diumenge, 14 d’octubre del 2012

La caixa de les castanyes.

Si fa temps que ens coneixeu, sabreu de la nostra afició per les caixes, i que amb els canvis d'estació (primavera, estiu...) acostumo a preparar-ne una. Bé, i si no ho sabeu, ara ja us ho he explicat. Doncs aquesta setmana passada vam recollir algunes (bé, bastantes) castanyes bordes i vam preparar la caixa de la tardor, o més ben dit, la caixa de les castanyes. Primer de tot els vaig preguntar si els agradaria tenir una caixa de castanyes per a jugar ara que la massa núvol que hi havia al balcó s'havia fet malbé, la seva resposta va ser un sí rotund i il·lusionat. Els vaig preguntar si sabien on podíem anar a recollir castanyes. La seva resposta va ser també afirmativa: l'any passat, vam anar a un parc amb el terra ple de castanyes, allà en trobarem. I, carregats amb una bossa, ens vam encaminar cap al parc.

No s'equivocaven: el terra era ple de castanyes!

La caixa la vaig preparar al vespre. Hi van jugar mentre feia el sopar.

I l'endemà! Vaig pensar que unes floretes hi afegirien un toc de color.

Hi vaig afegir oueres, culleres, safates, pots, així poden separar-les, agrupar-les...

Dins la bossa, són peixos que han sigut pescats!

Els agrada el tacte i sobretot classificar-les.

Mentre la bonança meteorològica ens acompanyi, la caixa la tindrem al balcó. 

A través del  joc amb les castanyes s'endinsen en l'univers aritmètic: calculen, afegeixen, resten... i ho fan enmig d'un clima màgic, gairebé sense adonar-se'n. Per cada dues castanyes una flor, ara una per cada tres, ara trec totes les flors i només hi deixo castanyes... A més, són caçadors i pescadors, capturen i alliberen les seves indefenses preses a voluntat. Toquen, comparen i pesen les castanyes, observant les seves qualitats més evidents. 

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!