#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 18 de gener del 2015

Prendre la flama.


En alguna ocasió els nens havien manifestat el seu interès pel foc. A mi, la veritat, m’espantava la idea. Dubtes, pors... però era un interès lleuger i intermitent, que no em desvetllava. En un breu període van coincidir en el temps alguns factors que van revifar l’interès dels meus fill aquest element: una visita al Lluèrnia (el festival de la llum i el foc d’Olot), el seu aniversari carregat d’espelmes… I va tornar la por. Fins que vaig trobar algunes reflexions i alguns articles com aquest que em van fer veure-ho tot d’una altra manera. 






El foc, atrau i fascina als infants. Així doncs, em va semblar molt més assenyat presentar-los el foc als nens, parlar-ne i proporcionar-los indicacions de seguretat, que no pas obviar el tema, fer veure que mirava cap a un altre costat i potser trobar-me amb alguna sorpresa més endavant. Al meu entendre, aquesta presentació havia d’incloure permetre’ls manipular el foc d’alguna manera, per a donar una sortida supervisada a la seva curiositat.

Una tarda freda i plujosa de desembre vaig retirar les cortines de davant de la finestra i, amb els vidres esquitxats per l’aigua freda de la pluja, vaig decidir permetre als meus fills prendre llumins i encendre espelmes. Els vaig recollir el cabell, vaig explicar-los de manera clara els perills del foc i vaig recordar-los que els infants no han de trastejar amb foc o amb objectes inflamables sense la supervisió d’un adult. Vaig mostrar-los que la superfície estava allunyada de teixits, que són altament inflamables, vaig explicar-los els riscos, que el foc creix amb rapidesa i facilitat, i vaig recordar-los que les cremades són doloroses (ambdós han patit alguna cremada lleu: la Llum amb una bengala una nit de Sant Joan i en Biel es va esquitxar amb oli). Després, junts, vam crear una espècie de petit altar. Hi vam disposar pots de vidre amb espelmes, una safata amb sal, pinzells i alguns còdols. Vam apagar la llum de l'estança. Vam encendre llumins i espelmes. I la màgia del foc es va fer: la llum de les flames es reflexava en les petites gotes que traçaven curses als vidres. La cera es consumia i la seva olor impregnava l'ambient, barrejant-se amb l'olor dels llumins. El llenguatge del foc, la llengua de la flama. La poètica de l'efímer.










És només confrontant els temors que aquests es superen. És només exercint la responsabilitat que hom esdevé responsable. És només gestionant els riscos que s'aprèn a ésser previngut. 

Després d’aquesta experiència no han demanat de tornar-hi. Guardo els llumins (i els encenedors) fora del seu abast (i del seu coneixement), tot i que sé que els meus fills, que ara ténen set anys, són suficientment assenyats per a no fer-ne ús. No tracto de convèncer ningú ni d’encoratjar ningú a deixar jugar els seus fills amb foc, si algú ho interpreta d’aquesta manera és que no he sabut explicar-me amb claredat. Si algú es decideix a fer-ho, és per la seva motivació pròpia, és pel seu propi compte i risc. Simplement, es tracta de tancar un cercle, de donar sortida a una curiositat, minimitzant els riscos. 

Desembre del 2014. Set anys.

Si us ha agradat aquesta reflexió, no dubteu a llegir...



7 comentaris:

  1. una entrada molt interessant que convida a la reflexió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, pitavola! Aquesta era la idea!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. What a lovely, respectful introduction to fire! Our children are also curious about fire, so we give them opportunities to interact with it under our guidance: blowing out mealtime candles, adding sticks to our bonfires, etc. I look forward to guiding them through an exercise like this one when they're older. I know they would really enjoy it. xx

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thanks, Cassidy!

      Children are curious about everything, and fire is not gonna be an exception. In our societies we tend to overprotect kids, but I think we all have to devote some of our time to let them satisfy their curiosity... and I think it's better this way.

      Maybe we'll introduce mealtime candles, it's a lovely idea!

      Thanks XO

      Elimina
  3. Me encanta!! Saciar la curiosidad, explorara desde a seguridad, disipar miedos, ¡atreverse!
    A mis bichos también les hipnotiza el fuego, vamos con mucho tiento, mi Dragón es muy pequeño y muy loco, pero entradas como la tuya me remueven el planteamiento... Qué bonito el fuego reflejándose en las gotas de lluvia.
    Un besote

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Atreverse! Ése es el tema...

      Los niños son muy competentes, y capaces de hacer muchas cosas por sí solos, así que hay que ser valientes, y acompañarles en sus descubrimientos.

      La lluvia siempre es bella, y si se baña en fuego aún más.

      ¡Besazos!

      Elimina
  4. M'agrada molt que els hagis ensenyat com prendre precaucions amb el foc... Fa tamps que tinc en ment una activitat amb foc però no goso a dins a casa i fora tampoc no trobo el lloc. Hi reflexionaré. M'agrada la frase: "és només confrontant els temors que aquests es superen", però som capaços d'aplicar-la sempre? Fa pensar-hi una mica... Petons!

    ResponElimina

Digues la teva!