diumenge, 25 de març del 2012

Et diré un secret molt fi...

... la primavera és aquí! Ha arribat embolcallada en pluges, però es mostra esplèndida i radiant! Nosaltres li hem volgut retre un petit homenatge, i a l'espera que arribin les flors (les de veritat), les fulles i els brots (les de veritat), els insectes (d'aquests ja n'hi ha uns quants), els ocells ( els de veritat), i abans de començar a plantar, a sortir, a gaudir del sol i de l'aire fresc als braços... hem fet una bonica caixa de la primavera. I com que la idea de les sensory boxes és de pink and green mama (que sempre té unes idees fascinants!), hem fet la nostra caixa rosa i verda. Un jardinet de pèsols i faves que es barregen amb confetti i plomes sota l'atenta mirada d'ocells, papallones, fades i abelles amagat rera una cortina de flors de paper. El plaer d'experimentar.

Presentació de la caixa. Els materials per separat: pots i culleres, el confetti en una petita safata, els mitjos pèsols, les faves encara dins la beina, i totes les bestioles esperant.

Una petita regadora: les plantes i les flors s'han de cuidar. A l'igual que les persones.

El descobriment!

Retirem la cortina i posem la taula al mig de l'habitació, així poden jugar tots dos sense fer-se nosa.

Les faves: un èxit. Treure-les de la tavella i barrejar-les... fem treballar els dits, així guanyen força i els facilitem la tasca de subjectar el llapis, el bolígraf, el retolador...

 
... o classificar-les.

Ple.

Rastres d'insectes i culleres.

I un petit ocell tancat en una gàbia "de vidre".

El caos del joc: finalment ho han barrejat tot.

En Biel ha agafat un retolador i ha dibuixat cara a una fava: "Mira, mama: sembla la lluna!".

Més caos i més joc.

Un pastisset!

I després de la festa...

... ho preparem tot per a tornar-hi a jugar de nou. És molt important la presentació, cal que sigui una invitació. Cada vegada.

P.S.: Uns dies més tard hi hem afegit mig quilet de soja i el volum s'ha vist incrementat! Però l'ocellet ha acabat essent una baixa. Ooooh!

Esperarem amb ganes les flors i l'olor de gespa tallada. Mentrestant, jugarem al nostre jardinet particular.

Març del 2012. Quatre anys.

2 comentaris:

  1. Cada cop em sorprens més amb el que publiques, són súper idees, en serio, ho trobo fantàstic el que fas. Et felicito en serio, i més ara que el bloc es farà famós, per ràdio i tot!!!
    I com t'he comentat molt contenta d'haver-me creuat amb tu,i que el meu fill tingui una súper educadora!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! M'agrada defensar que el plaer per crear i experimentar lliurement no és patrimoni (només) dels més petits! Jo estic molt i molt contenta d'haver-vos trobat, és curiós com a vegades hi ha persones (grans i petites) que es fan un lloc dins el teu cor, persones que arriben a la teva vida gairebé per casualitat. M'encanta!

      Elimina

Digues la teva!