Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efimera.

Doncs s'acaba l'estiu. Un estiu que ha resultat profitós i calorós, com tots els estius. A mi em provoca una certa enyorança, perquè m'agrada l'estiu: ple de llum, color i encès de vida. I me'n acomiado amb unes imatges precioses d'un matí d'estiu.

De com un procés creatiu neix a partir de l'experimentació, a partir de l'exploració i atravessant el cos i els sentits. De com la casualitat suggereix i la intel·ligència recrea. D'orientar-se per a crear alguna cosa més gran que un mateix. De com, la necessitat d'expressar-se es materialitza en una mica d'aigua.

 

Sensacions dil·luïdes en aigua.

 

En primer terme es pot veure una taca d'aigua a la que en Biel va afegir uns raigs. Aquesta idea inspirarà algunes creacions posteriors. En segon pla, en Biel experimenta utilitzant no només el cos, sinó també el moviment.

 

Petjada.

 

Empremta.

 

I inspirada en la imatge que apareix anteriorment, neix aquesta.

 

I es duplica. Observant i copiant el model.

 

 

Com si fóssin dos ulls.

 

I les línies es dónen la mà.

 

Una idea nova apareix.

 

Observar, situar-se, posicionar-se. Mesures i proporcions.

 

Concentració.

 

Tancar formes.

 

Expressió ferotge. És un monstre gegant.

 

Fa cara de pocs amics.

 

Al llarg del procés va haver d'anar repassant alguns elements perquè l'aigua s'evaporava i el dibuix s'esvaïa.

 

És el que em deia l'altre dia una persona a qui admiro profundament: l'art efímer té un valor afegit, com un plus de romanticisme. El plaer de fer per fer, sabent que és però que no serà. Però si el fotografies, el converteixes en etern.

Aquest procés és d'en Biel. Cal respectar les seves parcel·les d'individualitat, les seves preferències i el seu moment. Els meus fills són diferents, pensen diferent, creen diferent l'un de l'altre.

Agost del 2012. Quatre anys i mig.