Com perfumar un paraigua.

Aquesta proposta és una de les més simples i senzilles que he fet mai. I una de les més meravelloses!
L'altre dia, després d'utilitzar el paraigua d'en Biel per a transportar les flors que vam utilitzar per al fer una composició aromàtica en una bassa, vaig adonar-me que el paraigua havia quedat lleugerament perfumat. I vaig pensar que si guardava una mica d'espígol dins dels paraigües de casa, potser amb els dies, el perfum impregnaria la tela. A més, vaig pensar, pot ser una bonica manera de sorprendre algú especial i alegrar-li un dia gris i plujós.

Per tant, aquesta entrada també podria dur per títol...

(De fet, és el primer títol que tenia pensat, però era massa llarg i poc clar.)

     · Materials:

Lavanda i fil. I un paraigua.

     · Procediment:

Si volem que sigui una sorpresa, ho hem de fer en silenci i sense públic. 

Fem petits ramillets de flors i els lliguem.

Ens deleitem.

Posem el ramet dins el paraigua. El podem anusar a les barnilles, o simplement deixar-lo, depèn de què volem quan plogui: si el volem deixar a casa o volem dur-lo penjat. 

Pleguem el paraigua.

Repetim amb la resta de paraigües de la família. I esperem que plogui.

     · L'experiència.

No feia ni un dia que les flors dormien dins el paraigua quan ha començat a ploure! En sortir al carrer i desplegar els paraigües, la seva sorpresa ha estat majúscula, i la seva alegria també! 

Feia una olor lleugera, però deliciosa i més que suficient per a alegrar-nos el passeig plujós! 

Jo també en porto una mica! Si no experimento l'experiència, no us la puc explicar be!

     · Variacions...

   - fer saquets d'herbes i flors aromàtiques en comptes de lligar les flors al paraigua (segurament és el que faré en breu).

   - portar els saquets amagats a la bossa i (en plan ninja) deixar-ne dins els paraigües dels companys de feina, a la biblioteca, al supermercat, a... fer una mica de "paraigüeria de guerrilla".

   - fer petits vaporitzadors amb aigua aromàtica (i vaporitzar-ho tot!).

 Agost del 2014.

   · Més propostes per a dies de pluja...

Pintant a la pluja (amb retoladors).

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Ciència en una bassa.

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).

Pasta de sal en un dia de pluja! - Mare Jove i Moderna

   · Més propostes amb lavanda...

Plastilina de lavanda <aromàtica i relaxant>

Paper plantable casolà. * Paper reciclat amb flors i llavors *

Mitjonets d'espígol - Manetes i cosetes.

Apple Sachet - Willowday

(més) coses mig pintades.

Bé, si seguiu el blog sabreu que aquest estiu la Jackie que viu en mi ha aflorat i no ha deixat canya dreta, us ho vaig començar a explicar fa uns dies quan us vaig presentar les cadires mig-pintades. Un dels divertiments de l'estiu ha sigut mig-pintar coses. Avui us ensenyaré dues coses més que he mig-pintat: una paret i un moble d'Ikea.

   · Paret mig pintada a mà alçada.

Patró pintat a mà alçada sobre una paret.

La paret del meu dormitori estava força tocada, sobretot a l'alçada dels nens. Feia tres dies que l'havíem pintat quan una nena petita i trapella s'hi va repenjar tota untada de crema solar. D'això ja fa dos estius, i tot i netejar-ho amb diferents productes, la paret no va acabar de quedar mai neta. La veritat és que la volia pintar, però em feia mandra encintar, retirar mobles... així que vaig pensar que podia pintar-la parcialment. 

Vaig estar valorant possibles patrons, i finalment em vaig decidir per fer una espècie de paral·lelograms inclinats i distribuïr-los en columnes paral·leles. 

La gràcia de fer un patró a mà alçada és que et permet jugar amb la superfície que vols cobrir.

I malgrat la mandra de desmuntar i encintar... bé, desmuntat i encintat (més o menys).

Després d'invertir quatre hores i escaig vaig deixar-ho, vaig fer caure el patró cap al capçal. I aquest és el resultat. El capçal de llit és un ikea hack fet amb tres taules i dibuixat a mà alçada amb retolador permanent.

L'acabat és semblant a un paper pintat. I quan me'n cansi, cinta i una mà de pintura!

   · Calaixera mig pintada. Ikea hack.

Un ikea hack súper senzill i bonic.

Fa uns dies vaig rescatar una calaixera que dormia dins d'un armari. Vaig pensar que m'aniria molt bé per a fer lloc a l'armari dels nens (ara força atapaït). Així que la vaig posar al seu dormitori però, la veritat, és que en una habitació amb predomini del color blanc i el blau, la calaixera de color roure desentonava. Era necessari fer-hi quelcom. El més senzill? Pintar-la. I vaig pensar que si no podia acostar-me a l'estètica de l'habitació, havia de trencar totalment amb ella.

Vaig pensar que podia pintar-hi un triangle. Vaig netejar-la bé amb un drap de microfibra. Vaig buscar el centre del calaix inferior i vaig marcar-lo. Vaig encintar des d'aquell punt fins a les cantonades superiors del calaix més alt de tots, traçant un triangle.

Volia jugar amb el triangle, traçar-lo per fora i per dins, mostrar la fusta. Vaig tallar la cinta entre els calaixos. Si pintava una part per dins i l'altra part per fora, donat el gruix de la cinta el triangle no quadraria, així que vaig moure la cinta seguint el contorn del triangle. 

Vaig pensar si fer algun motiu més a l'interior... i vaig marcar les parts que anaven sense pintar.

Finalment vaig descartat fer cap motiu central. Vaig escollir els tres colors i vaig decidir pintar la calaixera amb els colors més neutres a la part interior del triangle i el color que volia que destaqués més a la part exterior. 

Vaig donar dues mans de pintura, vaig deixar assecar i vaig retirar la cinta. Et voilà!

Així que ja ho veieu, si em deixeu sola en un espai i tinc pintura a mà, sóc perillosa. Però m'encanta i m'ho passo bé.

Vull que casa meva tingui un toc especial i aquesta és, per a mi, una de les maneres d'aconseguir-ho.

Agost del 2014.

Més DIY - Ikea hacks molons:

L'estanteria dels contes. 

Cadires mig pintades. 

DIY Toadstool Stool (Ikea hack) - Pink Stripey Socks.

Best DIY Ikea Hacks for Kid's Rooms - Handmade Charlotte.

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).

El Land Art és una corrent artística que va sorgir a finals dels anys 60 i en què l'expressió artística, el seu procés i la seva qualitat efímera s'entrellacen amb la natura i l'entorn. Va conviure amb l'Art Processual i, si bé són dos moviments diferents, crec que la convivència en l'espai i el temps els va beneficiar mútuament. Crear amb el que es té, centrant-se en el procés. Independentment de si el resultat perdurarà en el temps o no. En tots dos, la documentació és importantíssima ja que tant serveix per a mostrar el procés com per a capturar resultat: en tots dos casos, un fet únic, irrepetible i efímer.

Diu Richard Shilling (un reconegut artista de Land Art) que el Land Art és una prolongació natural del joc a l'exterior. D'aquesta manera m'atreveixo a afirmar que és recollir i crear, és alterar el paisatge. És dialogar amb l'entorn.

Bé, hem viscut un dels estius més plujosos (i fresquets) que recordo. Però els nens i jo encara estem de vacances, així que una mica de pluja no ens fa quedar a casa: no fa fred i ens podem mullar saltant basses o fent xip-xap en el fang. Després només necessitarem un bany calentó (sí, els nens són 100% "rentables",  un cop de dutxa els deixa no només nets, sinó també relaxats) i acompanyar l'experiència amb una xocolata desfeta. La recompensa serà gaudir d'una estona de joc pausat. Com us explicava, la pluja no ens ha mantingut tancats a casa. Un matí vam sortir a passejar, a saltar i a pintar basses després d'un ruixat. Aquesta era la idea. Però hi ha dies en què les coses flueixen (malgrat la pluja).

Durant el passeig vam anar recollint fulles i flors. També alguna pedreta.

I aleshores vam trobar una bassa. La bassa. 

Els nens em van demanar de pintar-la amb els guixos que portava a la bossa. Els vaig donar els guixos, però com que la bassa es trobava en un caminet de terra el color es barrejava amb el llot i es perdia. Tot i així, ells insisitien. 

Van provar gratant els guixos amb trossos de canya. Funcionava.

Van fer composicions amb els guixos sobre les pedres. 

Van remenar el llot, l'aigua i el guix.

Van pintar les pedres. 

I vam pensar que podriem perfumar la bassa amb l'espígol que havíem recollit. I vam pensar que podíem omplir-la de flors i de colors. Vam desgranar l'espígol, vam tirar-hi flors. Vam desgranar l'espígol. Vam tirar flors a la bassa. Vam omplir-la de colors i d'olors.

I després vam pensar que podíem fer un sol amb les fulles i les flors.

El joc amb el llot només va ser una extensió més del procés.

Un procés llarg i divers. 

Un procés ric.

Un procés complex.

Un procés en el que es pot entrar i sortir.

I apartar-se per agafar aire i observar.

Una composició delicada.

Una composició de colors i olors. L'espígol feia molta olor i impregnava l'ambient. El color vestia la bassa. 

Una composició petita i poc ambiciosa. Però meravellosa.

Sortir i crear. Crear amb el que es té a l'abast. Res més senzill i natural.

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Cent maneres de descobrir i de pensar. La Teoria de les Peces Soltes. La presentació.

Ciència en una bassa.

Composicions amb vidre de mar (mandales a la platja i simetria a la taula de llum).

Land Art - Viquipèdia.

Land Art, un bon recurs. - Fer de Mestres.

Richard Shilling on Land Art for Kids. - The Artful Parent.

Richard Schilling.

Ríos y mareas. Andy Goldsworthy. - Documental a YouTube

4 propostes creatives amb filferro

La flexibilitat i la mal·leabilitat del filferro són fascinants. La seva rigidesa, com es blinca entre els dits. Tallar-lo amb les tenalles és una sensació deliciosa. A través de quatre propostes similars però diferents els nens i jo últimament hem estat redescobrint-lo, i amb ell, hem resdescobert la tridimensionalitat: volum, espai, relleu. L'espai real que ocupa l'escultura de filferro permet l'observació i interacció des de múltiples angles, jugant amb la perspectiva i marcant una considerable diferència amb el dibuix sobre paper. D'aquesta manera, redescobrim també la llum, que vesteix i ressalta les corbes i girs metàl·lics i té incidència directe sobre la percepció del que ens envolta.

Així doncs, us explicaré els materials i peculiaritats de cada apropament que hem fet a aquest material, les seves llums i ombres, i què n'hem extret de tot plegat.

   · Proposta primera: filferro, perles de fusta i pasta mal·leable. 

 La primera proposta anava acompanyada de perletes de fusta i pasta mal·leable que endureix a l'aire. 

La presentació dels materials, neta i simple. Però potser per la novetat de la pasta que feia temps que no veien el filferro va quedar més aviat en un segon pla. El van utilitzar per a clavar, tallar... 

I a proposta meva vam crear una petita escultura de manera col·lectiva.

   · Proposta segona: filferro i material de rebuig.

Aquesta proposta va sorgir per iniciativa dels nens. Van trobar una mica de filferro i van agafar material del racó de joc de l'exterior. Van utilitzar taps de suro, un prisma i una arrecada, però també van utilitzar el filferro pelat. 

Van fer varetes per a fer bombolles de sabó i una màquina telepàtica. Així que vigileu el que penseu, que us puc llegir el pensament!

   · Proposta tercera: filferro i material recollit de la natura.

Aquesta proposta va resultar ser una festa des de la disposició dels materials. Sí, m'ho passo bé fent aquestes presentacions, no hi puc fer res. 

Tallar el filferro és un gest que et fa sentir poderós. Possiblement el fet d'utilitzar les tenalles, una eina "reservada" als adults, hi té a veure.

La Llum es va dedicar a enfilar totes les boletes i se'n va fer un collaret.

Hi va afegir algunes llaçades de llana. 

Jo vaig fer una #pedrafeliç diferent i especial. La resta de materials no van tenir tant d'èxit. 

   · Proposta quarta: filferro i disseny.

Dissenyar i portar a terme un projecte de principi a fi implica un gran esforç.

Uns dies després de treballar amb el filferro, els nens el van trobar en un armari i em van demanar de treballar-hi: havien tingut una idea. D'aquesta manera, el procés creatiu en ple es manifestava. Vaig proposar-los de crear un disseny, un esbós de la seva idea, fet que van acollir amb entusiasme.

Després d'elaborar un croquis van començar a treballar l'escultura en si. Per a algunes parts van sol·licitar la meva ajuda i, tot i no ser partidària d'interferir en el procés, quan me la van demanar els la vaig brindar, procurant interferir (i distorsionar) el mínim.

Presa de decisions i acció.

Una manera de donar valor a les creacions dels nens és emmarcar-les. La sirena de filferro la vam enganxar amb silicona.

La "formiga" d'en Biel s'aguanta al marc amb els braços cargolats a la fusta.

La Llum us vol explicar:

 m'e inspirat en una sireneta macissima oi que maca  molt mol maca que os encantara guapissima guai que guai maquissima que xula oi? ha ha ha quina gracia.

En Biel us vol explicar:

la meva furmiga  es  fortaaaa i vol surti dal marc    pro  vol  tuca al sol  pro  ia un patit  prublema   ca es masa alt

El procés creatiu consta de diferents parts: en certa manera es podria dir d'una manera simplificada (teories a part) que consta d'un temps d'incubació (inconscient), una procés d'intuïció o de presa de decisions (la idea!), un temps gestació (descartem o madurem el projecte), un de projecció (concreció del projecte, recerca de materials, etc.), un d'elaboració (el fet creatiu en si mateix) i una auto-evaluació (durant el procés d'elaboració i amb posterioritat a aquest). Aquestes parts conformen el disseny d'un projecte. 

Per això quan parlo de disseny no em refereixo únicament al fet de crear un esbós previ del que es vol crear, sinó també em refereixo a dissenyar tot el procés creatiu d'inici a fi i aquest procés es manifesta no només en aquesta última proposta, sinó en major o menor mesura també en les anteriors.

Juny, juliol i agost del 2014.

Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar...

Creant meravelles amb material de rebuig.

Easy Art for Kids: Wire Sculpture - Babble Dabble Do.

Con alambre y papel - pintalalluna

Using Clay: Wire and Bead Sculptures - An Everyday Story.