L'important no és què, és amb qui i *viu intensament.

Reserva't alguns plaers per tu sol i *viu intensament

Il·lustrant l'ABeCeDari. Primera part.

Un laboratori és un lloc on experimentar, explorar, provar, intentar, inventar... Un abecedari és una col·lecció ordenada de lletres disposades en ordre alfabètic. I una il·lustració és un regal per als ulls, un dibuix que engalana allò que acompanya, que omple el paper. Si juntem els conceptes Laboratori, Abecedari i Il·lustració el que en treiem és quelcom meravellós.

El passat dissabte dia 17 de març vam tenir el privilegi d'assistir al Laboratori d'ABeCeDaris Il·lustrats amb què ens va obsequiar la Montserrat, que és qui va conduïr el taller a la Biblioteca Just Casero, però també per extensió tot el personal de les Biblioteques Municipals de Girona. Va ser una manera diferent, emocionant d'apropar-nos a les lletres. Si ens voleu acompanyar, intentaré explicar-vos (una mica, el suficient com per a que us piqui la curiositat i us animeu a participar al proper) algunes de les coses que vam fer al taller, però sobretot què ens ha aportat a casa nostra...

Una de les taules que ens esperaven només arribar. N'hi havia més d'una: aquella sala era plena de sorpreses, entre elles una taula on vam descobrir com determinades lletres s'amaguen en alguns objectes quotidians. I també vam descobrir el temps que compartim amb les lletres.

 

Temps per a descobrir.

Temps per a meravellar-se.

Temps per a explorar.

 

Temps per a compartir. La Montserrat va compartir amb nosaltres un munt de recursos fabulosos... Com a agraïment, en aquest enllaç hi trobaràs un regal, que et ve que ni pintat... en tots els sentits!

 

Temps per a crear.

 

Un cop a casa, inspirada, vaig esbossar "la meva lletra".

 

I en un passeig vespertí vam topar amb les "lletres toves" de Torres Monsó. 

Explorant les lletres a través del moviment: entrant, sortint, lliscant, enfilant-se...

 

Potser des de dins podrem discernir amb claredat si és una d, una (altra) b o una q.

Ens vam endur alguns contes a casa. Per gaudir-los.

 

Vam il·lustrar algunes lletres.

 

La P és per papa. Creació de la Llum.

 

I la làmina d'en Biel està poblada per un jaguar, una aranya, un lleó... i la lluna!

 

I jugant amb botons i imperdibles a la taula de llum... composant, arranjant...

Van descobrir algunes lletres amagades entre els objectes. Fer petites composicions és una manera fabulosament entretinguda d'estimular el pensament divergent.

I vam acabar fent un abecedari sencer tots junts.

La setmana i escaig que ha transcorregut d'ençà el laboratori ha resultat molt enriquidora, i d'una manera o altra, gairebé a diari hi ha hagut algun fet que ens ha remès al taller: un passeig, una moment de joc, una ullada a un (preciós) llibre... Les lletres s'amaguen en tot el que ens envolta. Només hem d'afinar la mirada i saber trobar-les.

Encara hi ha més, però la resta us l'explico en aquesta entrada.

Març del 2013. Cinc anys.

*viu intensament #viuintensament

L'altre dia llegint el bloc de la fantàstica Mare Jove i Moderna vaig connectar amb la sensació que tots i totes els que tenim fills hem pensat alguna vegada i que ella descriu tan bé en aquesta entrada al seu bloc: si em passa alguna cosa, el meu fill, la meva filla... Em recordarà? Sabrà qui sóc? Què penso? Què sento? Com l'estimo? Que fins i tot quan ja no hi sigui l'amor continuarà?

Jo també guardo una capsa de tresors de cada un dels meus fills, en ella hi ha objectes especials, algun escrit afectuós i visceral (a mà, han de conèixer la meva mala lletra així com jo he après a estimar la diguem-ne peculiar lletra de la meva mare i la (claríssima) lletra del meu pare...) però encara vull oferir-los més. Un únic consell que són tots els consells: VIU INTENSAMENT. És per això que he creat l'etiqueta #viuintensament (a instagram, tot i que també penjaré les imatges al facebook i al bloc), és un crit encoratjador, una declaració d'amor a la vida: una imatge amb una petita frase que no només sintetitzi la meva manera d'entendre l'educació, sinó també que resumeixi què és per a mi la vida i què em fa feliç... I espero poder mirar aquestes imatges acompanyada d'ells d'aquí a un munt d'anys!

Si voleu podeu sumar-vos a la iniciativa, etiquetar, compartir... per part meva l'estreno amb aquesta imatge i aquesta frase.

Aquest és un regal que els (i em) vull fer. Perquè com li diu la seva mare a en Cueta "L'amor és com les estrelles: mai no s'acaba".

La capsa misteriosa.

Me'n he adonat que quan presento als nens una proposta, com que considero que ha de ser una invitació, procuro que tot llueixi, així que no els ofereixo aquelles fulles de gomets on només en queden tres o quatre escampats entre una punta i l'altre, o aquell paper tan bonic però que està estripat... tenim un calaix on hi guardem aquests retalls. Normalment els nens els troben i aleshores els fan servir, però se'ns van acumulant. També tenia a l'estudi guardada una capsa de mocadors. Estava buida, pero m'agradaven els seus colors, així que pensava fer-ne alguna cosa del cartró. Fins que vaig tenir una idea.

 

Localitzar els retalls: papers, gomets, enganxines... i tallar.

Retalls. Alguns retalls molt especials van d'un en un. Són petits, però molen!

 

Cap a dins.

 

Et voilà!

Invitació a crear: els vaig oferir (a més del paper) cola i un bolígraf ja que no volia que es limitessin a enganxar. La meva idea era que, ja que no podien escollir amb què creaven, si poguéssin escollir com creaven. Que d'alguna manera es poguéssin fer seus els retalls.

 

Quan van tornar de l'escola (i després de berenar) els vaig explicar com funcionava: dins la capsa hi ha cosetes per fer un dibuix, un collage. No es pot mirar dins la caixa, s'ha de posar la mà.  

 

Treure quelcom a cegues i utilitzar-ho. Es pot canviar, però la gràcia és no fer-ho.

 

La Llum va decidir dibuixar contorns.

 

Buscar correspondències.

En Biel va fer una composició.

 

Buscar.

 

Rebuscar.

 

Utilitzar.

Collage d'en Biel.

Composició meva.

 

Reomplir la capsa (vinga, apareixen més papers, enganxines, envoltoris de bombons, algunes mosques...) .

Amb aquesta proposta vam reciclar creant, o crear reciclant. Reaprofitant i deixant que la casualitat s'escoli en el procés creatiu, com ja vam fer pintant a la pluja. La caixa és un èxit, l'hem tret quan han vingut amiguets a casa i tots (grans i petits) n'han quedat meravellats.

Em va sorprendre amb quina facilitat van entendre (i acceptar) les normes que acompanyaven la capsa. Bé, sempre hi ha alguna mirada que s'escapa, alguna petita peça que torna a dins la capsa... però ser tafaners i explorar els límits de les normes forma part del caràcter dels nens, i és quelcom que es dóna quan intentes educar als teus fills potenciant el pensament crític, empenyent-los a que siguin inconformistes, i a que tinguin una visió creativa del que els envolta. I si no fós així, em preocuparia.

Març del 2013. Cinc anys.

Descobrint la cromatografia.

La cromatografia és una tècnica mitjançant la qual es poden separar alguns components. En el nostre cas, vam optar per explorar els diferents pigments que s'amaguen en les tintes dels retoladors, i per a l'experiment vam utilitzar paper absorbent i un xic d'aigua. Fa uns dies, la Chelsey del meravellós bloc Buggy and Buddy va encetar una sèrie d'experiments científics senzills per fer a casa amb els petits amb unes boniques papallones "cromatografiades". Va ser en aquell moment que vaig recordar que aquest estiu passat havia comprat un paquet de filtres de cafetera amb intenció de fer aquest experiment. Els filtres van acabar en un calaix, de tant en tant els trobava però després me'n oblidava de nou (amb la maternitat m'he tornat un xic despistada). Finalment, diumenge passat els vaig rescatar amb la ferma intenció de fer el nostre primer experiment cromatogràfic. El procediment és senzill, el resultat és espectacular.

 

Filtres de cafè, aigua i retoladors. Vam provar retoladors de colors i diferents retoladors negres.

 

Maneres de fer en trobareu un munt. Nosaltres vam escollir fer una ratlla a mitja alçada (així quan puja l'aigua pel filtre arrossega la tinta sense que l'aigua es tenyeixi, fet que facilita reutilitzar-la una vegada i una altra...). També van decidir escriure el nom del color, volien practicar una mica la lletra lligada.

Després van posar els filtres dins els gots.

 

I esperar a veure què passa. La tècnica "correcta" és retirar els papers de l'aigua un cop la línia s'ha mullat, i aleshores només cal observar com es separen els colors: el marró amaga taronja i verd, el blau marí té gran part de blau cyan... A petitció dels nens, ho vaig deixar més estona. "- Mama, em penso que no pararan MAI de pujar!!!".

A partir d'aquí, va començar el festival de dibuixos i formes als filtres. La recopilació compulsiva de retoladors negres per tota la casa...

Dibuixos i sanefes. Els dissenys fets amb retoladors permanents (bons) queden inalterats. Com més foscos són els colors, més colors ens regalen. En el nostre cas, a part dels retoladors negres no-permanents, els més espectaculars van ser el marró, el blau marí i el taronja.

 

La Llum es va entretenir combinant retolador permanent amb tintes no permanents.

 

Com més foscos, de més colors es composa la seva tinta: lila, verd, blau...

I en Biel va descobrir l'espectaularitat del retolador més híbrid que hi havia a casa.

Oooooh!

Tímidament ens vam endinsar en el món de la descoberta dels colors a través d'una proposta generosa que ens convida a explorar, comprovar, comparar... I va ser precisament aquesta generositat la que ens va donar confiança i seguretat per anar ampliant la nostra experiència. Podem utilitzar diferents tonalitats (o marques) del mateix color, podem provar mullant el paper per més d'una banda i comprovar què passa... és una manera més de deixar entrar l'atzar dins el procés creatiu, així com vam fer deixant que la pluja pintés amb les nostres aquarel·les. Després els vaig preguntar què els havia semblat, si s'esperaven que aquells colors amaguessin tants altres colors dins seu. La seva resposta va ser que no s'ho esperaven, que semblava que alguns colors fessin màgia.

Març del 2013. Cinc anys.

{lab series} Explorant al laboratori. L'efervescència.

Investigar és veure el que tot el món ha vist, i pensar el que ningú més ha pensat.

Albert Szent-Györgi (1893-1986)

No hi ha laboratori de pel·lícula que es preui que no ens mostri una generosa col·lecció de probetes fumejants i bombollejants. És potser un dels recursos que la indústria cinematogràfica ha explotat més quan fa referència a la ciència, com més antiga sigui la pel·lícula, més espurnejants són els líquids. L'efervescència és fascinant, i m'atreveixo a dir que gairebé hipnòtica: qui no s'ha quedat mai mirant una pastilla efervescent alliberant aquell munt de bombolletes i dansant dins el got amunt i avall, amunt i avall, amunt... Doncs bé: la fascinació no és patrimoni exclusiu dels adults.

Comprimites de vitamina C, sals de bany, sals de fruita, bicarbonat, vinagre, suc de llimona, aigua, begudes carbonatades... si els barreges, en acostar-te'ls al nas et faran pessigolles!

 

Proposta primera: bicarbonat, comprimits de vitamina C, aigua, suc de llimona i vinagre tintats.

 

Acció.

 

Reacció.

 

Observant la reacció.

 

Malgrat l'aspecte desgavellat està tot sota control.

 

Proposta segona: sals de bany, comprimits efervescents i aigua.

 

Però no només el què és important: el com es presenta el material és bàsic. Pinces, decantadors, salseres... estris que requereixen concentració per a utilitzar-los amb traça.

 

Estris de precisió: per tallar, gratar, observar... manipulació fina, per a entretenir els dits curiosos.

 

Abocar.

 

Taronja.

Afegir.

 

Barreges.

 

D'un costat a l'altre.

 

Família líquida al complet.

 

Proposta tercera: sals de fruita, sals de bany, aigua tintada i glaçons.

Presa de contacte i primeres exploracions.

 

Afegir, treure...

 

Les reaccions primerament són tímides.

 

Cal observar atentament i respectar les mesures de seguretat.

 

I escoltar què ens demana l'experiment. Si demana o exigeix més, cal afegir-ho.

Fshhhhhhhhhhhhhhhh!

A través de l'efervescència líquid i sòlid es fusionen, alterant la composició de l'un i de l'altre, modificant la seva aparença, mentre ens aboca a un panorama d'irreversibilitat. D'aquesta manera l'efervescència esdevé un espectacle visual que ens permet explorar la ciència d'una manera lúdica, atractiva però que també ens convida a la reflexió.

Gener, febrer i març del 2013. Cinc anys.