És ben cert que sortir de l'avorriment pot ser una motivació per posar la imaginació en marxa. A mi sempre m'ha passat; ja que les rutines acaben per avorrir-me i aleshores sóc un perill ha,ha,ha. Quina ombra més preciosa que han fet els teus fills! Petonets de diumenge Carme
Sí, Carme, l'avorriment és una eina meravellosa. Els nens no s'avorreixen mai, hem d'aprendre d'ells. Aquest dia portàvem més de 20 minuts esperant l'autobús, i van estar jugant amb les ombres fins que van aconseguir fer un monstre de quatre braços, tinc com deu o quinze fotos de tot el procés. A mi també m'avorreix la rutina, i tinc una espècie de tara que em fa estar canviant coses de lloc amb força freqüència! Petonets!
Hola, Eva! La verdad es que se entretuvieron un buen rato mientras esperábamos el autobús, lo hicieron mil veces hasta que les salió más o menos cómo ellos querían! Un abrazo!
És ben cert que sortir de l'avorriment pot ser una motivació per posar la imaginació en marxa. A mi sempre m'ha passat; ja que les rutines acaben per avorrir-me i aleshores sóc un perill ha,ha,ha.
ResponEliminaQuina ombra més preciosa que han fet els teus fills!
Petonets de diumenge
Carme
Sí, Carme, l'avorriment és una eina meravellosa. Els nens no s'avorreixen mai, hem d'aprendre d'ells.
EliminaAquest dia portàvem més de 20 minuts esperant l'autobús, i van estar jugant amb les ombres fins que van aconseguir fer un monstre de quatre braços, tinc com deu o quinze fotos de tot el procés.
A mi també m'avorreix la rutina, i tinc una espècie de tara que em fa estar canviant coses de lloc amb força freqüència!
Petonets!
Que divertido, no se me había ocurrido. Tendré que ponerlo en práctica con mis peques. ;)
ResponEliminaHola, Eva! La verdad es que se entretuvieron un buen rato mientras esperábamos el autobús, lo hicieron mil veces hasta que les salió más o menos cómo ellos querían!
EliminaUn abrazo!