Algunes tècniques són una invitació a la calma... i la calma camina de la mà de la precisió. Amb intenció d'oferir una proposta-trampa, una alternativa al llapis i als pinzells que ajudés a en Biel a buscar altres maneres de subjectar els estris, però alhora el convidés a relaxar-se i concentrar-se, i que també fos estimulant per a a la Llum... Així que vaig oferir-los tres maneres de pintar: bastonets de cotó, comptagotes i canyetes. Així multipliquem les opcions i, en cas de saturació, poden canviar de tècnica. Bingo!
Vaig oferir-los els colors primaris.
Habemus pinça!
I el millor de tot és que no va fer falta dir res: és la manera natural de subjectar quelcom tan prim.
Després cal mesurar la força i controlar el traç.
Gota a gota, explorant la relació entre força i quantitat.
Bufant les gotes explorem la relació entre força i direcció.
Bufant, però també xuclant.
La convivència de la línia amb el punt.
Recreant-se en el procés de crear un nou color a partir dels colors.
Èxtasis a dues mans. Altre cop, habemus pinça!
Mans que denoten acció i diversió.
Combinar eines per a explorar el procés en profunditat.
Alternant estris i tècniques.
Van dedicar llarga estona a la proposta.
I van finalitzar demanant gots per a fer noves barreges.
M'agrada (m'encanta) veure com els nens juguen, riuen, dibuixen, llegeixen, escriuen... gaudeixo observant com ho fan en total llibertat i com, en fer-ho, s'hi fiquen tant que a vegades s'aïllen del que els envolta. Però quan els observo enmig d'una proposta que exigeix destresa, concentració i precisió i els veig atents, posant tots els seus sentits i la seva atenció en ella és quan me'n adono que en aquell precís instant l'infant esdevé aquella acció concreta. No hi ha res més. Res més importa. Només fer. El plaer de fer.
Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.
Moltes gràcies per esmentar i enllaçar el blog Fer de Mestres.
ResponEliminaQuè bé que hagis trobat la manera de gaudir fent la pinça escrivana a partir d'aquestes propostes.
Jo també estic preparant una entrada sobre aquest tema mentre amb una companya muntem els calaixets dels dits fins a P3.
Una sort poder reflexionar juntes!
Petonets
Carme
Gràcies a tu, Carme, per els teus consells i per trobar una estoneta per acompanyar-me en les meves relfexions... és, com bé dius, una sort (i un privilegi!). La pinça va i ve, segons la voluntat. I finalment me'n he adonat que aixi és com ha de ser.
EliminaPetonets fins!
No me n'havia adonat que els nens fessin pinça quan pinten amb els bastonets de les orelles! És una gran idea, al meu gran li costa força amb els retoladors però en canvi quan fem servir els bastonets per aplicar cola no li costa gens. :)
ResponEliminaMolt interessant això de bufar pintura amb les palletes. Sembla molt divertit, ja ho provarem.
Molts petons!
Doncs sí, i és més, en ser una eina tan curta i prima es concentren molt! I bufar pintura és fantàstic, una proposta que ajuda a l'atzar a entrar en el procés... deprés es poden utilitzar les creacions per a dibuixar sobre les formes que ens suggereix.
EliminaMolts petons!
Molt bé ! Veig que això de la "pinça" ens va tenir força entretingudes a totes :)
ResponEliminaJo també intento buscar coses que sense adonar-se'n hi puguin anar "treballant" .... M'ha agradat molt l'opció de pintura amb les palletes, ho anotarem per alguna propera ocasió i em va semblar llegir en algun lloc que si els fas un forat una mica abans d'arribar al final de la palla, en cas de xuclar (per accident o voluntàriament) no arriba a la boca (tot i que suposo que si xuclen amb força tot puja) :)
I és enriquidor quan ells mateixos barregen els colors i n'apareixen de nous .... per cert, aquesta proposta és amb colorant alimentari,oi ?
Un súper petonàs !
Sí, és un gran tema!
EliminaDiuen que si fas un forat a la part superior de la canyeta no poden xuclar (bé, sí, però no els arriba a la boca) però jo no ho he provat.
Nosaltres hem fet servir colorant alimentari, tot i que aquarel·la líquida o pintura dil·luïda també funcionaria... fins i tot suc de fruita!