dimecres, 19 de març del 2014

L'increïblement entretingut kit de costura creativa.


Hi ha una proposta que de tant en tant treu el cap per casa, i quan ho fa fascina als nens... és la costura. I això que no és que jo en sàpiga gaire... em defenso, però justet, justet. Potser per això m'agrada oferir-los la possibilitat de que ells explorin els estris i materials de costura. Potser per això a la que trec el costurer per a cosir un botó (el meu nivell sobre roba dóna per poc més) de seguida els tinc demanant fil i agulla. Potser per això els vaig preparar un cistellet amb algunes cosetes bàsiques, i el vaig deixar al menjador de casa, al costat del sofà, sense dir-los res.

El cistellet.

A dins hi ha: dos papers plastificats i perforats, un parell de bastidors amb tela, fil de llana, botons, agulles de llana i tisores. Les agulles de llana són una bona opció perquè no són molt punxegudes i el risc de que es punxin és petit.

Les opcions sobre el paper són múltiples: imaginar el patró.

Enfilar - i a la primera O_o.

Tallar.

Anusar. És una bona excusa per a practicar els nusos. Una vegada i una altra. Repetir, repetir i repetir.

Però al final, surt!

Traslladar el patró imaginat sobre el paper.

I aprendre els camins que han de seguir els dits, l'agulla i el fil que va tot darrera. Per a no enredar-se, per a no liar-se i que el fil no es malgasti pel camí. 

Cosir sobre roba és la idea de la costura per excel·lència.

Però amb el fil i l'agulla, a més de dibuixar patrons podem enfilar.

D'aquesta manera, fem treballar de valent la coordinació entre el cap, els ulls i les mans.

Les ments curioses són insaciables. Observar el camí 

El cistell ja fa algunes setmanes que està al menjador. De tant en tant, algú s'hi enganxa, i s'entreté a cosir, descosir, enfilar, fer nusos (o intentar-ho...). Els dits treballen a un ritme frenètic i practiquen noves habilitats, alhora que el cap també: buscar patrons, enfilar, anusar, el dret, el revés, cosir, descosir...

No m'agradaria tancar aquesta entrada sense regalar-vos una cançó, preciosa i delicada, ara que ja us he explicat tot el que us volia explicar. I aquesta cançó us l'enllaço ara al final, com a cloenda, perquè cal escoltar-la en calma i amb els ulls tancats. Ella cus.

Març del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Cosint paper - Post by angaleta a P'tit gat

Costura creativa - Manetes i cosetes.

First sewing basket for kids. - The Imagination Tree.

9 comentaris:

  1. Que bé poder tenir el cistellet a punt i gaudir-ne quan vulgueu. Em sembla que traurem la pols a la nostra proposta de costura i n'ampliarem els components. M'encanta la idea de cosir paper plastificat i ja perforat, però encara em fa una mica de por el tema de les agulles... No sé d'on ho he tret però em sembla que n'hi ha de plàstic. En buscaré, i si no en trobés, sempre ens quedaran els escubidús!
    Moltes gràcies per enllaçar ls meva entrada de Costura Creativa! Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres a l'escola amb els infants més petits utilitzàvem agulles de plàstic.
      Per la mida i el gruix són similars a les de llana i, a la nostra ciutat les podíem trobar a les merceries de tota la vida.
      Petonets
      Carme

      Elimina
    2. Aquestes agulles no són punxegudes, de fet, vaig plantar-me a la merceria del meu barri i els vaig explicar per a què les volia, i elles mateixes em van recomanar aquestes. De totes maneres, de plàstic n'hi ha, no sé on n'he vist, però les he vist...
      I el paper plastificat i perforat és un gran entreteniment (primer de tot, per a tu, mentre el perforis, després per a ells!)... camins i caminets es tracen i s'entrellacen entre ells per a garantir que els ditets inquiets no s'avorreixin!
      Petons!!!

      Elimina
    3. Gràcies a totes dues per les informacions! Miraré de posar fil a l'agulla, mai millor dit! Una abraçada

      Elimina
  2. Una proposta genial i molt útil per a la vida domèstica.
    A mi sí que m'agrada cosir i a l'escola sempre hi havia el taller del fil i l'agulla. Els encantava!!!
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment, Carme. De fet, la meva intenció malèfica és que aprenguin a cosir-se els ***** botons de la bata que cada dos per tres salten-perden-se'ls trenquen (Muaaaaaahahahahah, muaaaaaaahahahaha!). A mi m'agrada, no et pensis que no, però és quelcom que no se'm dóna bé i que m'acaba posant nerviosa... ara, dóna'm un paper i fil i agulla i t'hi faré quelcom bonic, això segur!
      Petonets cosits (ouch?).

      Elimina
  3. Qué chulo el rincón de costura!!... Los bastidores, tienen un aroma acogedor tan familiar que dan ganas de sentarse a coser nada más verlos :) ... muy buena la idea del papel cuadriculado y plastificado, me ha encantado
    Besos

    ResponElimina
  4. ohhhhhhhhhhhhhhhhh, he al·lucinat!!! quina destresa i interès que tenen els teus peques per la costura ( i per tantes coses ...) Molt bé la idea de preparar-los-hi el material per a que l'agafin quan vulguin .
    Ah, agulles de plàstic n'hi ha a l'Abacus, però en paquets de 100 :-( , és per escoles més aviat ...
    Ep, ja ens diràs com va el tema cosir-se els botons , jejej. estaré expectant !!!
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, de cent en cent? Me'n sobren unes 98... em penso que hauré de provar-ho amb les de llana. Gràcies per la informació. Una abraçada!

      Elimina

Digues la teva!