Panellets. Cuinant amb els sentits.

Jo, que sóc un animal de costums i que tendeixo a no variar les coses que em surten bé, tinc una petita tradició: cada any canvio la recepta de panellets, ni que sigui una petita variació. Així m'obligo a buscar, a remenar, a canviar, a innovar. En aquests enllaços trobareu la recepta del 2011 i la recepta del 2012. Basant-me en la recepta de la Marta de De sucre i colors, però jugant una mica amb les quantitats hem elaborat aquesta deliciosa recepta i els panellets ens han quedat deliciosos!

Ingredients:

   La massa:
   200 gr. de farina d'ametlla
   125 gr. de moniato (o patata) bullit amb pela i ja pelat
   175 gr. de sucre blanc o morè

   Els gustos:
   1 cullerada sopera de cacau de reposteria en pols
   1 cullerada de postre de cafè soluble
   Suc i ratlladura de mitja llimona
   Suc i ratlladura de taronja
   Xarop de maduixa
   Coco ratllat

   Per a decorar:
   Un ou batut dil·luït amb una culleradeta d'aigua
   Pinyons
   Ametlla Picada
   Ametlla Laminada
   Crocant d'ametlla
   Trossos de fruita confitada

Procediment:
1. Rentar i bullir la patata o moniato, pelar-lo separar-ne 125gr. i aixafar-lo en un bol per a fer-ne un puré.
2. Afegir al puré resultant el sucre i l'ametlla, amassar amb ganes.
3. Fer tantes parts com sabors desitgem i afegir-hi els sabors. Deixar reposar entre 6 i 8 hores a la nevera.
4. Presentar les masses i els ingredients per a decorar. Donar forma als panellets. Es poden pintar amb l'ou batut i arrebossar amb ametlla, coco i pinyons. Es poden decorar amb una mica de fruita confitada o melmelada, en aquest últim cas millor no pintar-los amb ou.
5. A mesura que els anem fent els anem posant a la safata del forn. Un cop els tenim tots, els posem al forn a uns 220ºC durant uns 8 minuts.
6. Deixar refredar i nyam!

En el que m'agradaria incidir és precisament en com intervenen tots els sentits en el procés d'elaboració dels panellets. Com els sentits s'impliquen i es barregen en un procés que és plàstic, però també estètic. En un procés que es val del volum, del color, del sabor, del contrast.

Oïda. 

Anar a comprar a mercat els ingredients és estimulant: paraules que es converteixen en bossetes plenes de coses concretes, ingredients i preus que podem llegir i repetir (i comparar!) abans de comprar... 

D'altra banda, els sons que poblen les parets de la cuina són part del procés: ratllar la pela de la llimona, batre un ou, el soroll que fa el sucre en caure al bol... i no ens podem oblidar d'acompanyar-nos de música mentre treballem.

Vista.

La mirada acompanya els ingredients al llarg d'aquest procés que converteix colors en sabors, i sabors en textures. Observar els diferents canvis que es succeeixen és tan natural com valer-se dels propis ulls per a quantificar i mesurar. 

Olfacte.

L'aroma que emana del forn i omple tota la casa és, segurament, el més significatiu. Però tots els ingredients ténen la seva pròpia olor i, fins i tot, l'aroma de la pròpia massa canvia en afegir-hi alguns sabors, matisant-la de manera sorprenent.

Tacte.

A través del tacte percebem gran part de les sensacions inherents al procés: el plaer d'amassar, la temperatura, textura i viscositat de la massa, de l'ou, o agafar i deixar caure un grapat de pinyons entre els dits, com canvia la textura de la massa que un cop cuita s'endureix lleugerament per fora. La mal·leabilitat de la massa crua ens enllaça amb el volum, el pes, i la forma, que s'amaguen i s'entrelliguen enmig dels ingredients i converteixen l'experiència en una proposta no només sensorial i plàstica, sinó també matemàtica.

Gust.

L'ou cru (de petita sempre volia ajudar a la meva abuela a fer la truita de patata per a poder menjar-me l'ou batut a cullerades!), els pinyons i l'ametlla cuita i crua, el sabor enganxós de la massa crua (qui es pot resistir a tastar-la?), la dolçor de la xocolata, l'acidesa de la llimona... i com canvien els sabors en coure els panellets. 

A través del cos els aprenentatges busquen el seu lloc dins el cap, i ho fan per cinc camins: els sentits. Els panellets són dolços i suaus, una festa per al paladar... però ens han aportat molt més fent-los que no pas només menjant-los.

Per a fer aquesta entrada he comptat amb la col·laboració dels meus petits ajudants, i no només a la cuina. M'han ajudat a entrar la llista d'ingredients i ho han volgut explicar a la pàgina del facebook, com podeu veure en aquest enllaç. 

Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.

Pintura de precisió.

Algunes vegades les preguntes i les respostes coincideixen en el temps. D'aquesta manera, justament mentre la Carme de Fer de Mestres m'acompanyava en una interessantíssima reflexió sobre la manera de subjectar el llapis d'en Biel (podeu trobar molta informació útil i interessant en aquest enllaç al seu blog), la Pauline de Lessons Learnt Journal va publicar una entrada en la que explicava per què pintar amb bastonets de cotó ajuda a desenvolupar les habilitats relacionades amb l'escriptura... i entre elles la pinça escrivana. Bingo! No vaig poder estar-me d'intentar-ho a casa.

Algunes tècniques són una invitació a la calma... i la calma camina de la mà de la precisió. Amb intenció d'oferir una proposta-trampa, una alternativa al llapis i als pinzells que ajudés a en Biel a buscar altres maneres de subjectar els estris, però alhora el convidés a relaxar-se i concentrar-se, i que també fos estimulant per a a la Llum... Així que vaig oferir-los tres maneres de pintar: bastonets de cotó, comptagotes i canyetes. Així multipliquem les opcions i, en cas de saturació, poden canviar de tècnica. Bingo!

Vaig oferir-los els colors primaris. 

Habemus pinça!

I el millor de tot és que no va fer falta dir res: és la manera natural de subjectar quelcom tan prim.

Després cal mesurar la força i controlar el traç.

Gota a gota, explorant la relació entre força i quantitat.

Bufant les gotes explorem la relació entre força i direcció.

Bufant,  però també xuclant.

La convivència de la línia amb el punt.

Recreant-se en el procés de crear un nou color a partir dels colors.

Èxtasis a dues mans. Altre cop, habemus pinça!

Mans que denoten acció i diversió.

Combinar eines per a explorar el procés en profunditat.

Alternant estris i tècniques.

Van dedicar llarga estona a la proposta.

I van finalitzar demanant gots per a fer noves barreges.

M'agrada (m'encanta) veure com els nens juguen, riuen, dibuixen, llegeixen, escriuen... gaudeixo observant com ho fan en total llibertat i com, en fer-ho, s'hi fiquen tant que a vegades s'aïllen del que els envolta. Però quan els observo enmig d'una proposta que exigeix destresa, concentració i precisió i els veig atents, posant tots els seus sentits i la seva atenció en ella és quan me'n adono que en aquell precís instant l'infant esdevé aquella acció concreta. No hi ha res més. Res més importa. Només fer. El plaer de fer. 

Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.

La teoria de les peces soltes.

Fa temps que per internet circulen alguns apunts i articles sobre el que es coneix com "La teoria de les peces soltes", en anglès Theory of loose parts. Us recomano que en feu una cerca exhaustiva a google i descobrireu explicacions meravelloses com aquesta de la Kate de l'inspirador blog "An Everyday Story", aquesta de la sempre sorprenent Cathy de Nurturestore o aquesta altra que fa la Jenny del fantàstic blog "Let the children play".

En els anys 70 (concretament el 72) un artista i arquitecte anomenat Simon Nicholson va desenvolupar la "Teoria de les peces soltes". En aquest enllaç trobareu el document en PDF (en anglès), un article titulat "La Teoria de les Peces Soltes, Un important principi per la metodologia del disseny."
Simon Nicholson, 1972. L'article comença dient:

"La creativitat és per a uns pocs dotats: la resta estem obligats a viure en entorns construïts per aquests pocs dotats, escoltar la música d'aquests pocs dotats, utilitzar els invents i les arts d'aquests pocs dotats, i llegir els poemes, fantasies i jocs d'aquests pocs dotats.

Això és el que la nostra educació i cultura ens condicionen a creure, i aquesta és una culturalment induïda i perpetuada mentida.

Basant-se en aquesta mentida, l'elit cultural dominant ens diu que la planificació, el disseny i la construcció de qualsevol part de l'entorn és tan difícil i tan especial que només aquests pocs dotats - aquests amb graus i certificats en planificar, enginyeria, arquitectura, art, educació, psicologia conductual, i demés - poden resoldre correctament els problemes de l'entorn."

Una introducció potent per a una teoria que reforça el pont entre l'ésser humà amb la natura, que promou el "pensar amb les mans" o "aprendre fent", però que sobretot considera que tothom té capacitats creatives i que l'únic camí a la creativitat és crear. Nicholson defensava que: "En qualsevol entorn, junts el grau d'inventiva i creativitat, i la possibilitat de descobrir, són directament proporcionals al nombre i tipus de variables en ell.".  La meva interpretació de les seves paraules ve a ser que en un entorn ric, les idees es multipliquen i generen nous aprenentatges. En aquest sentit, reitera la importància d'oferir als infants, des de ben petits, materials estimulants, temps per a explorar-los i la possibilitat d'implicar-se, de provar, fer i desfer sense por a ser jutjats ni menystinguts. La ment d'un infant escapa als convencionalismes, els adults tenim molt per a aprendre d'ells.

Entenem per "peces soltes" aquells objectes que no són joguines però que en un context de joc permeten a l'infant explorar i explotar la seva creativitat. Objectes que es poden combinar entre si per formar composicions i escenaris de joc. Que destaquen per les seves qualitats i per les seves possibilitats: l'infant pot escollir com utilitzar aquests materials ja que són materials inespecífics i sense una finalitat concreta, que afavoreixen el procés d'aprenentatge obert i guiat pel propi interès, adaptat al propi moment evolutiu. El tipus de joc que sorgeix ajuda l'infant a concentrar-se i a centrar la seva atenció, a aprendre mitjançant l'assaig-error. El joc amb peces soltes ofereix possibilitats infinites de joc i estimula la creativitat, el pensament divergent i la resolució de problemes que sorgeixen durant el procés creatiu.

Els materials:

Els materials que poden ser considerats "peces soltes" es poden dividir bàsicament en dos grans grups:

Materials de la natura.

- Naturals o recollits de la natura:

   - aigua, sorra, arròs, sal, grava, terra...
   - petxines, conquilles,
   - plomes
   - llavors, tavelles,
   - pedres, vidre de mar
   - troncs, branquillons, rodelles de troncs
   - pinyes, fruits secs i cloves
   - fulles, flors, branquetes d'herbes aromàtiques

- Processats, artificials o modificats:

   - pom-poms (de paper, de fil, de llana...)
   - teles i retalls de roba, feltre...

Objectes de plàstic i metall.

   - xapes d'ampolla, femelles, visos...
   - taps de suro, de plàstic...
   - botons, pinces d'estendre la roba
   - ulls de joguina per a manualitats
   - bastonets, palets i canyetes
   - tesel·les, bales de vidre
   - monedes
   - granadura (de la que s'utilitza per a bijuteria)
   - boletes i peces de fusta
   - rul·los de perruqueria,
   - pasta alimentícia, sèmola
   - mandrils i rotlles de paper
   - peces de fusta per a construccions i blocs
   lògics


- Alguns elements que podem utilitzar per a potenciar el joc amb aquests elements:

Objectes i materials complementaris.

   - galledes, caixes, capses
   - pots, llaunes, envasos, ampolles
   - miralls
   - bols, plats, safates
   - pinzells,
   - pinces i tenalles, coladors,
   - animals i figures humanes de goma
   - oueres, motllos de magdalenes, de    
   bombons...

El joc i les seves característiques.

A l'aire lliure.

Pedres, aigua, flors, gespa... curiositat i temps per a explorar.

Fulles, troncs... composicions espontànies. El plaer de crear amb el que es té a mà.

A l'interior.

Invitació a jugar amb peces soltes sobre un mirall. Creació d'un món en miniatura.

Disposició dels objectes sobre una taula.

Composició.

Processos rics i enriquidors.

Organitzats i reorganitzats.

Que prenen part en el joc.

Que es combinen entre ells.

Que prenen vida (si voleu descobrir de què parlen aquests peixos cliqueu en aquest enllaç).

Materials que es tornen complexos.

Delicats.

I preci(o)sos.

És un camp que s'obre a l'art i que convida a participar-hi de manera activa, com vam tenir el plaer d'experimentar quan vam visitar la mostra de l'inund'art a la casa de cultura.

Si voleu descobrir algunes de les propostes que hem portat a terme i que encaixen dins d'aquesta teoria podeu tafanejar-les a través de l'etiqueta "peces soltes" que hi ha al lateral dret del blog.

I si encara no en feu prou, us convido a tafanejar el tauló "Teoria de les peces soltes" a Pinterest on recopilo algunes idees meravelloses i molt inspiradores.

Entrada apadrinada per l'Elisabetsalie.

Propostes per a un circuit elèctric.

A l'entrada anterior us vaig explicar com vam "disseccionar" un vell teclat que corria per casa, i tot el que vam aprendre (i hipotetitzar) sobre el seu funcionament. El que ara m'agradaria explicar-vos què n'hem fet del circuit, i com l'hem colat en les propostes creatives de la setmana.

Proposta 1: Dibuix a la taula de llum.

Utilitzant el circuit com a patró per a resseguir.

Per a modificar i alterar el patró.

Proposta 2: Retallar i acolorir.

Amb unes perforadores d'scrapbooking vaig tallar cercles i formes. Vaig haver de fer-ho jo perquè el plàstic oposa més resistència que el paper i els nens no tenien prou força.

Vaig centrar els cercles aprofitant alguns petits forats que ja tenia el circuit.

Després vaig oferir els retalls als nens i els vaig donar retoladors permanents de colors.

La proposta els va encantar.

Durant llarga estona van estar acolorint les formes i el sobrant.

Jugant amb i a través de les formes del patró.

Dels retalls en vaig fer arrecades i clauers. Caldrà veure com resisteixen el pas del temps.

Proposta 3: Projecció del circuit i pintura.

Vaig muntar un retall en un esquelet de diapositiva i el vaig utilitzar per a projectar la imatge sobre la paret.

Vaig posar un paper sobre la paret i vaig deixar estris de dibuix a l'abast, una invitació a crear.

Dibuixant.

Després d'organitzar-se van acabar trobant un lloc cadascú.

Com que els va semblar que el dibuix no es veia prou bé vaig oferir-los pintura.

Afegir elements...

i repassar línies i traçats.

Recórrer els camins amb el pinzell i el tacte suau de la pintura.

Un exercici de creativitat que requereix temps i paciència.

I que ens descobreix noves formes d'entendre la geometria i la simetria.

Del que amagava un teclat n'hem extret un munt d'experiències i aprenentatges variats i significatius. Observar i explorar, descobrir i dibuixar la bellesa de les fomes geomètriques, de la simetria que dorm dins de cada petit fragment. De com les formes són iguals de d'un costat a l'altre però són diferents les unes de les altres. De com el patró creix i s'allarga, o de com s'escurça. De com i per on es connecten les formes. De cercles i de línies que suggereixen colors i formes. 

Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.