Lego i... temps fora!

El Lego forma part de la meva vida desde la més tendra infància. Recordo jugar amb ell fins que les cames se'm entumien, i que en posar-me dreta un formigueig intens i dolorós les recorria de dalt a baix. Aquelles hores jugant a lego van ajudar-me a formar-me com a persona, a desenvolupar la meva motricitat fina, la meva capacitat creativa... adoro el Lego, crec que les seves possibilitats creatives són gairebé infinites, així com els beneficis que reporta als infants jugar-hi. Si hagués d'escollir una joguina (i només una) seria el Lego. I no, no cobro d'aquesta empresa, ni tinc cap vincle (més enllà del vincle emocional amb la meva infància i la dels meus fills) amb aquesta empresa.

Quan en Biel estava ingressat a l'hospital vam improvisar un joc amb el Lego, i el vam anomenar "Lego... i temps fora!". Mica en mica l'hem anat perfeccionant, i és una manera de convertir el Lego no només en una eina creativa, sinó també en una eina per a la comunicació ja que ens ajuda a crear un projecte, exposar-lo i defensar-lo davant dels altres.

La mecànica és molt senzilla, divertida i àgil... i s'ha convertit en un imprescindible amb els meus germans, que també són grans fans del Lego... aquestes són les etapes del joc.

   1. Selecció de les peces i disposició dels materials.

En una safata (o un bol) hi disposem peces suficients per al joc. Com més variades siguin, millor. Nosaltres hi posem un bon assortit de peces amb alguna part mòbil, ales, rodes, portes, finestres... i personatges desmuntats en quatre parts: cabells, cap, cos (amb mans) i cames. Cada participant té un recipient per a les seves peces... un platet o un bol van molt bé, però el que més ens agrada utilitzar són les oueres buides: podem classificar el material alhora que el triem. És el moment d'acordar el nombre de peces a escollir, quant de temps es disposa per a fer la tria i quant de temps es disposa per a muntar quelcom amb les peces.

DURANT EL TRANSCURS D'AQUESTA PRIMERA FASE ESTEM FOMENTANT EL TREBALL DE GRUP, EL DEBAT, LA PRESA DE DECISIONS A NIVELL COL·LECTIU. APRENEM A ACORDAR I CEDIR.

   2. Tria de peces.

S'acorda entre tots els participants quin nombre de peces a escollir (jo recomano entre 15 i 20) i el temps de què es disposa per a escollir-les (dependrà del nombre de peces). Es cronometra el temps i tothom agafa les seves peces) Si sobra temps, es poden canviar les peces (deixar-ne una i agafar-ne una) i quan sona l'alarma... mans enlaire! 

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS.

   3. Moment de muntatge.

El temps que hi dediqueu, marcarà el resultat. Nosaltres solem posar cinc minuts, i els cronometrem. Depenent del nombre de peces, es pot allargar o escurçar... De nou, quan sona l'alarma... mans enlaire!

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX LA CAPACITAT CREATIVA, PERÒ TAMBÉ LA CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS, S'APRÈN A UTILITZAR EL QUE ES TÉ I A SER CONSEQÜENT AMB LES DECISIONS PRESES ANTERIORMENT.

   4. Les creacions.

Ens prenem uns moments per a observar les creacions abans que ningú les expliqui. Són molt divertides i curioses.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC S'AFAVOREIX L'OBSERVACIÓ I LA CAPACITAT D'ANALITZAR LA INFORMACIÓ QUE ENS ARRIBA A TRAVÉS DELS ULLS.

   5. Exposició.

Un a un, cada participant explica la seva creació: nom, utilitat, parts i funcionament. Després de l'exposició, s'obre el torn de preguntes.

EN AQUEST MOMENT DEL JOC ES REFORÇA LA CAPACITAT DE DEFENSAR UN PROJECTE, D'ENFRONTAR-SE A UN PÚBLIC I FER UNA EXPOSICIÓ ORAL, ARGUMENTANT IDEES, I IMPROVISANT EXPLICACIONS I RESPOSTES. D'ALTRA BANDA, TREBALLEM LA CAPACITAT DE PRESTAR ATENCIÓ A LES EXPLICACIONS DELS ALTRES, I APRENEM A QÜESTIONAR LA INFORMACIÓ QUE SE'NS OFEREIX.

   6. Desmuntatge. 

Cadascú desmunta la seva creació... i tornem a començar!

ARRIBATS A AQUEST PUNT APRENEM A VALORAR EL PROCÉS PER SOBRE DEL RESULTAT. LES CREACIONS SÓN EFÍMERES, EL QUE ÉS DIVERTIT ÉS DESFER-LES I TORNAR A COMENÇAR.

És una proposta senzilla i divertida, i per això és meravellosa... però el que és millor és que afavoreix molts aspectes que formen part no només del fet creatiu, sinó de la pròpia vida quotidiana: afrontar situacions, prendre decisions, resoldre problemes... 

Març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que us agradarà...

Lego barrejat.

Tauler "Lego Love" a Pinterest.

Plastilina + Lego - Mama recicla

Lego challenge math activity - Buggy and Buddy

Making Patterns with Lego and Egg Cartons - The Imagination Tree

Preschool Math Lesson: Lego Measurement - No Time For Flash Cards

Escher's "Relativity" in LEGO - Andrew Lipson

Creant meravelles amb material de rebuig.

Fa uns dies una entrada realment inspiradora de mamà recicla em va enamorar, la trobareu en aquest enllaç. En ella, la Inês ens mostrava les meravelles que creen els seus fills amb material de rebuig. Vaig trobar que era una proposta meravellosa i senzilla. Vaig saber al moment que seria una d'aquelles propostes que tindria els nens entretinguts una bona estona, d'aquelles que de manera habitual es farien un lloc a casa.

Així doncs, en uns pocs dies vaig anar seleccionant alguns materials que corrien per casa i... un matí vaig disposar-los a la taula de l'espai de joc.

La invitació a crear. Vaig decidir oferir als meus fills la possibilitat de treballar amb la pistola de silicona. 

Advertiment: Tingueu present que una pistola de silicona no és una joguina, i que cal treballar-hi amb precaució, perquè hi ha risc de patir cremades. Vaig explicar als meus fills de manera clara i entenedora els riscos que comporta, i les precaucions que havien de prendre si la volien utilitzar, els conec bé i sé que són capaços de treballar amb aquest tipus d'eines de manera responsable i sense prendre mal i sempre sota estricta supervisió (i, sí, la única cremada se la va emportar servidora). A botigues especialitzades es poden trobar pistoles de silicona de baixa temperatura, però aquesta no és d'aquest tipus. Si algú decideix utilitzar-la amb infants, és sota la seva responsabilitat.

Els materials que els vaig oferir: material de rebuig (principalment de cartró), canyetes, escurapipes, circuits i parts de circuits vells, unes petites bombetes que funcionen a piles (d'uns raspalls de dents), fils, pinces, témpera sòlida en stick, cintes adhesives, tisores...

Els llums van ser l'element més desitjat, com us podeu imaginar.

Els vaig proposar utilitzar-ne un cada un.

La pistola de silicona va ser un èxit. 

Vaig recordar a en Biel que si hi volia treballar havia de fer-ho sobre la taula, el risc de patir una cremada és més baix.

La silicona els va permetre combinar i enganxar materials d'una manera fàcil.

Calia comprovar que funcionés.

Muntar.

Comprovar (de nou)

És important disposar d'un lloc on deixar reposar la pistola sense que taqui la taula.

Enganxant circuits.

En el fons, es tracta d'esculpir, de treballar els volums, combinant-los entre ells. Explorar les possibilitats creatives de la tridimensionalitat.

Canyetes, escurapipes... aquests materials difícilment s'haurien enganxat amb cola. Degut a que ràpidament s'endureix, la silicona ho manté al lloc desitjat només en uns pocs segons.

Vista frontal de l'invent d'en Biel.

Descobriment independent: les canyetes es fonen amb la temperatura de la silicona.

Després de crear... a jugar!

Aquest projecte és engrescador i motivador, però sobretot cal tenir en compte tot el que aporta: idees, conceptes, planificació i execució de projectes, resolució de problemes, capacitat d'adaptar-se i improvisar... tots aquests processos fan que el fet creatiu se'ns mostri en tot el seu esplendor, amb tots els seus avantatges, però també els petits reptes que el converteixen en una eina per al creixement.

Març del 2013. Sis anys.

Si us ha agradat aquest projecte, no deixeu de visitar també...

Descobrint les entranyes de la tecnologia.

Propostes per a un circuit elèctric.

Deconstruint R.O.B.O.T.S.

Petits inventors - Mamà recicla

Found Object Art - Junk Critters - Tinkerlab

L'increïblement entretingut kit de costura creativa.

Hi ha una proposta que de tant en tant treu el cap per casa, i quan ho fa fascina als nens... és la costura. I això que no és que jo en sàpiga gaire... em defenso, però justet, justet. Potser per això m'agrada oferir-los la possibilitat de que ells explorin els estris i materials de costura. Potser per això a la que trec el costurer per a cosir un botó (el meu nivell sobre roba dóna per poc més) de seguida els tinc demanant fil i agulla. Potser per això els vaig preparar un cistellet amb algunes cosetes bàsiques, i el vaig deixar al menjador de casa, al costat del sofà, sense dir-los res.

El cistellet.

A dins hi ha: dos papers plastificats i perforats, un parell de bastidors amb tela, fil de llana, botons, agulles de llana i tisores. Les agulles de llana són una bona opció perquè no són molt punxegudes i el risc de que es punxin és petit.

Les opcions sobre el paper són múltiples: imaginar el patró.

Enfilar - i a la primera O_o.

Tallar.

Anusar. És una bona excusa per a practicar els nusos. Una vegada i una altra. Repetir, repetir i repetir.

Però al final, surt!

Traslladar el patró imaginat sobre el paper.

I aprendre els camins que han de seguir els dits, l'agulla i el fil que va tot darrera. Per a no enredar-se, per a no liar-se i que el fil no es malgasti pel camí. 

Cosir sobre roba és la idea de la costura per excel·lència.

Però amb el fil i l'agulla, a més de dibuixar patrons podem enfilar.

D'aquesta manera, fem treballar de valent la coordinació entre el cap, els ulls i les mans.

Les ments curioses són insaciables. Observar el camí 

El cistell ja fa algunes setmanes que està al menjador. De tant en tant, algú s'hi enganxa, i s'entreté a cosir, descosir, enfilar, fer nusos (o intentar-ho...). Els dits treballen a un ritme frenètic i practiquen noves habilitats, alhora que el cap també: buscar patrons, enfilar, anusar, el dret, el revés, cosir, descosir...

No m'agradaria tancar aquesta entrada sense regalar-vos una cançó, preciosa i delicada, ara que ja us he explicat tot el que us volia explicar. I aquesta cançó us l'enllaço ara al final, com a cloenda, perquè cal escoltar-la en calma i amb els ulls tancats. Ella cus.

Març del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Cosint paper - Post by angaleta a P'tit gat

Costura creativa - Manetes i cosetes.

First sewing basket for kids. - The Imagination Tree.

Creant amb mimosa.

Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc.  

Mercè Rodoreda. Aquella paret, aquella mimosa. La meva Cristina i altres contes.

Rodorediana com sóc fins a la medul·la, i proposant-vos una entrada sobre la mimosa, no podia estar-me'n de començar amb aquest preciós fragment. Quan la mimosa floreix, és que tenim la primavera a tocar (o a ensumar!) i com que jo, malgrat haver nascut en un dels mesos més freds de l'any, necessito la claror i la temperatura alegre dels dies llargs i assoleiats per a funcionar bé... doncs l'olor i el color de la mimosa m'omplen de felicitat!

Avui us proposo tres maneres diferents de crear amb la mimosa, espero que alguna d'elles us inspiri...

Perquè utilitzar elements naturals en els processos creatius ens ajuda a entendre que la bellesa de la natura se'ns regala no tan sols per a ser contemplada, sinó també per a ser explorada de totes les maneres que la nostra ment pugui inventar.

Proposta primera: dibuixar la mimosa.

La invitació. No em direu que no és suggerent!

Observar.

Dibuixar amb ceres.

I amb bastonets de cotó, portant a terme una vella i estimada tècnica: cera resistent a l'aquarel·la.

I de nou, tornant a les ceres.

La mimosa segons en Biel... o no. És molt exigent amb si mateix i, arribats a aquest punt, es va enfadar i bloquejar perquè el seu dibuix no era suficientment realista. En vam parlar i vaig proposar-li de fer quelcom diferent... "cremar" la mimosa. I així va sorgir la següent proposta.

Proposta segona: pintar amb mimosa.

D'acord. Anem a fer quelcom diferent. Amb una finalitat purament experimental. 

Utilitzar la mimosa com si fós un pinzell.

 Cada color, una branqueta.

Jo m'hi afegeixo. Pinto la mimosa, amb mimosa.

Utilitzem les flors, i algunes fulles.

Quan es posen drets, és senyal que el procés els entusiasma.

Posteriorment, la Llum utilitza pinzells.

I en Biel, els dits.

És el que passa quan es pinta sense por, quan ells lideren el seu propi procés creatiu i creen en llibertat.

Proposta tercera: plastilina de mimosa.

Una plastilina dolça, suau i diferent. No fa gaire olor a mimosa, però és una experiència deliciosa fer-la.

Necessitareu: 

     3 tasses de farina 

     1/2 tassa de sal

     1 tassa d'aigua calenta

     2 cullerades soperes d'oli de girasol

     2 cullerades soperes de bicarbonat

     un grapat de flors de mimosa

Procediment:

     Barregeu tots els ingredients secs, hi afegiu l'oli i l'aigua i amasseu.  

     Si queda enganxós, afegiu farina fins que tingui la consistència desitjada.

En sec...

     

Remena que remenaràs.

Et voilà!

I la invitació a jugar és senzilla: plastilina, motllos, corrons i... mimosa!

Bonus: pintar amb l'aroma de la mimosa.

Proposta de la Llum: olorar la mimosa i pintar el que et suggereixi. A ella li va suggerir una marieta, i un procés creatiu sense pors ni limitacions. 

La mimosa, la flor d'hivern. Suau com el cotó, perfumada de mel. La seva olor dolça i enganxosa ens convida a crear, mentre fora, la llum del sol de la tarda banya la ciutat, tenyint l'aire de (gairebé) primavera.

Març del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, també us agradarà...

Pintura amb fulles de pi.

Pintura de precisió.

Plastilina de lavanda.

La natura com a inspiració.

Impressions en plastilina.

Experimentació amb móres i menta.