dijous, 16 de maig del 2013

Collage de flors fetes amb plànols.


Estem en plena febre floral. La Llum i jo ens vam escapar a veure l'exposició floral l'altre dia amb uns amics mentre en Biel li ensenyava a en Pinxo (la mascota de la seva classe) l'estadi de Montjuïc. I amb la idea de reutilitzar els plànols i guardar-ne una petita part com a record, vaig pensar en oferir-los als nens la possibilitat de fer-ne un collage. No em dedico a fer scrapbooking, però tinc bones amigues que sí (i que en saben un munt!) i m'han deixat un parell de perforadores: una és rodona i l'altra té una forma que recorda els pètals d'una flor... i amb elles ens hem posat mans a la obra.

Els materials presentats: foradadores, blondes, cola de barra, papers i lupes. Una invitació sobre la taula d'art.

Parlant sobre carrers, números i localitzacions, discutint la seva posició respecte el riu.

Amb algunes de les primeres peces tallades, provant algunes composicions.

Utilitzant la troqueladora. He estat temptada de presentar-los el paper ja tallat, però finalment he decidit que els volia involucrar en tot el procés.

I, efectivament, fer servir la perforadora ha sigut el moment estrella de la tarda.

Potser perquè requereix força i precisió.

I després d'una llarga estona preparant peces i més peces arriba el moment de començar a enganxar.

Enganxar, enganxar, enganxar...

I aquesta petita flor que els he tallat jo.

També enganxada.

Després els he ofert la tinta xina, a fi que disposessin d'algun material suficientment atractiu.

Primerament, les tiges.

Jo també he fet la meva petita creació.

I després de la contenció, l'esclat creatiu.

Pintant amb tres pinzells, a dues mans... el camí del procés és misteriós i màgic.

La meva llibreta, plena de flors.

 Detall.

Les seves obres, exposades a la paret juntament amb unes altres també d'inspiració floral que explicaré en una altra ocasió.

És una manera de conservar un retall (i un detall) dels moments viscuts, una manera viva i significativa de fer-ho. La creativitat és un viatge, els materials són suggerents però actuen només com a reclam. El procés és el protagonista.

Maig del 2013. Cinc anys i mig.

2 comentaris:

  1. M'agrada la idea de crear sobre un fons amb caràcter propi, com el dia que vàreu utilitzar paisatges hivernals o radiografies.
    I els troquels són tan divertits de fer anar i ofereixen tantes possibilitats creatives!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! És així! I encara en tinc una altra de pensada!!! ^^

      Elimina

Digues la teva!