El mapa del tresor.

Si ens heu anat seguint per instagram suposo que sabreu que participo en el projecte #tinkersketch, de fet crec que també us n'he parlat alguna altra vegada. Una de les propostes era pintar amb el suc d'algun cítric. En cru és transparent, i per tant, invisible. En acostar-lo a una font de calor (com la planxa) l'àcid cítric reacciona amb la cel·lulosa del paper, carbonitzant-la i creant el que s'anomena èster. Aquest era un experiment que tenia pendent de fer amb els nens, així que em va venir molt bé per a decidir-me a fer-ho.

Quan vaig proposar-los de pintar amb tinta invisible, la imaginació d'en Biel es va desbordar, i després de rumiar què dibuixaria, va tenir molt clar  seguida va tenir molt clar que havia de fer un mapa. Qualsevol tresor que es preui necessita un mapa que estigui a l'alçada i de tresors, en aquesta casa, no ens en falten.

 

Primer cal esprémer la llimona i treure'n el suc.

 

Dibuixar, pintar. Malgrat els vaig explicar que inicialment no es veuria, però que després sí, la Llum va perdre l'interès després de fer un parell de dibuixos (i que no es veiés res). En canvi, en Biel estava entusiasmat.

 

I va anar afegint escales, ponts, un vaixell... i fins i tot va marcar el lloc on es troba el tresor.

 

Jo també vaig animar-me.

 

Ho vam deixar assecar i després ho vam revelar amb la planxa.

 

Els pirates, el vaixell...

Aquest és el mapa d'en Biel, fins i tot té palmeres.

 

Aquest és un dels dibuixos de la Llum. Va estar-se una bona estona observant com queien les gotes del pinzell.

Ara tinc ganes de provar amb la tinta de llimona i iode. Qui sap, potser un d'aquests matins ens hi posem... però intentarem fer-ho d'una altra manera.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Junts però no barrejats.

L'evolució natural de la caixa de la platja no podia ser una altra que aquesta: més que una invitació pretenia ser una provocació. No tenim la gran sort de tenir un jardí, ni tan sols una terrassa d'una mida considerable. Tenim un petit balconet. I aquest estiu ens hem proposat aprofitar-lo. Sorra fina i sorra gruixuda juntes però no barrejades. Culleres, petxines, bols i sedassos.

Fina i gruixuda.

 

Pluja de sorra.

 

Curculles i petxines.

 

Recollint.

 

Omplint.

 

Separant.

 

Triant.

 

Aprenent.

 

Construint. Sempre em sorprenen.

 

I un cop hem experimentat amb les textures en sec, hi afegim aigua.

 

Fins que se'n cansin.

Experimentar és construir coneixements, aprendre a través del cos i els sentits. És alimentar la ment i la creativitat. Buscar explicacions i resoldre situacions. I de nou les propostes més senzilles són les més efectives. Què té de diferent si comparem aquesta caixa amb un sorral? Suposo que res i tot.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig. 

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Jugant amb imants.

Combinar materials diferents ajuda a crear noves connexions. No és la primera ocasió en què em proposo utilitzar objectes que no són estrictament joguines en el transcurs del joc o dins d'una proposta. I el motiu és que considero que estimula la creativitat perquè ens obliga a observar els objectes quotidians des d'un punt de vista totalment diferent, oferint-nos un munt de noves possibilitats. En aquesta ocasió combinem objectes de metall amb petites peces imantades.

 

Eines, monedes, cadenes i altres objectes metàl·lics disposats sobre una pissarra imantada i un contenidor de llauna ple de petitss imant.

 

I comencen les sorpreses: tres monedes que s'aguanten dretes i serveixen com a nansa.

 

Flors en segon pla.

 

 

Omplir.

 

Posar. Després d'un parell d'intents fallits vam analitzar-ho i vam arribar a la conclusió que per a que les rodes aguantéssin havia d'estar molt ple d'imants.

 

Girar.

 

Rodar i decorar.

 

Composar escenaris.

 

Disposar els materials, distribuïr-los i recollir els que cauen.

 

Substituïnt materials i creant escenes noves.

 

A dalt i a baix.

El cert és que crear un artefacte rodant els ha abstret i en certa manera ha eclipsat la proposta, però alhora ha esdevingut un focus d'atenció molt potent, ajudant-los a concentrar-se i a demanar ajuda quan l'han necessitat perquè les coses no sortien com ells esperaven.

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

Per pintar calen pilotes.

L'estiu passat va caure a les meves mans la tapa d'una caixa enorme... i havia de fer-ne alguna cosa. Els formats grans sempre ens han agradat, ja ho sabeu. El text pretén ser una declaració d'intencions, però també es pot interpretar literalment. Així que vaig decidir proposar als nens pintar amb pilotes. A més, si no us agrada gaire embrutar-vos esteu d'enhorabona, perquè és una manera de pintar molt neta!

 

Primer vaig tallar un paper que encaixés dins la tapa, i el vaig col·locar. Acte seguit, ells van començar a escampar la pintura.

 

Generosament.

 

Quan els va semblar que ja hi havia prou pintura els vaig proposar de posar les pilotes i observar què passava.

 

Inclinar i observar. Caminets i rastres que es revelen.

 

En Biel va decidir que ja n'hi havia prou de pilotes i va agafar un pinzell. He de dir que adoro la combinació de colors.

 

I la Llum també va decidir utilitzar la brotxa. Les pilotes entren i surten de l'escena, són aquest tipus de coses que passen quan se'ls dóna l'oportunitat de decidir què volen fer.

 

Equilibris.

 

Equilibris múltiples.

 

Acció en ebullició.

La coordinació entre l'ull i la mà es manifesta i es fa visible: inclinar, decantar, equilibrar. Però més enllà dels ulls i les mans es fa visible el paper del cervell, el primer i principal encarregat de fer-ho rutllar tot de manera perfecta: elaborar hipòtesis, executar moviments, dirigir, coordinar, observar i contrastar. I tornar a començar.

Agost del 2011. Tres anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!

I més bombolles!

Ens coneixeu bé, i sabeu que a casa estimem les bombolles de sabó perquè ens ensenyen moltes coses. I si no ho sabeu és perquè encara no heu llegit aquesta entrada del mes de desembre en què us en parlàvem. A més a més, bufar movilitza la musculatura de la boca, i ajuda a petits i grans a vocalitzar millor. Ahir ens vam dedicar a fer-ne a l'aire lliure, utilitzant material de rebuig i objectes que tenim a casa. Utilitzant la fórmula del Professor Aubanell (la trobeu a l'enllaç anterior) ens van sortir unes bombolles magnífiques.

 

Vam utilitzar rulls de paper higiènic i de paper de cuina. En poca estona es van estovar. 

 

Vam fer servir un tub de plàstic i els "esquelets" d'unes bobines de fil. Fins i tot vam tenir públic!

 

Intentant atrapar les bombolles!

 

Combinant materials.

 

També vam fer servir un tub molt llarg. Un sucava una punta en el sabó i l'altre bufava (la part per la que es pot bufar la vam marcar amb cinta adhesiva).

 

En Biel treballant amb ajuda de la tieta, mentre la Llum es dedica a xutar bombolles! Si amplieu la foto podreu veure la bombolla que acaba de fer en Biel amb el tub.

 

Les bombolles resultants duren llarga estona.

 

I després de fer-ne una estona llarga, la Llum ja hi tenia molta traça!

 

Però el més espectacular encara havia d'arribar, amb un senzill tros de corda. Cal mullar-lo bé.

 

I en donar voltes surten un munt de bombolles grans.

 

La Llum de seguida va descobrir que s'havia de moure de manera decidida però suau.

 

En Biel ho va estar intentant una bona estona...

 

I finalment va aconseguir-ho! Visca!

Els dies que hem sortit a fer un gelat pel centre hem passat per davant d'una botiga on hi ha un vídeo d'uns nens que fan bombolles de sabó enormes, i això ens ha portat a parlar dels espectacles d'en Pep Bou... però no hi ha res com fer les coses per tu mateix!

Juliol del 2012. Quatre anys i mig.

Ens presentem a la 5a. Edició dels Premis Blocs Catalunya, i és que som optimistes de mena! En aquest enllaç us expliquem com podeu votar-nos a nosaltres... o a qui més us agradi. Gràcies!