Tancant el 2012 i encarant el 2013.

A punt d'estrenar el 2013. La finestra pretén ser una metàfora: ens mostra el que hi ha davant, però també ens torna el nostre propi reflex, allò que som. D'aquesta manera es presenta l'any nou: clar i transparent, davant nostre, aguantant-nos la mirada. Deixant entrar la llum i embolcallant-nos amb la seva escalfor, com una ofrena del que serà. Oferint-se a nosaltres nu i cru. El món és fora la finestra. El present omplirà els dies que han de venir. Només cal sortir a buscar-ho.

Un petit balanç del 2012 ens descobreix un any que ens ha portat moltes alegries, algunes sorpreses i unes poques (poquetes) penes i desil·lusions. Aquest balanç, tenint en compte la que està caient, em fa sentir optimista. Són temps difícils per a tots nosaltres, ens ha tocat viure un moment dur, i malgrat la il·lusió ens amara els ulls no podem evitar que en més d'un i de dos moments ens sentim frustrats, enfadats i estafats. Malgrat tot, aquest any que s'acaba ens ha obsequiat amb un munt de moments bonics per col·leccionar.

Aquest 2012 la família imaginaire ha crescut una mica. Cada dia sou més els que us passeu per aquestes pàgines, les llegiu i a vegades fins i tot ens expliqueu alguna coseta. Això em fa feliç.

El 2012 m'ha descobert instagram. A través seu he descobert tot un món i he connectat un munt de gent creativa i fantàstica sense la qual aquest bloc (i servidora) no seria el que és, i d'instagram als seus blocs hi ha un pas. Això em fa feliç.

Aquest 2012 hem tingut un munt de coses per a celebrar: vam quedar finalistes dels Premis Blocs Catalunya i hem celebrat el nostre primer aniversari. Jo, que sóc cul de mal seient, he sigut capaç de centrar-me i tirar endavant un projecte al llarg de més d'un any. Això significa (crec) que he trobat el meu lloc. I això, també em fa feliç.

El 2012 m'ha ajudat a afinar la mirada. Observant, escrutant i investigant. Procurant romandre atenta i entendre el que veig. Descobrint. Aprenent "a llegir" els meus fills. Segurament, això és el que em fa més feliç de tot.

Repassant la llista de propòsits per al 2012 reconec que no vaig ser molt ambiciosa i alhora ho vaig ser molt. Justament com ara, perquè quan un es proposa educar amb el cor, aprendre i buscar maneres de gestionar millor el seu temps i l'espai que ocupa, perquè quan un es proposa estar a l'alçada dels nens s'ha de posar de puntetes (com diu Janus Korczak) per a estar a l'alçada dels seus sentiments.

Tot i així, crec que encara puc millorar algunes coses, i als propòstis de l'any passat, que a hores d'ara segueixen en peu i vigents, hi afegiré un parell de petits-grans propòsits.

Millorar la meva manera de comunicar-me amb els meus fills. Cuidant i acurant més el llenguatge, i entenent que no sempre el que m'agrada a mi ha d'agradar-los a ells, però sobretot respectant que no sempre el que els agrada a ells ha d'agradar-me a mi. Al llarg d'aquest any m'he sorprès a mi mateixa en alguns moments (normalment moments estressants, però això no és excusa) mostrant-me poc respectuosa amb els seus gustos. Recordo un dia que, escollint un conte jo els vaig dir que aquelles il·lustracions eren HO-RRI-BLES! (així: en majúscules, síl·laba a síl·laba i amb exclamació final). Bé, encara crec que aquelles il·lustracions eren horribles (sóc molt tossuda, jo), però les formes es poden millorar (i he de dir, en favor meu que aquell dia vaig acabar comprant el llibre de les il·lustracions horroroses).

Aquest és un propòsit senzill però molt important per a mi (i per a la nostra salut). Ho reconec, tinc un problema amb l'aigua: en bec poca. Bé, poca no, en bec poc sovint. I als meus fills els passa el mateix, a més no la tenen accessible, així que si en volen me'l han de demanar a mi (i a vegades ens acabem despistant tots). Així que pretenc instaurar un self-service d'aigua a casa. Senzill, eh? Però cal pensar-hi.

Així doncs, no em queda més que desitjar-vos que el 2013 sigui generós amb vosaltres i que es presenti curiós, il·lusionat i ple d'imaginació. La resta, ja es farà. I ara sí...

31 de Desembre del 2012. angaleta i família.

Decoració nadalenca. Segona part.

L'any passat us vam presentar la nostra decoració de nadal. Aquest any hem seguit amb el propòsit de fer-nos-ho nosaltres mateixos, però procurant no perdre de vista que per a nosaltres el més important és el procés, no el resultat. Així que amb la imaginació desperta, procurant recrear-nos en cada moment del procés creatiu, hem dedicat unes quantes hores a fer i desfer. Des de l'escola dels nens ens van demanar que féssim una aportació al pessebre col·lectiu, i ens va tocar fer una muntanya. També hem fet una pastoreta i un caganer per al nostre pessebre, però el que més ha agradat als nens ha sigut decorar la porta.

La Muntanya.

 

L'estructura de la muntanya la vam fer amb cartró i cinta adhesiva, la vam forrar amb una mica de paper de diari i cola blanca dil·luïda en aigua. En primer terme podeu observar un "mapa de colors" com va anomenar-lo en Biel, que tenia molt clara la disposició i els colors que de la muntanya: verdor frondosa a la part baixa, roca i fang a la part central i blanc de neu a la part alta.

 

Neu en forma de sal.

 

En aquesta part del procés s'hi van recrear.

 

Taula i alguns dels materials.

 

Retallant fregalls per a fer arbres.

 

I cosint-los.

 

No vaig trobar cap més manera de fer que s'aguantés. Sí: vaig cosir el fregall a la fusta.

 

Aquesta és la nostra muntanya.

La pastoreta i el caganer.

 

L'any passat vam proposar-nos fer alguns pastors i animalons per al pessebre... bé, no ho vam fer. Així que aquest any ens hi hem posat. Rotlles de paper higiènic, paper de regal, ràfia i cola.

L'arbre (o els arbres) de la porta.

 

Els vaig presentar un parell de siluetes i els vaig demanar que els omplíssin amb post-its.

 

Un rere l'altre.

 

I amb calma  i paciència van anar omplint.

 

Després van pintar uns adhesius blancs.

 

Un munt d'adhesius.

 

A dalt, els adhesius d'en Biel, de temàtica variada. A baix, els de la Llum: nenes plorant d'alegria i cercles-estrella.

 

Van decorar els arbres amb les boles.

 

I aquest és el resultat.

 

Detall.

Ho hem fet, com l'any passat, amb la imaginació desperta i moltes ganes de deixar-nos sorprendre. Barrejant tècniques precises i tècniques imprecises. Inspirant-nos i bebent en l'art pixelat i també utilitzant fil i agulla. Bevent i deixant beure.

Desembre del 2012. Cinc anys.

Llibres per a alimentar la creativitat.

Aquesta entrada pretén ser un regal per a vosaltres. Un regal en forma de recull de llibres i idees per alimentar la creativitat. N'hi ha per a totes les edats i gustos. Són alguns dels llibres que considero imprescindibles. De fàcil lectura, escrits amb un llenguatge senzill i entenedor.

He intentat enllaçar-vos amb el catàleg de les biblioteques de Catalunya a fi que els pogueu trobar fàcilment i saber si els teniu disponibles per a consultar-los o llegir-los sense (o abans de) comprar-los (ja us he dit que és un regal). Us faig una petita descripció de cada un d'ells, però intentant no trencar la màgia de cada llibre, sinó que us piqui la curiositat.

Llibres fantàstics per a pares i educadors.

Gramàtica de la Fantasia. Gianni Rodari.

Una joia de la fantasia, amb una introducció més que meravellosa. Un recull de propostes que desperten la imaginació de grans i petits, escrits de manera fantàstica.

Exercicis de Fantasia. Gianni Rodari.

Els exercicis que es descriuen a Gramàtica de la Fantasia es van portar a terme en algunes escoles de la ciutat de Reggio Emilia. Aquestes sessions es van gravar i es van transcriure, aquestes transcripcions conformen el llibre Exercicis de Fantasia. 

Com explicar Contes. Sara C.Bryant.

El seu títol ja és prou descriptiu. Recursos per a explicar contes, alguns exercicis més, però també estratègies per a captar l'atenció dels nens. 

Cómo desarrollar la creatividad en los niños.Reynold Bean.

Un llibre curt i senzill que intenta analitzar en què consisteix la creativitat, la seva relació amb la societat i els models educatius alhora que ens ofereix estratègies per a fomentar la capacitat creativa dels infants.

Llibres meravellosos per a infants.

Així és com jo ho veig. SirishRao, Bhajju Shyam.

Un dels nostres preferits. En Siena Baba és un pintor un xic peculiar que un bon dia decideix decorar les parets de casa seva, però la inspiració el porta a crear coses un tant peculiars.

El librito de las imágenes imaginables. Fernando Hoyos.

Un llibre ple d'imatges precioses i sense gairebé text, un dels més bonics records de la meva infantesa. Un munt d'històries explicades en imatges delicades i senzilles.

Blocs especials.

Seguim un munt de blocs de gent que està carregada de bones idees. 

Tinkerlab, The imagination Tree, An Everyday Story, Trulakids o The artful parent en són alguns d'ells, juntament amb el Manetes i cosetes d'una bona companya blocaire a la que tinc el privilegi de conèixer fora del món virtual. Els teniu tots enllaçats al lateral del bloc, però aquests són segurament els que visito amb més freqüència, i d'on moltes vegades beu la inspiració.

Una proposta (o una provocació).

Normalment no tinc molts problemes a l'hora de permetre que els nens escullin la seva roba. Sí que hi ha ocasions que condicionen, i hi ha dies determinats que han de dur xandall. És com un pacte que tenim: jo els deixo escollir la roba però si un dia els demano que es posin alguna cosa en concret per algun motiu ells ho han d'acceptar. I a nosaltres ens funciona. Cert que a vegades deixar-los sortir al carrer vestits amb colors llampants i combinacions impossibles representa un acte incondicional d'amor. Però per això sóc la seva mare. A en Biel li agrada jugar i algunes vegades es posa els mitjons desaparellats a propòsit suposo que (com en tot) dins del seu cap tot té un sentit i si escull combinar-los d'aquella manera té la seva explicació.

Aquest estiu en Biel em va explicar molt clarament perquè volia dur les sandàlies amb mitjons (desparellats): ell volia que tothom veiés els colors tan bonics dels seus mitjons. I d'aquesta explicació me'n vaig recordar l'altre dia, que jo tenia pressa. Anava a treballar i volia uns mitjons gruixuts perquè tenia fred, en tenia dos d'iguals excepte perquè un era rosa i l'altre blanc. Així que me'ls vaig posar (igualment, portava botes, ningú ho havia de saber). Vaig dur-los tot el dia, i de tant en tant hi pensava: dins el meu cap (i envoltant els meus peus) tenia la seva lògica i el seu sentit, eren diferents però a la seva manera combinaven. Em va agradar, i ho he repetit. Així que us ho proposo com a exercici per al 2013 (i penseu que si vosaltres no voleu, no ho sabrà ningú).

Bones festes a tothom!

Desembre del 2012.

Lego barrejat.

Un dels records més potents de la meva infància és el Lego i aquest record va associat a una lleugera sensació d'entumiment, conseqüència de l'elevat nombre d'hores que passava asseguda a terra triant, remenant, encaixant, fent, desfent, construïnt aprenentatges. No m'estendré parlant dels múltiples beneficis del Lego, però per esmentar-ne alguns podem dir que s'afirma que desenvolupen la creativitat, que afavoreixen la motricitat fina perquè degut a la manipulació de les peces s'enforteix la musculatura de les mans i els dits, que el reconeixement i associació de colors creant patrons i formes afavoreix l'adquisició del llenguatge lògico-matemàtic i que la construcció requereix enfrontar-se a un seguit de dilemes, afavorint la presa de decisions i la resolució de problemes.

A la Llum i a en Biel els encanta jugar amb el Lego, fa poc més d'un any que l'hem introduït (fins aleshores només jugaven amb el Duplo, ja que les peces són més grans, adequades per a mans petites i boques curioses). I tant els agrada jugar amb l'un com amb l'altre, però això sí: per separat. Així que un dia, vaig pensar que els podia presentar els dos Legos junts a la taula de la sala de jocs. Al cap i a la fi, es diu Duplo perquè és el doble de l'altre. No podia ser de cap altra manera: havien d'encaixar.

 Presentació, invitació.

 

Explosió del joc.

 

Combinant peces grans i petites sobre una base.

 

Reposicionant.

 

Torre i personatges.

 

Rebuscant a terra. Definitivament, crec que el Lego no té cabuda sobre la taula: el terra és el seu lloc. On jo jugava, on juguen els meus fills.

 

I poc a poc es perfilen els escenaris de joc.

 

La multitud col·labora per derrotar el pingüí gegant, que ha resultat ser malvat.

Barrejar materials de joc és despertar la creativitat. Tot es pot barrejar: coses que semblen no encaixar, encaixen; coses que semblen encaixar construeixen escenaris de joc emocionants. Barrejar és crear connexions, inventar, relacionar, construïr coneixements sobre coneixements.

Setembre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Improvisacions.

Sobre el terra, en un mirall, en l'aire o sobre la taula. Improvisar és innovar. Improvisar és crear i és imaginar. Improvisar és capturar la idea en el moment del seu naixement. Improvisar és, per tant, l'expressió crua i sense digerir. Més enllà del valor plàstic (o artístic) d'aquestes creacions la seva importància rau en el seu suport, en la seva bellesa efímera.

 

Gelats i animalons. Dibuixant amb pals.

 

Geladeria sencera.

 

Tortuga.

 

Somrient i radiant, només pot ser el sol. Dibuixant amb una pedra.

 

Un drac.

 

Resseguint l'ombra que projecta l'element. Un moment preciós.

 

Llar de foc i espurna saltarina.

 

I un bolet que apareix!

 

Petjada de dinosaure. Dibuixada amb els peus.

 

Dibuixos en el cacau que cau a la taula a l'hora d'esmorzar. Divertiments i distraccions per als dits.

 

Conillets somrients en el mirall entelat. Utilitzant el dit.

Dibuixos en l'aire amb una cinta.


El rastre del moviment. La felicitat deu assemblar-se a això.

 

I més dibuixos en l'aire: amb foc. Formes que la retina reté per uns instants i recorda abans no s'esvaeixin.

 

Fins que la flama s'apaga.

Improvisar és regalar-se els sentits valent-se dels estris: pals, pedres, cintes, bengales i el propi cos ens permeten establir un diàleg amb els elements. Només d'aquesta manera es pot dibuixar l'aire fent cercles de moviment i foc, l'aigua feta vapor sobre un mirall i la terra eixuta per sobre i amarada per sota.

 Desembre del 2011, març, juny,octubre i desembre del 2012.