L'altre dia vaig trobar una fulla que era com un glop de foc.
Com una flama.
Una fulla encesa de tardor.
La vaig portar a casa i hi vaig afegir uns ullets, és en Calcifer, vaig dir.
Just després vaig pensar que seria divertit sortir i amagar algunes fulles espia en algun parc.
I com qui no vol la cosa, aquest matí la idea ha reaparegut. Ho he proposat als nens i ells ho han acollit amb entusiasme.
En un primer moment, com era d'esperar, el joc ha sigut crear: buscar i recollir de terra fulles (grans, petites, plenes de colors, amb amb puntes...) posar-los ulls i amagar-les. Després hem començat a dotar d'ulls algunes fulles que encara estaven agafades a les branques, als arbres, per a que poguéssin espiar una mica allò que passa al seu voltant i per a que poguéssin vetllar bé pel joc dels nens. Mica en mica el procés creatiu ha fet lloc al joc: classificar, fer composicions, mandales, seriacions...
La fulla-flama. La fulla-mare.
En Calcifer.
A algunes de les fulles els hem acabant posant nom: la fulla-alien, la fulla-mòmia, la fulla-immadura, la fulla-fantasma, la fulla-menjaespaguetis...
Els nens han jugat llarga estona amb les fulles.
D'aquesta idea n'ha nascut un joc pausat.
Ric. Lent. Reposat.
Complex.
Un joc que creixia i s'alimentava a si mateix.
Que ha durat fins que la gana ha començat a apretar.
I hem marxat deixant els nostres petits tresors efímers al parc.
Com un regal.
Per a qui els vulgui trobar.
Novembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.
Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...
És una idea molt divertida: parar trampes i deixar fulles espia ben escampades per la ciutat! Haurem de vigilar a qui ens vigila, a veure si en podem trobar alguna... Molts petons :D
ResponEliminaPotser ens enterarem d'algun secret, o desvetllarem algun misteri... ;-D
Elimina