Flors blanques de colors.

Les plantes, les flors necessiten nutrients per a viure, i aigua. I nosaltres tenim unes precioses margarides blanques que ens poden ajudar a visualitzar com les flors absorbeixen l'aigua. Necessitarem també una mica d'aigua, colorant... i temps i paciència a parts iguals.

Dia 1. 9h.

 

Margarides. Les flors s'han de tallar de bon matí i al biaix.

Dia 1. 17h.

 

Materials. He optat per a oferir-los separades les quantitats per a les barreges, ja que aquesta vegada no volia que es poséssin a barrejar tots els colors: es tractava de comprovar les tonalitats que es adquirien les flors prenent com a referència els colors primaris i els secundaris.

Comencem. En les copes altes els colors primaris. En els vasos petits els colors secundaris.

Gota a gota.

 Una flor a cada vas.

 

A més de les flors blanques hi hem afegit una flor blava (si voleu saber d'on surt, seguiu llegint fins al final)...

 

 ... una mica de menta i una flor groga. I a esperar.

Dia 2. 8h.

 

Bon dia!

 

Prenem les flors i les observem. Però observem que el vermell no ha agafat.

 

Verd.

 

Flor groga + colorant blau = flor verda!

 

En canviem algunes de vas... a veure què passa.

Dia 2. 14h.

 

El color es torna més brillant. La menta també s'ha tenyit.

Hem repetit aquest experiment tres vegades! La primera ho vam intentar amb aigua amb colorant... no va funcionar. La segona vam augmentar considerablement la quantitat de colorant... i tampoc va funcionar. Potser amb clavells funciona, però en margarides no? En un intent desesperat vam posar una flor directament dins un pot de colorant... i sorprenentment en qüestió d'hores havia agafat un to blau intens (és la flor blava que apareix quan totes les altres són blanques). Potser aquest colorant ja és força dil·luït, i les flors (de moment) no s'han "cremat". Bé, podem dir que hem gaudit més dies de l'experiència! I que l'emoció en aconseguir-ho ha sigut màxima!

Maig del 2012. Quatre anys i mig.

Temps de flors.

La nostra ciutat fa una olor deliciosa... perquè està plena de flors! Flors de tots colors per tot arreu. I nosaltres no deixem escapar una oportunitat com aquesta! L'exposició és generosa (igual que l'entrada d'avui):  86 patis, 36 exposicions florals a diferents indrets històrics de la ciutat, 11 jardins i paratges naturals i per primera vegada 6 mostres fora del casc històric de la ciutat, al barri de Sant Narcís. Després de fer una petita visita fugaç el dia abans (reconeixement del terreny) a part de l'exposició em va semblar que el més adequat per als nens era visitar els espais a l'aire lliure (tot i que algun interior va caure)... per la sensació d'amplitud... i perquè sempre són els més interactius.

Passeig d'Olot amb Bisbe Sivilla. Corre!

 

Plaça de la Comtessa Ermessenda. Observar. Apropar-se. Tocar. Respectar.

 

Plaça dels Lledoners. Diàlegs d'una flor.

 

De flor en flor. Expansió.

 

Situació.

Un mapa!!! Més que orientar-se en l'espai (això sí, buscant i situant el Ter i l'Onyar) l'hem fet servir per a identificar els números situats a cada espai que hem visitat i amb cura buscar-los al mapa i marcar-los.

 Jardins de la Francesa. Mandrils de colors que esdevenen portes, finestres i espais per a jugar a fet i amagar.

 

Marquem-ho.

 

Em veus? Et veig!

Jardins dels Alemanys (entrada). Pregària a Júpiter.

 

Jardins dels Alemanys.

 

Torre Gironella. Flors, fotografies i música.

 

Torre Gironella. Reproducció del tapís "La Dama de l'Unicorn". (La felicitat de la Llum és màxima!).

 

Miradors del passeig Arqueològic. Qui hi ha?

 

Miradors del passeig Arqueològic. Gàbies i llanes.

 

Miradors del passeig Arqueològic. Gàbia de cadires.

 

Representa una antiga gàbia per a ocells que hi havia situada. Però també s'hi pot jugar a les botiguetes.

 

Els "ocells" dins la gàbia.

 

Plaça dels Jurats. Escombra.

 

Escala Plaça dels Jurats. Intentant consolar la criatura. No volien marxar fins que no es posés contenta.

 

I tot arriba al seu final. Ara, si aquest final va acompanyat d'un gelat i d'unes quantes voltes del Tarlà, és molt millor.

Hem observat atentament, però també hem interactuat amb l'exposició, ens hem emocionat, hi ha hagut moments de moviment i de recolliment. Hem descobert racons i indrets. Hem caminat i caminat. Hem passejat i passejat. Hem buscat números i ens hem orientat. Respectant les manifestacions artístiques.

Maig del 2012. Quatre anys i mig.

Diapositives a la taula de llum.

A la meva ciutat és temps de flors, tota la ciutat es vesteix de flors, de colors, d'olors. Durant gairebé deu dies patis i jardins s'obren al públic i s'engalanen, així com també els aparadors dels comerços. Si afinem la vista segur que també descobrirem algunes finestres i balcons. Hem visitat part de l'exposició amb els nens i he pensat que al llarg del que s'extengui l'exposcició intentaré treballar amb els nens el tema de les flors. Tinc la gran sort de disposar d'un assortiment generós de diapositives (cortesia del meu pare) de diferents temàtiques entre elles imatges preses per ell mateix i una extensa col·lecció . I entre elles... un munt de diapositives de flors. Així que avui hem jugat amb diapositives de flors a la taula de llum.

 

Composicions. Sobre la taula les diapositives mostren les seves imatges.

 

Flors.

 

Lupes, ulleres i un prisma. Eines a través de les quals observar, descobrir, comparar.

 

Recomposar.

 

Utilitzant una llanterna.

 

Posant una safata transparent a sobre es dibuixar sobre les diapositives. Sobre foli.

 

S'intueixen formes i colors. Patrons que pots seguir o no. Sobre paper vegetal.

 

Delícies visuals.

 

Vistes a la ciutat.

Han jugat una llarga estona amb  les diapositives, les han mirat i observat a través de diferents estris, des de diferents prismes. Les han utilitzat per a dibuixar, però contràriament al que jo esperava quan han dibuixat no s'han centrat en la part acolorida de la diapositiva sinó en la part opaca.

Maig del 2012. Quatre anys i mig.

Jocs amb mocadors.

Qui em coneix ja sap que sóc una piklerista declarada i militant. He tingut el privilegi de conèixer el treball d'Emmi Pikler, fundadora de l'institut Lóczy i, posteriorment, d'una fundació. Va confiar en les capacitats dels infants i va encomanar la seva passió a les treballadores de l'orfanat que dirigia, oferint-los un tracte digne i afavorint la formació d'una autoimatge positiva. Especialista en el desenvolupament infantil i defensora del desenvolupament natural dels infants (com defensa en el seu llibre Moure's en Llibertat), partint del respecte, respectant les seves etapes evolutives. Un dels primers objectes que proposen des de l'institut Lóczy és el joc amb mocadors. Els mocadors són fàcils d'agafar, de manipular, no poden fer-se mal ni empassar-se'ls. Deixant que l'infant es mogui (si es vol/pot moure).

 

Agafar, tocar. No només amb les mans. Els braços, les cames... tot el cos hi és present.

 

Agafar i estirar. La voluntat es manifesta i la capacitat ho permet. Coordinació ull-mà.

 

Explorar. Experimentar. Descobrir.

 

El moviment activa el cos, entren en joc les altres extremitats.

 

Concentració i excitació.

 

Curiositat.

 

Sorpresa.

 

Els seus somriures ens indiquen que estem en el camí adequat.

 

El cos aprèn a conèixer-se si mateix. I l'infant també.

Els mocadors resulten atractius i estimulants. Aquesta ocasió vaig escollir-ne uns amb fils lluents i platejats que els van cridar l'atenció. 

Maig del 2008. Sis mesos.