dissabte, 4 de maig del 2013

Celebrem la caiguda de la primera dent pintant amb pasta de dents {+1 descarregable gratuït}.



Sí, a la Llum li ha caigut la seva primera dent. Estem molt emocionats a casa, i al Ratolinet Pérez se li gira feina perquè a més ja se li mou la segona. Ho hem celebrat intensament, i ho vull compartir amb vosaltres. Hem dibuixat, llegit, escrit... i hem fet pintura a base de pasta de dents. Volia fer quelcom especial per a celebrar-ho, relacionat amb les dents i la boca... així que em va semblar que podia resultar interessant. Però tot al seu temps. Us presento la dent de la Llum. La primera.

Li ha caigut la primera dent, la mateixa que li va sortir pels volts de l'any (sí, si mireu detingudament veureu LA dent... la única que es veu a la foto, a en Biel encara li van sortir més tard).

El dia que vam descobrir que se li movia, vam anar a buscar una capseta de cartró i la va pintar de tots colors, aquesta capseta la fem servir per a entregar-li les dents (i alguna nota) al Ratolinet Pérez.

De tots colors i a topos. Com m'agrada!

També hem llegit i rellegit el llibre del Ratolinet Pérez que vam comprar la Diada de Sant Jordi... 


En aquesta plantilla hi podem anar anotant quin dia cau cada dent de llet. Si en vols una còpia te la pots descarregar gratuïtament en aquest enllaç

Hi poden escriure el seu nom. 

I apuntar la data en què els ha caigut la dent. Bé, algunes vegades fan falta un parell d'intents.

I anar pintant les dents a mesura que cauen. També serveix per contar, sumar i restar: calcular quantes dents tenim, observar-les davant el mirall, comparar-les amb la il·lustració...

Esperant que caigui la següent dent al costat del dibuix que va pintar la Llum amb pasta de dents... ara us explico com vam fer la pintura de pasta de dents.

Els ingredients per a fer pintura a base de pasta de dents: pasta de dents blanca, colorant alimentari i aigua.

Abocar la pasta de dents.

El colorant, un rajolí d'aigua i barrejar.

Et voilà! Així de fàcil i senzill.

La textura és suau i melosa, en aquesta ocasió vam pintar sobre tela.

Els colors, brillants.

I l'olor... bé, és pasta de dents...

Ideal per escampar-la amb un pinzell.

O amb els dits. Creant i sobreposant capes. Creant i esborrant. L'important és el procés, i les sensacions que es desperten i es generen al llarg d'aquest.

Jo també em vaig animar. Sobre paper.

La Llum es va mostrar molt entusiasmada, no parava d'explorar i experimentar amb les proporcions i les quantitats: afegint, traient, rectificant...

I de nou: crear, fer, desfer, afegir, treure, escampar, barrejar...

Voleu més entorn al Ratolí Pérez? No deixeu de visitar la capseta de la Carme a Fer de paper i els ninotets de mamà recicla. Dues entrades amb molta màgia que m'han inspirat aquests dies.


Hem volgut celebrar aquest moment tan especial fent i desfent, recreant-nos en el present, compartint i creant. I hem crescut creant.

Novembre del 2008, març, abril i maig del 2013. Un any i cinc anys.

9 comentaris:

  1. Tengo un premio para ti en mi blog. Gracias por compartir tantos recursos.

    http://calaixetderecursos.blogspot.com.es/

    ALICIA

    ResponElimina
  2. http://manetesicosetes.wordpress.com4 de maig del 2013, a les 15:37

    Quina manera més bonica de cel.lebrar que es fan grans! En Biel en deu tenir unes ganes...
    Per cert, el Ratolinet Pérez porta regalets? Desconec la història perquè a casa venien els Angelets a buscar dentetes blanques per fer carreteres al cel. M'hauré d'anar informant del tema tot i que encara tinc un parell d'anys de temps. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en Biel va tenir un petit atac de banyes... però davant el mirall li vaig explicar que totes les dents que veia, li caurien. Que ja arribaria el seu dia. El Ratolinet porta un regalet, un detall (perquè hi ha moltes dents, eh?). Però no cal que sigui algo material... un "val per un berenar per a dos" i que pugui escollir amb qui vol anar, pot ser un molt bon regal!

      Elimina
  3. Quina manera més imaginativa de treballar. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ametlla! Ens ho hem passat molt bé!!!

      Elimina
  4. Àngela,
    acabo de veure que algunes persones que enllcen del teu blog a Fer de paper.
    Com és això?
    Moltes, moltes gràcies; ja que Fer de paper és un petit blog per les visites però un gran blog per la il·lusió que hi poso.
    Petonets agraïts
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aaaah! Pot ser perquè en clicar sobre el teu nom (per exemple, en aquest comentari) apareix el teu perfil... i el teu perfil enllaça amb tots dos blogs!
      I, creu-me, conec a unes quantes scrapbookeres que fitxen regularment per aquesta casa...
      ;-)
      Molts petons!

      Elimina
    2. Aaaah! I perquè aquesta entrada enllaça DIRECTAMENT amb la pàgina!

      Elimina

Digues la teva!