Aquarel·la casolana

Quan jo era petita em van educar per a treure el màxim rendiment a les coses. Una cosa que em va ensenyar el meu pare va ser reomplir els retoladors amb unes gotes d'alcohol. Així aquells que començaven a estar gastats es podien fer servir encara uns dies més. Amb els nens ho hem fet, però ara hem anat una mica més enllà, se'm ha acudit fer-ho al revés: treure la tinta fora. D'aquesta manera hem elaborat les nostres pròpies aquarel·les líquides... fetes a casa.

 

En primer lloc vam comprovar que els retoladors estaven gastats.

 

Vaig intentar obrir-los per les bones. No en vaig ser capaç, així que els vaig obrir amb les tenalles. Va resultar força terapèutic.

 

Introduïm la "mina" del retolador dins els pots de colorant .

 

I hi afegim l'aigua gota a gota.

 

L'aigua atravessa el feltre, l'empapa i en saturar-lo cau dins el tub plena de color.

 

 

Porto mesos guardant els pots buits de colorant, sabia que algun dia els aprofitaria per a alguna cosa. Quan un pot és ple, el tapem i n'omplim un altre. Si posem un xic d'aigua dins el pot es fa més fàcil de visualitzar com cau la tinta.

 

Trenta-una tonalitats.

 

Ara toca provar-les.

 

Superen el test de bufar gotes, i el de pintar oueres.

 

Colors i tonalitats.

 

En un moment de màxima eufòria la Llum s'atreveix a pintar amb les dues mans a la vegada.

 

I després escampa gotes per sobre.

 

La comprovació finalitza quan la tinta s'asseca i podem observar que adquireix uns matisos preciosos.

Hem elaborat les nostres pròpies aquarel·les reciclant les mines dels retoladors gastats, i (no menys important) hem comprovat que funcionen. I d'aquesta manera tot el que pintem amb elles serà no només únic, també serà (més) especial.

Setembre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.