Bany sensorial amb flors.

Amb l'excusa del temps de flors he procurat oferir cada dia una experiència relacionada amb les flors als nens, algunes encara no les he publicat. La d'ahir va ser un bany sensorial: una col·lecció de flors blanques immaculades: crisantems i roses. Aigua rosa, oli de roses... i els sentits desperts. Perquè es pot viure el temps de flors a través de tot el cos. 

Aigua amb colorant per tenyir l'aigua perfumada amb essència de roses.

Malgrat a les fotos no s'aprecia, l'aigua va adquirit un bonic to rosat.

La invitació: flors, pipetes, pots, pinces i culleretes de fusta.

Ells van insistir molt en un aspecte: volien banyar-se amb les ulleres d'anar a la piscina.

Les flors, les olors, els colors... sorgeix un joc pausat i deliciós.

Pescant flors.

La sopa està llesta!

 

I un moment d'evasió.

Durant l'infantesa, el cos és el camí que atravessen els aprenentatges que amplien les experiències i els coneixements. Després, creixem i cada vegada més ens oblidem de viure, d'aprendre a través de la pell, a través del cos, a través del tacte.

Maig del 2013. Cinc anys i mig.

Collage de flors fetes amb plànols.

Estem en plena febre floral. La Llum i jo ens vam escapar a veure l'exposició floral l'altre dia amb uns amics mentre en Biel li ensenyava a en Pinxo (la mascota de la seva classe) l'estadi de Montjuïc. I amb la idea de reutilitzar els plànols i guardar-ne una petita part com a record, vaig pensar en oferir-los als nens la possibilitat de fer-ne un collage. No em dedico a fer scrapbooking, però tinc bones amigues que sí (i que en saben un munt!) i m'han deixat un parell de perforadores: una és rodona i l'altra té una forma que recorda els pètals d'una flor... i amb elles ens hem posat mans a la obra.

Els materials presentats: foradadores, blondes, cola de barra, papers i lupes. Una invitació sobre la taula d'art.

Parlant sobre carrers, números i localitzacions, discutint la seva posició respecte el riu.

Amb algunes de les primeres peces tallades, provant algunes composicions.

Utilitzant la troqueladora. He estat temptada de presentar-los el paper ja tallat, però finalment he decidit que els volia involucrar en tot el procés.

I, efectivament, fer servir la perforadora ha sigut el moment estrella de la tarda.

Potser perquè requereix força i precisió.

I després d'una llarga estona preparant peces i més peces arriba el moment de començar a enganxar.

Enganxar, enganxar, enganxar...

I aquesta petita flor que els he tallat jo.

També enganxada.

Després els he ofert la tinta xina, a fi que disposessin d'algun material suficientment atractiu.

Primerament, les tiges.

Jo també he fet la meva petita creació.

I després de la contenció, l'esclat creatiu.

Pintant amb tres pinzells, a dues mans... el camí del procés és misteriós i màgic.

La meva llibreta, plena de flors.

 Detall.

Les seves obres, exposades a la paret juntament amb unes altres també d'inspiració floral que explicaré en una altra ocasió.

És una manera de conservar un retall (i un detall) dels moments viscuts, una manera viva i significativa de fer-ho. La creativitat és un viatge, els materials són suggerents però actuen només com a reclam. El procés és el protagonista.

Maig del 2013. Cinc anys i mig.

Flors pixelades.

Una tarda mandrosa i plujosa sempre és una invitació a jugar amb el color. Així, avui hem convidat les flors a entrar a casa per la finestra... o més ben dit, les hem convidat a instal·lar-se a la finestra. Hem escollit la temàtica floral perquè és primavera i és temps de flors a la ciutat. Hem utilitzat post-it d'una banda perquè ens hem inspirat en les guerres de post-it que tant ens agraden i, d'altra banda perquè és una manera d'acostar-nos a l'art efímer, així com ho és la pròpia exposició floral.

La invitació: post-it, cinta adhesiva i retoladors de vidre.

Els post-it són vistosos, i omplen la vista.

Els adhesius s'han de posar, i també s'han de reposicionar. Composar: fent i desfent, calculant, mesurant.

La primera flor de la Llum.

Amb el retolador, fent la tija de la flor.

Amb una mica de washi tape, embellint la flor.

Immersa en el procés creatiu.

Visió general del moment creatiu. Està relaxada, centrada i concentrada, però dins del fet creatiu també ha trobat un moment per al joc.

De moment ho hem deixat en aquest punt. Potser demà el reprendrem, o potser no. És el que tenen els processos creatius oberts i que es fan per el pur gaudi... 

És un joc, un divertiment pur. Un procés obert també a la resta del veïnat. Una amistosa declaració de principis o d'intencions. Una porta al diàleg i a la comunicació creativa. Restarem a l'espera d'alguna resposta.

Maig del 2013. Cinc anys.

Flors fluorescents.

Amb l'arribada del Temps de flors a Girona, la ciutat s'inunda (literalment) de flors i, des d'aquest modest bloc, us invitem a tocar, manipular, explorar, experimentar i gaudir de les flors també a casa, estigueu on estigueu. 

Aquesta entrada em fa especial il·lusió perquè la proposta ens ha suposat un munt d'intents fallits, i de tots i cadascun d'ells n'hem extret algun aprenentatge valuós. Diuen que "A vegades guanyes, a vegades aprens". I és cert. Així, avui us vull explicar què hem après en el camí pel que ens ha conduit aquesta proposta.

Vaig pensar que si l'any passat vam aconseguir (també després d'uns quants intents) tenyir algunes flors amb colorant alimentari, es podia repetir el procés amb aigua fluorescent i aconseguir, d'aquesta manera flors fluorescents.

Primer intent: Crisantems i aigua amb pintura fluorescent.

La major part de la pintura es va dipositar a la base dels gerros. 

Després de 24h. No va funcionar.

Segon intent: Els mateixos crisantems i la mateixa aigua fluorescent però en un recipient més petit. 

Ho vam deixar 48h. Tampoc va funcionar.

Tercer intent: Flor blanca (de filiació desconeguda, sóc analfabeta pel que fa a la flora) i aigua fluorescent basada en tinta fluorescent de retolador.

Petita i delicada.

Ho vam tenir gairebé tres dies. Però tampoc va funcionar.

Quart intent: Un pensament blanc i porpra en l'anterior aigua fluorescent, el vam deixar una setmana: es va pansir i no va funcionar. D'aquesta no en tinc cap foto, em vaig ofuscar. Vaig començar a buscar informació: constatant que, en teoria aquest procés és el correcte, però a nosaltres no ens funcionava. Les flors han de ser fresques, les flors han de ser blanques i no tenir cap tipus de pigment fosc perquè absorbeix i bloqueja el pigment fluorescent (bé, sembla ser el motiu per el que no van funcionar els primers crisantems i el pensament). Les flors s'han de tallar preferentment de bon matí, al biaix. 

Cinquè intent: Clavells (de floristeria!) i aigua fluorescent. 

Dos colors per a elaborar l'aigua fluorescent. Si ho proveu, poseu-vos guants ja que costa molt d'eliminar la tinta fluorescent de la pell.

 Els clavells. Blancs. Preciosos. Immaculats.

 Primeres hores, primer intent.

Ens animem, provem amb diferents graus de dissolució (encara n'hi havia dos és en un gerro molt alt).

L'endemà al matí comprovem i desil·lusionats constatem que no ha funcionat! Encara ho deixem un altre dia.

Sisè intent. És hora del pla B. Els mateixos clavells, la mateixa aigua. Però una altra manera de procedir.

 La invitació.

Submergim el clavell en l'aigua fluorescent. El podem deixar una estona.

Amb un comptagotes podem afegir algunes gotes per sobre, jugar amb colors, tons, formes...

 Sí, per fi!

La de color rosa no s'aprecia bé a les fotos, encara gotegen... però brillen intensament sota la llum negra.

 Rosa.

 Taronja.

Groc (el més lluent).

És el que us deia abans. Algunes vegades guanyes, algunes vegades aprens. I algunes vegades guanyes i aprens. Hem après a insistir. Hem après a resistir. I hem après que els clavells fluorescents són preciosos.

Abril i maig del 2013. Cinc anys.