Dibuixant la (i a la) llum de la música.

Tot va començar un dissabte al matí que els nens i jo vam sortir a fer una ruta que tenia preparada, per observar alguns grafits que vesteixen les parets de la ciutat, aprofitant que en el marc del Milestone project n'hi havia alguns en procés de creació.

 

Durant els dies que va durar el Milestone vam anar passejant i observant els artistes com treballaven. En aquesta imatge, la Llum observa Malakkai.

 

En aquesta altra, el treball de Momo amb l'artista treballant.

 

I el de Boris Hoppek.

 

Mural conjunt de Erica il Cane i Momo.

 Però durant el transcurs de la nostra ruta, va començar a ploure, (més ben dit, a diluviar) i ens vam haver de refugiar en un supermercat. Curiosament, hi vam trobar una lllum sensible al so, i la vam comprar.

 

Un cop a casa, vam estar-hi jugant llarga estona.

 

Fins que quan ja feia una estona, vaig pensar que els podia proposar un joc. Vaig preparar l'equip de música al menjador. Sota el vidre de la tauleta del menjador hi vaig posar el llum. Sobre el vidre, paper i retoladors.

 

I vaig posar la música. Vaig proporcionar-los les lupes de led per a que poguéssin buscar els colors que volien i veure-s'hi bé quan ho necessitéssin.

 

A mesura que les cançons anaven succeïnt-se, el dibuix també anava evolucionant.

 

Més so, més ritme, més volum...  més colors.

 

En aquest enllaç hi trobareu el vídeo amb els nens dibuixant al ritme de "Coses Modernes" d'Antònia Font.

 

La llum i el ritme de la música es van unir per crear una meravella de dibuix. La màgia, la van posar els nens.

 

I la festa va culminar aquell mateix vespre amb el concert d'Antònia Font. Un luxe!

Algunes vegades, la casualitat s'escola en el procés creatiu, però no només en la seva forma artística, sinó a través dels materials i les propostes que sorgeixen. Alhora, la casualitat es torna a manifestar en els colors que podem observar, traduïda en llum de colors. 

Dibuixar amb llums que s'encenen de manera intermitent és una manera més d'experimentar amb el dibuix, alhora que esdevé un joc de llum curiós. D'aquesta manera, la creativitat plàstica i la creativitat del joc s'enreden i és difícil discernir el límit entre l'una i l'altra, si és que n'hi ha.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

La caixa de la MERAVELLOSA llum de l'estiu.

Amb l'arribada d'una nova estació ens aboquem a fer una caixa nova, una caixa d'acord amb l'estació que estrenem. La d'aquest estiu l'hem centrat en la llum. Perquè l'estiu és la llum que es gronxa entre els núvols, és un raig de sol que s'escola entre les fulles dels arbres, és l'escalfor dels sol que ens banya de cap a peus.
La caixa és plena d'elements per al joc sensorial, però sobretot elements que sota la intensa llum del sol brillen, resplandeixen i esclaten lluents.

Aquesta és la caixa tal i com els la vaig presentar el primer dia. Com totes les caixes, hi anem afegint material en funció de com evoluciona la proposta i del què demanen. Hi ha perles d'aigua (brillen que dóna gust, sota el sol) i un munt d'objectes brillants.

Vaig voler fer un experiment, i vaig intentar fer les perles d'aigua amb purpurina. Per a aconseguir-ho, vaig tirar purpurina a l'aigua amb què les estava hidratant. Per dins no va agafar, però estan banyades en purpurina.

La resta dels materials: metacrilats de colors, miralls, prismes, purpurines i... contenidors i culleres per a les perles d'aigua.

El primer que va atraure l'atenció dels nens van ser, com no, les perles d'aigua. 

Ah, el vell joc sensorial.

La Llum va anar a buscar una glaçonera al laboratori i les classificava. Vam pensar que podia ser divertit i curiós veure què passava si les congelàvem. El primer dia es van centrar gairebé de manera exclusiva en les perles d'aigua, pràcticament no van fer cas a la resta dels materials.

En vam congelar unes quantes amb aigua i unes poques sense afegir aigua al compartiment de la glaçonera. L'endemà les vam rescatar del congelador, algunes havien esclatat! Les que vam congelar sense aigua havien deixar anar aigua (?!).

Van estar manipulant els glaçons i les perles congelades.

Finalment, les van afegir a la caixa i van estar observant com es descongelaven.

Poc a poc, amb el pas dels dies (i de les estones de sol) van descobrint els objectes i comencen a jugar amb la llum del sol.

O simplement amb la mirada.

Multiplicant la realitat.

Boles de drac.

Afegim materials: CD's, vidre de mar...

I la llum es multiplica, es filtra, es vesteix... i les possibilitats de joc es multipliquen.

L'estiu és llum i sensacions. La caixa creix i evoluciona amb els nens, recull les seves idees, necessitats i propostes i hi dóna resposta. Esperem que l'estiu ens regali la seva llum i ens permeti seguir explorant-la i jugant-hi.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

La safata creativa {plastilina - fang - composicions}.

No conec cap nen que no gaudeixi jugant amb la plastilina i el fang. A mi m'encanta veure'ls, i m'agrada oferir-los la possibilitat d'explorar i experimentar amb una quantitat de material suficient, però algunes vegades se'm feia complicat organitzar-lo i presentar-lo. Un dia, en una trobada amb companyes d'altres escoles, vaig trobar la solució que em permetia oferir-los material en quantitat suficient, que restés endreçat i que, alhora, la seva presentació fos una invitació.

Així, que vaig organitzar-lo en una safata per a guardar els coberts. Tenir-lo organitzat d'aquesta manera em permet oferir-los materials variats i de diferents mides, alhora que diferents estris i eines. La proposta ha tingut tant d'èxit que ja tenim dues safates. Les tinc sempre preparades i sovint, els nens me les demanen quan vénen amics a jugar a casa. És una bona manera de tenir sempre preparada una proposta divertida i rica.

Els materials que hi ha són principalment eines per a treballar el fang i la plastilina així com material de rebuig, objectes recollits de la natura.

 Una de les principals característiques que tenen en comú és que són materials fàcils de netejar (o substituir). 

I una altra característica és que solen ser materials inespecífics, genèrics, reutilitzables i de baix cost. En quantitat suficient per a jugar-hi en companyia.

 

Objectes que, combinats amb la plastilina i el fang són una invitació, suggereixen, desperten la creativitat. Construccions i composicions tridimensionals.

Taps de suro, taps de plàstic, xapes de metall. Palets, escuradents i bastonets de fusta, de plàstic, transparents i de colors. Plomes, aglans, llavors, pipes, rodelles de fusta, petxines, vidre de mar. Canyetes de plàstic, tubs de goma de diferents mides, cordills i fils. Estris i eines. Peces de metall i peces trencades de bijuteria. 

Organitzats i distribuïts en els diferents compartiments. 

(Un moment de relax per poder conversar amb una bona amiga)

La mateixa caixa és la que vam utilitzar per a les composicions a la taula de llum. Si us hi fixeu bé, veureu la safata que a l'esquerra de la taula de llum.

En aquesta ocasió era una composició amb objectes només de la natura. En tenir dues safates, podem jugar a l'hora d'organitzar-les: fer-ne una només amb objectes naturals, o una altra amb objectes només de plàstic, o només amb pals, o només amb objectes de metall, o només amb...

Composicions precioses.

L'acció a la taula, en plena ebullició.

Sempre en evolució.

Escollir, escollir...

Algunes vegades, la inspiració és tan gran que amb una sola safata no en fem prou. 

I no dubteu mai, mai a deixar-vos portar per la inspiració. La creativitat no és només territori dels nens. Es pot entrenar. No cal saber fer, només cal fer.

Cal acordar prèviament amb els nens i nenes si les creacions es guardaran o es desmuntaran. Nosaltres normalment les desmuntem. Rentar els materials és relativament senzill: un pot d'aigua i un colador, i anar fent. Posar-ho en una safata amb un drap a sota, deixar-ho assecar al sol i ja està.

Després d'uns dies d'activitat frenètica (he tingut quatre quilos i mig de fang al racó creatiu de l'estudi durant una setmana) les safates reposen dins un calaix amb el material llest per a la propera aventura. Els nens saben quin és, a veure qui és el primer a rescatar-les: ells o servidora.

Setembre, novembre i desembre del 2012. Febrer i juny del 2013. Quatre i cinc anys.

Composicions amb vidre de mar {mandales a la platja i simetria a la taula de llum}.

Tot va començar una tarda de platja com qualsevol altra... bé, com qualsevol altra no, primerament perquè era la que inaugurava la temporada de bany i en segon lloc perquè aquest dia resulta que la platja era plena de vidre de mar. Quan era petita, una de les coses que més il·lusió em feia trobar era vidre gastat quan anava a la platja, el guardava com el que era: un veritable tresor. Així que entre capbussada i capbussada ens vam dedicar a passejar platja amunt i avall recollint vidres.

Ja us ho he dit, entre capbussada i capbussada, i l'aigua estava deliciosa!

El vam anar guardant en un tupper en el que havíem portat meló.

 I en Biel es va posar a jugar-hi en unes escales.

La llum del sol era baixa (ja sabeu que som tardans, a casa) i l'ombra de les pedres de vidre era plena de colors.

En Biel les agrupava, les separava...

Jo li vaig suggerir que podia crear un mandala. 

A ell li va agradar la idea. De mandales n'han fet a l'escola, la veritat és que a casa no els hem descobert (encara).

Amb molta cura i paciència es va posar a fer-ne un: separava els vidres per colors.

Després va anar composant formes. Primerament cercles.

Que poc a poc van anar prenent forma, una forma en què la pròpia ombra que projectaven els vidres prenia protagonisme.

Uns dies després vaig voler convidar-los a crear amb els vidres a la taula de llum, vaig posar-hi el mirall a davant i vaig iniciar una composició, una invitació silenciosa.

En Biel va descobrir-la i s'hi va abocar. Va anar allargant-la i omplint-la de forma.

Davant del mirall es veia magnificada i ampliada. Perfectament simètrica.

Els colors, sobre la taula de llum, es veien esclatants.

Una proposta tranquil·la per a fer i desfer.

Per refer.

Algunes vegades em sumo al joc, proposo i invito. Amb fets o amb paraules. Però sempre que convido als nens a crear quelcom procuro utilitzar la paraula "pots", perquè així suggereixo però no imposo, perquè així convido a fer-ho si els ve de gust... si no els ve de gust, sempre poden no fer-ho. El vidre de mar és delicat i tant a la platja com sobre la taula de llum ens regalava la vista, preciós i espectacular.

Crea. Comença ara. Utilitza el que tens.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.