Un pom d'estrelles a la mà.

(...) però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. 

Mercè Rodoreda. Viatges i flors.

Viatge al poble de les nenes perdudes.

Pensar amb les mans.

Deixar-les fer i desfer a voluntat.

Sempre m'han fascinat les coses que fan les mans de les persones.

A vegades costa trobar temps per a deixar-les volar.

Com dos ocells lleugers i feliços amb la panxa plena.

Fa uns dies vaig estar remenant al balcó.

Vaig preparar una petita invitació per als nens:

Pedres, aigua, guixos.

Al costat, el gessamí.

Dels bons, que deia la meva abuela. 

Dels que fan més olor al vespre.

Nena: el jazmín y la Dama de noche. 

Però va passar que l'ombra de les flors de gessamí em va cridar...

i m'hi vaig quedar a jugar-hi jo.

Dibuixar, pintar, esborrar, barrejar...
La bellesa efímera que es transforma, s'esvaeix.

I per una estona em vaig convertir en una nena perduda,

com la Gertrudis.

I igual que ella, vaig escollir seguir vivint en aquell bosc

amb la faldilla vermella i el cosset de floretes,

i un pom d'estrelles oloroses a la mà.

Juliol del 2016. 

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Pintant pedres amb aigua.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Pintura casolana de guix.