Surt i troba... a la recerca de tresors les tardes mandroses d'estiu.

L'estiu és platja i piscina, nens empaitant pilotes i en bicicleta, cabells i banyadors molls, persianes mig abaixades i porticons oberts de bat a bat, peus empolsegats i genolls pelats, sol i penombra. Però també hi ha dies mandrosos, de matins curts i tardes gairebé infinites, tardes plenes d'hores de llum i calor. Dies en què la calor apreta i ens quedem a casa a fer el mandra fins ben entrada la tarda. Aquests dies mandrosos, quan el sol cau, convido els nens a sortir per buscar tresors.

Algunes vegades improviso amb el que tinc a mà. Una invitació espera junt al berenar. 

Vaig decidir fer servir una caixa de DVD perquè és rígida, pesa poc i alhora permetia guardar el llapis i el paper dins. El paper té totes les lletres de l'abecedari. La consigna és senzilla: surt i busca quelcom que comenci per la lletra "...", si no trobes res que comenci, pots buscar quelcom que contingui la lletra.

I, de seguida van començar a trobar coses.

Sortir té també petites recompenses. Una papallona es va deixar fotografiar.

Observar, llegir, escriure... no repetir, escrutar l'entorn amb la mirada nova i curiosa.

I no oblidem enfilar els ulls cap al cel, buscant formes als núvols.

Fins aconseguir omplir totes les lletres, o fins cansar-se'n... el que succeeixi primer.

Una altra opció és sortir a caçar els colors de l'arc de Sant Martí. Amb un mostrari vell que vaig trobar de pintura els vaig fer una carta de colors.

Per comparar. Tonalitats.

Per observar.

Per afirmar.

Per confirmar.

Petjades de gat en el ciment.

Tots els colors del blau.

Tots els tons del groc i el daurat.

Després vam fer recompte.

I vam omplir la banyera amb aigua del color que més vam trobar. Sí, aigua vermella. I les copes les van demanar ells (per poder jugar a vampirs)...

Aquests passeigs ens regalen la possibilitat de recrear-nos en les petites descobertes fortuïtes que fem, i viure d'una manera nova aquells espais que solem transitar en la inèrcia de la rutina diària. Ens podem aturar a observar els detalls que engalanen els espais quotidians, això ens ajuda a sentir-nos-els més nostres. Com una possibilitat que se'ns ofereix per a que quan, immersos en l'espiral de monotonia que a vegades ens arrossega, els observem amb un somriure.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

Descobrint el paper carbó.

Fa uns dies vaig trobar paper carbó, feia anys que no en veia, la veritat, i així el vaig tenir entre les mans vaig pensar com de bé s'ho passarien els nens. Era una nova manera de multiplicar la realitat, una nova oportunitat per crear i duplicar. Redescobrir el positiu i el negatiu. 

La invitació.

Els vaig ajudar a posar els papers i els vaig dir que passaria una cosa, però no els vaig explicar què. Volia que fos una sorpresa.

Vam posar un xic de cinta adhesiva a les puntes perquè se'ls movien els fulls i em feia por que els dibuixos no quadressin. 

Original i còpia.

 Fascinació per triplicat. Original, còpia i negatiu en el paper carbó.

Repetim, i repetim, i...

Vaig oferir-los també algunes pàgines amb il·lustracions (instruccions), vaig pensar que potser els suggeririen formes diferents, que les línies i fletxes evocarien paisatges geomètrics.

En Biel va decidir treballar en els seus dos dibuixos iguals.

Complementaris.

Observant a contrallum les formes.

Formes que li van evocar una forma d'animal: un bou.

Mentrestant, la Llum es divertia mecanografiant lletres i paraules.

Que també es duplicaven.

A l'igual que la màquina d'escriure ens ofereix un ventall creatiu immens, el paper carbó ens permet jugar amb la creativitat. Explorant amb objectes que pinten però no fan suficient pressió per a que el paper carbó imprimeixi el seu rastre (com els retoladors), o jugant amb objectes que no pinten però fan suficient pressió (pals de fusta). Des de la primera vegada que els vaig oferir el paper carbó me'l han demanat de nou diverses vegades. Els encanta. La Llum es queda fascinada amb les diferents tonalitats de gris que adquireixen els dibuixos. En Biel es diverteix alterant l'original i la còpia, i jugant amb el negatiu. 

Alguns dels dibuixos i papers mecanografiats reposen al calaixet dels fulls en blanc, són una nova invitació a fer un exercici de creativitat: a redefinir, canviar, alterar i transformar.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

Empapats d'art. De visita a l'inund'ART.

Aquest cap de setmana passat Girona s'ha inundat d'art, i nosaltres ens n'hem empapat. La mostra d'art multidisciplinari i emergent que es celebra cada estiu a la ciutat, ens ha brindat l'oportunitat de gaudir de l'art des de dins. Concerts, espectacles, exposició i tallers han omplert el centre de la ciutat. L'inund'ART s'ha celebrat i aquesta és la petita crònica de com l'hem viscut nosaltres. 

Taller de collage.

Explorant sensacions a l'espai de Girallunes. 

Explorant sons.

Efectes òptics.

Textures i misteris.

Colors.

 L'art és com un cercle que es tanca quan és observat.

La proposta de pintar la rambla amb guixos va ser acollida amb entusiasme.

Vam anar alternant els tallers amb la visita a la exposició.

Algunes obres criden l'atenció, generen mirades i potser més preguntes que respostes.

I, de nou, els guixos.

En Biel és un enamorat dels codis QR, com jo. Així que va partir de l'estètica d'aquest QR.

Primerament els quadres dels laterals.

I en un exercici de creativitat meravellós, va convertir el codi QR que l'havia inspirat en una figura humana.

I més quadres. I més obres. I més inspiració.

La possibilitat de retratar un bon amic sempre és estimulant.

Un bon retrat és ple de detalls, no hi pot faltar res.

Més tallers de collage. Aquesta vegada, la presentació era diferent.

Tigre content by Llum. Gos amb ulleres by Biel.

Agafant forces.

Fi de festa meravellós amb l'Orquestra Fireluche.

En els escassos cent metres que ocupava la mostra, l'escenari i els tallers a la rambla hi vam passar tres hores. Vam fer una pausa per visitar la plaça Lúdica, ens va faltar temps per sortir de la Rambla i acostar-nos a la Casa de Cultura... Però del que es tractava era de gaudir. I ho vam fer tota la tarda. Participant i admirant. Escoltant i sentint. Aprenent. Compartint. Creixent i creant.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.