La caixa de les castanyes.

Si fa temps que ens coneixeu, sabreu de la nostra afició per les caixes, i que amb els canvis d'estació (primavera, estiu...) acostumo a preparar-ne una. Bé, i si no ho sabeu, ara ja us ho he explicat. Doncs aquesta setmana passada vam recollir algunes (bé, bastantes) castanyes bordes i vam preparar la caixa de la tardor, o més ben dit, la caixa de les castanyes. Primer de tot els vaig preguntar si els agradaria tenir una caixa de castanyes per a jugar ara que la massa núvol que hi havia al balcó s'havia fet malbé, la seva resposta va ser un sí rotund i il·lusionat. Els vaig preguntar si sabien on podíem anar a recollir castanyes. La seva resposta va ser també afirmativa: l'any passat, vam anar a un parc amb el terra ple de castanyes, allà en trobarem. I, carregats amb una bossa, ens vam encaminar cap al parc.

 

No s'equivocaven: el terra era ple de castanyes!

 

La caixa la vaig preparar al vespre. Hi van jugar mentre feia el sopar.

 

I l'endemà! Vaig pensar que unes floretes hi afegirien un toc de color.

 

Hi vaig afegir oueres, culleres, safates, pots, així poden separar-les, agrupar-les...

 

Dins la bossa, són peixos que han sigut pescats!

 

Els agrada el tacte i sobretot classificar-les.

 

Mentre la bonança meteorològica ens acompanyi, la caixa la tindrem al balcó. 

A través del  joc amb les castanyes s'endinsen en l'univers aritmètic: calculen, afegeixen, resten... i ho fan enmig d'un clima màgic, gairebé sense adonar-se'n. Per cada dues castanyes una flor, ara una per cada tres, ara trec totes les flors i només hi deixo castanyes... A més, són caçadors i pescadors, capturen i alliberen les seves indefenses preses a voluntat. Toquen, comparen i pesen les castanyes, observant les seves qualitats més evidents. 

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

La capsa miradora.

Tenim una capsa que ens ajuda a veure-ho tot des d'una òptica (per dir-ho d'alguna manera) diferent. Aquest cap de setmana vam aprofitar un passeig en bicicleta per a recollir algunes fulles que posteriorment van sotmetre a un rigorós estudi, en un ambient relaxat, en penombra per a oferir la possibilitat de jugar no només amb la llum sinó també amb la foscor i els reflexes.

  

Presentació dels materials: fulles, llibretes, lupes, pedres i bales de vidre, vidres graduats i tintats d'ulleres, un prisma, ulleres anàglif, un tub de cartró amb un extrem tapat en gairebé la seva totalitat...

 

Lupa amb llum i prisma "ull de mosca".

 

Observant els nervis d'una fulla a través d'un vidre.

 

Utilitzant vidres tintats, comparant.

 

Fulles.

 

Dibuixant a través de la lupa.

 

Observant.

 

Croquis morfològic.

Esbós i model.

 

Acció.

 

I es desperten les ganes de jugar.

 

Jugar i jugar.

 

 

Resultat dels blocs de notes. En Biel ha fet un dibuix molt detallat d'un robot (la seva passió) i ha enganxat una mostra de les fulles, a mode d'herbari. La Llum ha esbossat dues fulles diferents, partint d'un model real que tenia present i proper: observant i copiant el que veia.

Observar elements quotidians a través de diferents elements que distorsionen d'una manera o altra la imatge és meravellós. Per això cada vegada més procuro oferir-los un suport per a prendre notes, per a esbossar... en certa manera és una petita aproximació al mètode científic, però sobretot un estímul a que restin atents, perquè anotin allò que se'ls desperta. I per a que ho puguin recordar.

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

De celebració!

A casa hem estat de celebració! Celebrant la feina ben feta, i el reconeixement que ha significat ser finalistes dels Premis blocs Catalunya organitzats per Stic.cat . No ens hem endut el premi cap a casa, ha recaigut en mans del bloc Aracne fila i fila, des d'aqui la nostra enhorabona. Per altra banda, he de dir que gràcies als premis he descobert el bloc Amor a l'Art, guanyadors en la categoria de cultura.

 

De camí.

 

A Reus, amb l'Auditori del Tecnoparc al fons.

 

Amb el meu company.

 

Acreditació í QR.

I enmig de tanta celebració, algunes imatges que he anat recopilant al llarg del cap de setmana, que m'omplen d'energia i ganes de seguir treballant, com fins ara.

 

Dibuixos en cacau amb l'esmorzar.

 

Nena contenta.

 

Sol.

 

Lluna.

 

Empremtes familiars.

 

Acció.

 

Observar.

 

Diferències.

 

Aranya tigre (o aranya vespa).

 

Posta de sol.

 Octubre del 2012.

Art sobre vidre. Ombres i reflexes.

Una tarda tranquila pot desembocar en un exercici meravellós d'imaginació. A nosaltres només ens van fer falta alguns objectes, entre els quals uns retoladors per a vidre. Crear i combinar formes amb els diferents objectes, afegir detalls amb els retoladors. Deleitar-se contemplant el joc d'ombres i el reflexe al sostre. Creacions efímeres, que vénen i van, que apareixen i despareixen, que vesteixen els ulls tan sols uns instants.

 

Washi tape, anelles, pedres de vidre... i retoladors!

 

Distribuïnt els objectes, i meravellant-se amb el centelleig a les ombres.

 

Una fila llarga, una cadena.

 

Dibuixant dins les formes.

 

I per sota el vidre. Les ombres projectades magnifiquen el dibuix.

 

Netejar per a tornar-hi de nou.

 

Una espècie d'insecte brillant i transparent.

 

Que pren vida.

 

Adoro veure els nens amb retoladors grossos!

 

Família feliç.

Encara que no es pot veure, el vidre reflexa en el sostre. Contemplar el joc de llums i ombres que es projectava al sostre va formar part de la proposta, oferint-nos un bonic espectacle, permetent-nos ésser no només participants, sinó també espectadors.

Agost del 2012. Quatre anys i mig.

TY

Perquè aquest bloc, que és un projecte modest, jove i escrit en pijama, esgarrapant-li hores a la son és finalista dels Premis Blocs Catalunya. Tots els blocs finalistes mereixem guanyar, d'això n'estic segura. Els de la categoria d'educació, malgrat compartir categoria sóm tots diferents, i tractem etapes diferents. Menció especial al bloc manetes i cosetes, que bull d'idees. Així que, molta sort a tots, que desitjar molta merda és de covards!

Un cop dit això, permeteu-me presentar-vos les joies de la corona. Ja us he dit en alguna ocasió que jo també sóc presumida, i m'he fet unes petites "joies" molt especials que m'acompanyaran al llarg de la vetllada d'aquesta nit.

Braçalet fet amb cordes de guitarra. -Carinyo, he canviat les cordes de la guitarra, te les he deixat sobre la taula, segur que en faràs alguna cosa. (Em coneix bé, portem més de 12 anys junts).

 

Enfilar i tancar amb unes "xafes"...

 

Unes peces "hama"...

 

Enfilar, tallar, aixafar...

 

 

Posar anelles i tanca.

 

Delicada, especial i amb un punt de romanticisme. La seva música m'ha fet companyia un munt d'hores... ara puc portar-les sempre amb mi.

Arrecades. Utilitzant retalls de corda.

 

Enfilar, doblegar...

 

Lluïr!

Agulla de pit. Sabeu que sóc una enamorada dels codis QR. Doncs aquesta vegada hi torno, però utilitzant perles hama. A veure si podeu endevinar a on us condueix, aquest.

 

Un treball delicat, precís i minuciós.

Independentment del que passi aquest vespre, em considero afortunada. Em considero guanyadora. Em considero afortunada perquè al costat d'una persona meravellosa he format una família i juntament amb els meus fills són l'eix de la meva vida. Em considero guanyadora perquè hi ha un grapat de persones que recolzen amb il·lusió i de manera gairebé incondicional el que fem, el que us explico en el bloc. Em considero afortunada i guanyadora perquè els meus fills són els primers entusiastes del que fem. Em considero afortunada per haver tingut bons i bones mestres al llarg de la meva vida, dins i fora del meu àmbit laboral: un munt de companys i companyes de qui he procurat aprendre tot el que m'han ofert. Perquè crec en un infant capaç i competent, ple de capacitats que el fan únic. Perquè he après a no ensenyar, sinó a donar eines per a que cada criatura construeixi els seus propis aprenentatges.

Setembre - octubre del 2012.