dilluns, 15 d’abril del 2013

Plora de felicitat i *viu intensament.


a

2 comentaris:

  1. Fer de Mestres16 d’abril del 2013, a les 17:05

    Jo sóc molt ploranera, ploro de felicitat, de tristor, d'angoixa... encara que sense mocs ha,ha,ha.
    Plorar sempre m'ha ajudat a alliberar les emocions contingudes i després estic com nova...
    Petonets riallers
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown16 d’abril del 2013, a les 22:11

      Jo m'he estovat amb la maternitat. Mai he sigut molt ploranera, però amb l'embaràs ja vaig començar, i quien tuvo, retuvo que diuen... Plorar és fantàstic! Molts petons amb i sense llàgrimes!

      Elimina

Digues la teva!