Descansa i *viu intensament.

{Lab series} Explorant al laboratori. Miscibilitat i immiscibilitat.

Als homes els encanta meravellar-se. Aquesta és la llavor de la ciència.

Ralph Waldo Emerson(1803-1882) Poeta, i pensador estatunidenc.

Què hi ha més meravellós que deixar-se meravellar? Els nens es meravellen contínuament amb el món que els envolta. Només cal que els observem detingudament una estona: el vol d'un avió, d'un ocell, els núvols, una pedra a terra, un tronc, el paper d'un caramel... i aquesta "facilitat per meravellar-se" es pot aplicar a tots els moments de la seva vida. Després d'observar el seu joc al laboratori durant uns dies, després d'escoltar les seves verbalitzacions durant el joc ("És estrany!", deien, "Si ho barrejo, es torna verd!", "Però veus, això no es desfà. Perquè no es desfà?"... ) vaig adonar-me que segurament el que més sensació causava era el fet que alguns elements es barrejaven i d'altres no, segurament perquè és la part més visible de la proposta, la que s'acosta més als coneixements que han interioritzat: el seu cap està poblat d'experiències anteriors, per tant, intenten reproduïr-les, intenten buscar l'explicació o la continuïtat, en certa manera podem dir que formulen hipòtesis partint del seu camp d'experiències. Per això els sorprèn que alguns líquids es barregin amb determinats sòlids (canviant de textura, d'aparença...) i no es puguin tornar a separar, mentre que d'altres, malgrat estar barrejats, segueixin mantenint el seu aspecte original i per a separar-los en tinguem prou amb un colador o unes pinces. Així doncs, puc dir que el temps que dediquem al laboratori també el dediquem a meravellar-nos amb propostes que emergeixen del seu propi interès, de la seva iniciativa i amb algunes poques que arriben a través meu. Us voleu meravellar amb nosaltres?

 

Aigua i farina.

 

Jugant amb les quantitats.

 

Remenar i observar.

Es barregen.

 

Afegir, jugant no tan sols amb les quantitats, sinó també amb les proporcions.

En canvi, d'altres elements es barregen però no són miscibles entre ells.

 

Oli, aigua, sucre, llet i colorant.

Oli amb una "bombolla" d'aigua a dins. En afegir colorant a l'aigua, aquesta es tenyeix.

 

Barreja de llet, colorant i sucre.

 

Llet, colorant i sabó. Un dels clàssics a casa, que ja us vam explicar en aquesta entrada.

 

Afegir.

 

Gaudir.

 

Jugar.

Van posar en un bol algunes perles d'aigua fluorescents. Les hi van deixar tres o quatre dies. Però no es van desfer, ni es van inflar més. Això sí, van perdre el color (que va passar a l'aigua).

I aquesta és una de les meravelles de la vida: que algunes coses es barregen i d'altres no. Però tot té una explicació científica, només cal abocar-se a investigar i a trobar-la. Explorar, experimentar i seguir formulant hipòtesis que també cal qüestionar.

Gener, febrer i març del 2013. Cinc anys.

Plora de felicitat i *viu intensament.

Entre cercles i espirals.

Tenim una superfície giratòria que encanta als nens. De tant en tant la fem servir per pintar (com ja us vaig explicar en aquesta entrada) però també com a superfície de joc. El procediment creatiu de dibuixar-hi és segurament més senzill, però en la senzillesa sovint s'hi amaga la bellesa.

 

La invitació: retoladors permanents, paper i aquarel·la líquida casolana.

Les primeres vegades costa posar el braç de manera que el retolador toqui la superfície sense fer massa pressió i sense recolzar el braç en la superfície giratòria.

 

Tot un exercici d'equilibri i destresa.

 

I de col·laboració. Mentre un dibuixa, l'altre fa girar la superfície explorant la relació entre força i velocitat.

 

Acabat.

Després li toca a en Biel.

De seguida va un pas més enllà i comença a explorar amb la tècnica.

 

Explorant com evoluciona el traç quan la superfície canvia la direcció del gir cap a la dreta o cap a l'esquerra.

 

Després va posar-hi unes gotes d'aquarel·la.

 

Que van esquitxar-ho tot.

Cercles i espirals fusionant-se en un festival de colors.

 

Explorant què passa en tirar gotes d'aquarel·la en moviment.

El procés que sorgeix d'aquesta proposta requereix atenció i concentració però també coordinació per a explorar la relació que es dóna entre el traç, la força i la inèrcia. I al contrari del que pugui semblar, havent de tenir presents tantes variables, no és estressant sinó que és totalment relaxant. Potser per és el poder hipnòtic de l'art giratori.

Abril del 2013. Cinc anys.

La caixa de la primavera "reloaded".

Això d'estrenar estació ens agrada, i solem acompanyar l'entrada a l'estació amb una caixa de joc sensorial. L'any passat ja vam estrenar una caixa de la primavera, va ser un èxit absolut. Aquest any, n'hem fet una de nova. Els nens ja són grans i demanen el que els ve de gust trobar-hi. Un procés participatiu i obert, on s'han implicat des del primer moment.

 

 Vaig pensar que, ja que mai ens haviem atrevit amb arròs tenyit, era un bon moment per a fer-ho. Vaig pensar que, a més, si aquest arròs feia olor a tarongina doncs seria fantàsticament primaveral. Així que vaig preparar-ho tot per a tenyir l'arròs: aigua, colorant, arròs i aroma de tarongina. He observat que moltes receptes utilitzen vinagre o alcohol, però no he aconseguit trobar enlloc quin paper hi fan: si es tracta de fixar el color, o de fer que l'arròs no sigui tan fràgil un cop tenyit i assecat. Nosaltres ho vam fer sense res, vaig pensar que afegint-hi l'aroma ja seria suficient. El procediment és el següent...

  

Abocar aigua en un recipient.

 Afegir-hi colorant alimentari en proporció variable fins que vam obtenir la intensitat de color desitjada.

 

Afegir-hi l'aroma. "Una" cullerada. He de reconèixer que això de l'aroma no ha acabat de funcionar. Va fer una mica d'olor els dos primers dies, després ja no.

 I l'arròs. Per a la nostra caixa, tenint en compte que a més hi vam afegir moltes més coses, vam utilitzar 1 i 1/2 kg.

 

Barrejar, remenar, rectificar el color. Deixar reposar uns 15 minuts.

 

Colar-ho i deixar-ho assecar sobre paper absorbent. En el nostre cas, vam tenir-ho assecant un parell de dies.

 

Vam fer alguns cucs amb plàstic de bombolles. Algú va trobar "diamantets" i els va començar a enganxar.

 

Vam fer marietes amb xapes.

 

Quan ja estava fet, vaig preguntar als nens què volien afegir a la caixa i vam fer-ne una llista. Vam anar repassant la llista, i buscant tot el que hi havia d'haver: insectes i flors encapçalen el seu concepte de primavera. La primavera és l'infantesa de les estacions, tot és ple de color i de vida. Tot llueix.

 

Confetti primaveral per a donar alegria! Ocells, papallones, flors...

 

Vaig disposar els materials, afegint-ne alguns per iniciativa pròpia: plomes, flors de paper i naturals... La presentació era una invitació. A més de l'arròs hi vam afegir pèsols secs i soja (reciclats de la caixa de la primavera anterior).

 

Lila.

 

Verd.

 

Taronja.

 

A jugar!

 

Alguns personatges es colen en el joc, com la guineueta.

 

Fraccions?

 

Com a declaració d'amor al solet que ens escalfa, un prisma fa companyia a la caixa. Per multiplicar la llum.

 

El joc va canviant i varia entre joc manipulatiu i joc simbòlic.

 

I sempre hi afegim coses noves: un arbre, bossetes de roba...

A l'igual que la resta de caixes que hem tingut des de l'estiu passat, la caixa la tenim al balcó. A ells els encanta sortir a jugar a fora, i si cau una mica a terra no passa res. El tipus de joc afavoreix la interiorització de conceptes matemàtics bàsics, l'aprenentatge significatiu, la curiositat i l'exploració a través del joc manipulatiu i sensorial, però també la resolució de problemes i el pensament divergent a través dels diferents rols que adopten quan interpreten els personatges que participen en el joc, sense oblidar el recrear-se en el joc pel pur plaer del joc. La caixa porta més de dues setmanes al balcó i hi han jugat a diari, és el primer que ensenyen als seus amiguets que vénen a casa. I a mi, m'encanta.

Març del 2013. Cinc anys.