guix-a la ciutat

Perquè podem. Perquè volem. Perquè estem empatxats del gris. Perquè la publicitat no ens demana permís per a cantar-nos les virtuts de qualsevol producte, de qualsevol estereotip. Perquè és un joc. Perquè és art. Perquè és un regal. Perquè ens ho passem bé. Perquè els carrers són nostres. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que estigui viva. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que em parli. Perquè el que més m’agrada d’una ciutat és que els seus habitants em parlin. Perquè la ciutat ha d’esdevenir un canal per a la comunicació. Perquè vull una ciutat rebosant de llum, de color i d’art.

Per tots aquests motius, quan sortim de casa per a explorar la nostra bonica ciutat procuro portar sempre guixos a sobre. 

 Maig del 2014. Gener - Març del 2015. Sis - set anys. 

Si us ha agradat aquesta proposta, no deixeu de visitar...

El tacte del graffiti.

Land Art Urbà.

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors ·

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

#pedrafeliç

El tacte del graffiti.

Anem sempre amunt i avall. Amb pressa, de pressa, a fer això, a fer allò, ràpid... no hi ha temps per a aturar-se a mirar, a escoltar, a tocar... Tocar. Tocar aquell acte íntim i proper. Toquem allò que ens agrada, que tenim a l'abast, que ens atrau. Toquem i percebem una textura, una temperatura, una firmesa concretes. Toquem malgrat que la norma és no tocar. No molestis, no parlis, no toquis, NO TOQUIS!

D'entre totes les coses que està prohibit tocar, una. D'entre totes les coses que està prohibit tocar, l'art. L'art no es toca. No es pot tocar. Es trenca, es malmet, es gasta.

L'art urbà ens ofereix la possibilitat de trencar aquesta norma, portser perquè l'art urbà en si mateix trenca totes les normes. Tocar. Perquè tenim dits, tenim mans, tenim pell... i volem tocar. Però sobretot perquè podem tocar.

A través del tacte podem establir un diàleg amb l'art. Si podem resseguir els traços, podem traçar les formes i podem palpar els colors; podrem vincular-nos a una peça, podrem reproduïr els gestos que l'artista ha utilitzat. Potser justament d'aquesta manera, un graffiti esdevé una provocació: no a nivell social, sinó a nivell íntim i personal. No tan sols ens explica una història, podem recrear el seu procés de creació.

Acostar-se a escoltar la peça, amb els ulls oberts, amb els ulls tancats, tocar-la, resseguir-ne els traços, tocar els colors, el tacte de la paret sota el gruix de pintura, el tacte de la pintura, observar la gradació de color, observar com la temperatura de la peça varia entre el dia i la nit (o entre l'exposició al sol a l'ombra), aixecar la vista enlaire per a abastar-ho tot, passejar els dits, estirar-se per a tocar la part alta, saltar per a arribar més amunt, acaronar el text, allunyar-se per a observar... Tocar i sentir l'art. El tacte de l'art. Sentir i escoltar la seva poètica, el seu batec. El batec del graffiti. El tacte del graffiti.

Juliol del 2011, quatre anys; Desembre  del 2014 i Març del 2015, set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre...

Descalços en l'art, el cos, el moviment. 

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors ·

Land Art Urbà.

And the light that shines around you

No nothing ever mattered more than not doubting

That tonight the streets are ours.

Richard Hawley.

La proposta d'avui és senzilla: surt i crea. No importa que estiguis en plena natura, o en un entorn urbà, pots sortir i crear. El Land Art forma part del paisatge, neix d'ell, es vincula amb ell i es projecta sobre ell. El Land Art és la necessitat imperativa d'expressar-se, i de fer-ho valent-se del que es té a mà. Però quan el Land Art posa un peu a la ciutat, es converteix en Art Urbà: en Land Art Urbà.

Una tarda mandrosa de desembre ens vam aventurar per la Devesa, en ple cor de la ciutat, i vam trobar els canals de rec que a l'estiu corren plens d'aigua, plens de fulles. Amb branques, pedres i altres objectes que vam trobar allà, vam convertir una d'aquelles fileres de fulles en un insecte gegant amb una espècie d'exoesquelet, carregat d'extremitats i potes fines, però de cara amable.

L'Art Urbà ens vincula d'una manera molt especial amb el nostre entorn, convertint un espai en un lloc, un lloc en un paisatge, i un paisatge en una vivència. Viure la ciutat, fer-nos-la nostra. Perquè els carrers són nostres.

Desembre del 2014. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada no deixis de visitar...

Land Art Aromàtic.

Pintant Basses (o la bellesa de l'art efímer).

#pedrafeliç

Dansant el contorn de la ciutat · entre llums de colors ·

La ciutat jugable.