Excepte per
als nens (que no saben el suficient com per a deixar de fer les
preguntes importants), pocs de nosaltres dediquem molt temps a
preguntar-nos per què la natura és com és; d’on ve el cosmos, o
si sempre ha estat allà; si un dia el temps anirà cap enrera i els
efectes precediran a les causes; o si hi ha límits definitius al que
han de saber els humans. Fins i tot hi ha nens, i he conegut alguns,
que volen saber com és un forat negre, quin és el tros més petit
de matèria, per què recordem el passat i no el futur, i per què
existeix un univers. (...)
Però
hi ha alguna cosa més: he vist a molts adults que s’enfaden quan
un nen els planteja preguntes científiques. Per què la lluna és
rodona?, pregunten els nens. Per què l’herba és verda? Què és
un somni? Fins a quina profunditat es pot cavar un forat? Quan és
l’aniversari del món? Per què tenim dits als peus? Massa pares i
mestres contesten amb irritació o ridiculització, o passen
ràpidament a una altra cosa: “Com volies que fos la lluna,
quadrada?” Els nens reconeixen de seguida que, per alguna raó,
aquest tipus de preguntes enutja als adults. Unes quantes
experiències més com aquesta, i un altre nen perdut per a la
ciència. No entenc per què els adults simulen saber-ho tot davant
d’un nen de sis anys. Què té de dolent admetre que no sabem
alguna cosa? És tan fràgil el nostre orgull?
És
més, moltes d’aquestes preguntes afecten a aspectes profunds de la
ciència, alguns encara no resolts del tot. Per què la lluna és
rodona té a veure amb el fet de que la gravetat és una força que
tira cap al centre de qualsevol món i amb com de resistents són les
roques. L’herba és verda a causa del pigment de clorofil·la, sens
dubte -a tots ens han ficat això al cap- , però per què tenen
clorofil·la les plantes? Sembla una tonteria, doncs el sol produeix
la seva màxima energia en la part groga i verda de l’espectre. Per
què les plantes de tot el món rebutgen la llum del sol en les seves
longituds d’ona més abundants? Potser sigui la plasmació d’un
accident de l’antiga història de la vida en la Terra. Però hi ha
quelcom que encara no entenem sobre per què l’herba és verda.
Hi
ha millors respostes que dir-li a un nen que fer preguntes profundes
és una espècie de pífia social. Si tenim una idea de la resposta,
podem intentar explicar-la. Encara que l’intent sigui incomplet,
serveix com reafirmació i infon ànim. Si no tenim ni idea de la
resposta, podem anar a l’enciclopèdia. Si no tenim enciclopèdia,
podem portar l’infant a la biblioteca. O podríem dir: “No sé la
resposta. Potser no la sàpiga ningú. Potser, quan siguis gran, ho
descobriràs tu.”
Els
nens llestos que tenen curiositat són un recurs mundial. Se’ls ha
de cuidar, mimar i animar. Però no n’hi ha prou amb el simple
ànim. També se’ls ha de donar les eines essencials per a pensar.
Carl Sagan, 1995
El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la
oscuridad.
Aquest fragment, senzill, entenedor però, sobretot, sincer, va remoure alguna cosa dins meu. Va obrir uns quants interrogants, i va tancar-ne alguns altres. Va ajudar-me a entendre millor quin tipus d'educadora i mare volia i vull ser. Actualment, crec que el meu paper rau en aquesta última frase: donar les eines essencials per a pensar. Ajudar a crear connexions proporcionant materials, experiències, vivències. Així que seguiré proposant-me algunes petites fites, la llista podria ser inacabable, però intentaré centrar-me en cinc propòsits, la major part dels quals no assoliré, perquè, a l'igual que en la meva manera d'entendre l'educació, l'important és el procés, no el resultat.
- Educar en i per a les "Quatre Ces": Creativitat, Curiositat, Cooperació, Comunicació. Partint de l'aprenentatge significatiu, afavorint el pensament crític i l'aplicació del mètode científic.
Creativitat perquè forma part d'una ment sana i activa, amb iniciatives i idees. Perquè desperta d'una revolada i com un temporal ho sacseja tot, creant noves connexions. Perquè com més es crea, més creatiu s'és.Curiositat perquè la pregunta és l'únic camí cap a l'anàlisi, i l'anàlisi és l'únic camí cap a la resposta. I perquè segurament, la resposta també pot ésser qüestionada.
Cooperació perquè implica compartir, treballar i plantejar-se objectius. Perquè és bàsica en la convivència, i es podria traduïr com la resposta emocional al sentiment social de pertinença, i la reacció davant el desig de viure en un món millor.
Comunicació, perquè és indispensable per a la cinquena C (la Convivència), bidireccional, honesta i desinhibida. Útil, perquè desitjo que confiïn en mi, m'expliquin les coses que els afecten, els agraden, els preocupen, els estimulen, així com jo intento que entenguin què em motiva, què m'agrada i quan m'equivoco. I perquè mai he pretès ser la seva amiga, però sí la seva mare.
- Llegir més. Formar-me, aprendre sobre art i ciència principalment (les novel·les són pur divertiment i evasió) i intentar aplicar al meu dia a dia algunes de les coses que n'extregui.
- Buscar una manera eficient d'emmagatzemar les creacions dels nens. No es tracta únicament d'emmagatzemar (que també), cal classificar i triar. Evidentment, no puc guardar totes les creacions dels meus fills, hi ha diferents seleccions (les que s'exposen a l'habitació, les que no, les que s'emmagatzemen, les que no...). Els criteris de classificació també cal definir-los. Actualment treballo amb el més bàsic, el temporal. Però no em podeu negar que el fet de classificar-ho temàticament és estimulant! I fins i tot amb les obres descartades se'n pot fer alguna cosa útil i divertida, descartar no implica llençar. Pots fer un catàleg de cares somrients per a alegrar-te els dies grisos, pots endur-te'l a la feina, o a la bossa, i pots regalar-ne a la família!
- Seguir esbossant el nostre estudi-sala de jocs, en constant canvi, adaptant-se a les necessitats i interessos del moment, i va més enllà del fet que els jocs i els materials que tenen a l'abast van canviant, també va més enllà del fet d'exposar les seves creacions. Actualment hi ha alguns aspectes estètics i funcionals que no m'acaben de convèncer. Són aquests els que vull millorar, vull convertir-la en un lloc acollidor on tots ens hi sentim identificats.
- Seguir compartint el que fem a casa amb tothom a qui pugi interessar. Aquest bloc és jove i tenim un munt d'idees que ens cremen dins el cap! Aquest 2012 seguirem treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia.
Desembre del 2011.
