor traduïda en picor a les teves cames amagades sota unes malles de llana.
Com la sort d'ennuegar-se amb la truita de patates, tan toveta i deliciosa.
Com unes estranyes ulleres de sol projectant glops ferotges de llum a tot el voltant.

L'aigua parlant en el llenguatge de la forma i la quotidianitat.
Un element concret, comú, conegut i accessible.
Com una cara familiar, amable i amiga.
La possibilitat apareix com una casualitat.
Convertint l'aigua en un hemisferi.
Tangible.
Present.
Possible.
Casual.
Corbat.
Enmig del joc apareix la casualitat.
La casualitat i la ciència sovint fan bones migues.
El millor, quan això passa, és ser-hi.
Estar present i jugar.
Allargar un dit.
O dos dits.
Tocar.
Remenar.
Meravellar-se.
I deixar-se portar.
Per la màgia del moment.

Un paraigua d'aigua.
El món ordenant-se conforme a uns principis físics concrets.
El millor de tot és que a la ciència no li importen les teves creences.
Avança, implacable, amb les seves lleis i els seus principis.
Si vols, pots intentar comprendre-les.
Teories, hipòtesis, deduccions i la dansa del pensament.
Perquè la ciència és la poesia de la realitat.

Agost del 2015. Set anys i mig.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

L'aigua dansarina

Inversió per refracció

Flotació rudimentària

Clips dins el got