Plastilina de lavanda. Aromàtica i relaxant.

Vam anar a passeig i vam trobar un raconet ple de lavanda. La lavanda (o espígol) és una planta medicinal i relaxant. Els seus efectes són coneguts, ajuda a calmar-se i a relaxar-se. A casa estem en un moment de canvi (ens estrenem a primària, tot un repte!) així que vaig pensar que fóra bo de fer alguna cosa amb l'espígol, alguna cosa que es pogués manipular, que convidés a jugar, que ens ajudés a relaxar-nos, a sentir-nos segurs i tranquils, a obrir-nos al joc i deixar sortir les emocions... així que vaig proposar als nens de fer plastilina amb lavanda, i la idea els va encantar.

Partint de la base de la nostra recepta de plastilina, modificant-la lleugerament, substituïnt l'aigua per infusió de lavanda i afegint-hi algunes flors vam aconseguir fer una plastilina aromàtica i relaxant.

Necessitareu:
     3 tasses de farina
     1 tassa de sal
     1 tassa d'infusió d'espígol
     5 cullerades d'oli de girasol
     4 cullerades de bicarbonat
     colorant alimentari (opcional)
     espígol
Procediment:
     En un bol cal barrejar els ingredients secs: farina, sal, bicarbonat. Afegir-hi l'oli i l'aigua, el colorant i amassar fins que lliga i queda ferm.
Nota: les mesures són orientatives, si la massa no us lliga, hi podeu afegir més farina. Feu-ho sense por i, si té la consistència desitjada però és un pèl enganxosa hi podeu afegir un bon raig d'oli. El secret és afegir i amassar, i no patiu, si us passeu de farina sempre hi podreu afegir més aigua...

El primer que cal fer és destriar les flors.

La infusió de lavanda la vam preparar amb mig litre d'aigua i quatre cullerades soperes (colmades) de flors. Vam deixar-ho bullir un quart d'hora i reposar 24 hores.

Els nens poden elaborar la plastilina gairebé sols: mesurar, barrejar i comprovar com els ingredients es barregen per donar lloc a un nou material.

Vam afegir les flors seques a la barreja abans d'afegir-hi la infusió i amassar.

En un primer moment vaig separar les flors del líquid infusionat. Després vaig comprovar que éren més oloroses encara que el propi líquid, així que les vaig afegir a la massa, juntament amb el colorant.

I aquest és l'aspecte que té la plastilina!

Els vaig oferir una variant de la safata creativa: una safata plena de petits objectes de diferents tonalitats de lila: lavanda, porpra i violeta...

Les peces soltes disparen la creativitat.

Amb elles l'infant pot crear, composar. Pot generar i aprendre.

Són un estímul.

Una invitació. 

Les peces soltes conviden a crear.

Textures.

Patrons.

Les peces soltes conviden a crear, a concentrar-se. La plastilina de lavanda desprèn un aroma deliciós, i com més es manipula, més aroma desprèn. La tarda transcorre en un clima tranquil.

Tot i que és una flor d'estiu, i estem a la tardor, encara se'n pot trobar amb facilitat (a la ciutat de Girona en podeu trobar en diferents indrets, com explica aquest article i als indrets que us explica encara hi podeu afegir l'entrada a les Hortes de Santa Eugènia (entrant per can Ninetes) i el castell de Montjuïc).

Setembre del 2013. Cinc anys i mig, gairebé sis.

De molt a prop. El món a través d'una lupa.

A vegades les coses simplement passen, s'enllacen les unes amb les altres, succeeixen. Observar-les i deixar als nens portar la iniciativa és una tasca senzilla i molt agraïda: ens dóna una idea de què és el que interessa als infants i, evidentment, el que els interessa és el que més s'ajusta al seu moment evolutiu i, per tant, és el que captarà la seva atenció i els motivarà.

Un dia d'estiu els nens em van demanar de sortir a passejar pel barri amb un parell de lupes. Volien descobrir com era el barri de més a prop, volien saber quina forma dibuixaven els nervis de les fulles, on s'amagaven les formigues... Al llarg de la meva vida he conegut molts infants, i sé que dins seu cadascun amaga un trobador de tresors. Aquest senzill exercici els va animar a afinar (encara més) la mirada. Una lupa és una eina que anima a observar amb detall, així que els trobadors de tresors que habiten dins els meus fills van tenir molta feina...

Observar la natura esplèndida, esclatant de vida: flors...

Forats i formiguers...

I més i més flors, fulles... 

El passeig pel barri va ser deliciosament entretingut. Els dies posteriors (potser per la proximitat de la tardor) gran part dels tresors que recollien els nens eren fulles, així que, vaig pensar... proposar-los de reescriure la proposta d'observació.

I això vaig fer. Invitar-los a observar detingudament i a crear. Els vaig presentar les fulles, les lupes i els vaig proposar la gamma de colors en diferents formes: retoladors, ceres, llapis, aquarel·les...

Observar. Descobrir i aprendre com són les fulles, els seus colors, la seva forma, la seva estructura.

I crear. Recrear per recordar, per entendre, per aprendre.

Comparar. Per examinar, per contrastar, per descobrir.

Formes i colors.

Combinant aquarel·les i ceres. Als infants no els fa por barrejar colors, materials, tècniques. El seu traç és net i segur.

La taula bull, acull i recull.

Calma i concentració: gaudeix del que fa.

Petita mostra. 

La tardor arriba carregada de fulles i colors. Una bona manera de donar-li la benvinguda és rebre-la immortalitzant alguns d'aquests regals que ens ofereix. Així mateix, els trobadors de tresors que habiten dins els meus fills són feliços, i la trobadora de tresors que habita dins meu també perquè n'ha trobat un de meravellós.

Agost i setembre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.

Avorreix-te i *viu intensament.

La deliciosa plastilina comestible.

Sí, heu llegit bé. Hem fet una plastilina casolana comestible. I què us en puc dir? És meravellosa! Només calen tres ingredients, està feta en cinc minuts, fa una olor deliciosa, és dolça dolcíssima (crec que no hi ha res massa dolç en aquest món per a mi) i la seva textura és... esponjosa, suau, s'estira i molt mal·leable.

La plastilina és meravellosa i ajuda als infants a desenvolupar-se globalment:
- Físicament: manipulació, motricitat fina, coordinació òculo-motriu...
- Psicològicament: concentració, pensament plàstic, joc creatiu i obert, joc simbòlic...
- Desenvolupament dels llenguatges: a través dels sentits l'infant percep quantitats, qualitats, volums, formes, colors, olors...
- Estimula els sentits: l'infant toca, olora, sent, veu... i tasta. La major part de les plastilines comercials porten una quantitat generosa de productes que, si bé no són tòxics, tampoc és recomanable ingerir. La major part de les plastilines casolanes (com aquesta recepta nostra) són aptes per al consum (tècnicament, perquè tot són ingredients aptes per al consum) però el seu alt contingut en sal pot provocar el vòmit. Aquesta és dolça i deliciosa... i quan hem acabat de jugar amb ella en podem fer unes galetes delicioses!

Per a fer-la necessitareu:

- 250 gr. de sucre glacé
- 225 gr. de mantega de cacauet
- 170 gr. de mel.

Aboquem els ingredients en un bol.

I remenem. Primer amb una cullera, després amb les mans. Primer s'enganxa a les mans però mica en mica es va desenganxant.

I en menys de cinc minuts tots els ingredients ja han lligat. 

Els vaig oferir la plastilina i alguns estris de fer galetes, i vaig procurar que la taula estigués ben neta.

El primer que va cridar-los l'atenció va ser la seva textura: molt mal·leable i gens enganxosa.

Es talla amb facilitat.

Ja els havia dit que era comestible, així que van anar picant tota l'estona. És bona i dolça, amb un sabor que recorda lleugerament a les pastes del Marroc.

Algunes de les seves accions preferides es van centrar en fer-hi impressions amb objectes...

Estirar amb el corró...

Imprimir-hi formes...

... una vegada, i una altra...

També en vam fer unes petites boletes que vam aixafar amb les mans. 10 minuts al forn a 170ºC.

I vam obtenir unes galetes delicioses!

Una altra manera de jugar-hi va ser amb la fireta de la cuineta.

La plastilina pot ser qualsevol cosa en qualsevol moment.

És un material inespecífic i amb una finalitat oberta i creativa.

La Llum es va posar a fer-ne lletres.

Sóc un unicorn.

Pros i contres d'aquesta plastilina:

A favor: és molt bona, es pot menjar tant crua com cuita i no és indigesta de cap de les dues maneres, no té gluten (important per als celíacs).

En contra: no és econòmica, no és apte per a al·lègics als seus ingredients i és una bomba calòrica.

ACLARIMENT MOLT IMPORTANT: a causa de les possibles al·lèrgies que poden generar, no està recomanat donar fruits secs a infants menors de tres anys. Els meus fills havien menjat mantega de cacauet anteriorment i no hi són al·lèrgics. Si voleu provar aquesta plastilina amb els vostres fills és molt important que amb anterioritat us assegureu de que no són al·lèrgics a cap dels seus components.

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.