Cadires mig pintades (amb aplicacions). Un DIY d'una tarda.

Bé, tenia moltes ganes de donar un nou look al pis. Ja us he explicat que sóc una Jackie, així que necessitava fer neteja física i emocional de casa meva, hem viscut un any intens i necessitava un canvi. Això sí, em vaig proposar fer una inversió mínima, poblar el pis de DIY i reutilitzar tot el que pogués. I estic molt contenta amb el resultat.

Per a la sala d'estar em vaig fixar dos objectius: més llum i punts de color. La idea era que predominés el blanc, posar-hi uns tocs dels tres colors primaris i alguna pinzellada de negre, i rematar-ho tot amb una mica de fusta. Em feia por caure en l'excés, però he trobat un punt on tot s'equilibra, si més no, és un espai viu i alegre on jo em sento a gust. Un espai amb personalitat. Així que a més de les cadires us ensenyaré algunes de les obres que vesteixen les parets. L'espai encara està en re-construcció, a mesura que les parets es vagin omplint ja us les presentaré.

Avui us presento un dels DIY més agraïts d'aquests dies. He mig pintat les cadires... o les he pintat a mitges, que vindria a ser el mateix. Per què a mitges? Perquè les volia canviar, però a la vegada no volia que perdéssin la seva essència. Perquè el seu color i la seva textura, la seva forma i les corbes que dibuixaven m'agradaven suficient com per a mantenir-les, però necessitàvem un canvi (elles i jo). Així que em vaig assortir amb unes quantes pintures de colors golosos, una mica de cinta de carrosser... i paper metal·litzat (sí, vaig anar a comprar expressament ous-no-kinder als nens per a tenir un assortit de paper daurat i, mala mare que és una, els vaig mig empatxar de xocolata (bé, i servidora també, per a que negar-ho)).

El procés és molt senzill i el resultat és una glopada de color i aire fresc!

Volia respectar el color natural de la cadira, perquè m'agrada molt. Així que vaig pintar-ne només una part, per a marcar vaig encintar part de les potes i una petita part del respatller, dues mans de pintura i quan la pintura va estar seca hi vaig posar una mica de paper daurat per a acabar de donar-li el toc de glamur.

Ta-dah!

Abans de pintar és important que la cadira estigui neta. Amb la cadira blava vaig fer el mateix, però vaig ser més generosa amb la pintura i vaig prescindir del paper metal·litzat. Vaig aplicar una capa de barnís en acabar, a fi de fer la pintura més duradora.

Et voilà!

Al menjador conviuen amb altres cadires que vam arramblar en una visita fugaç a Ikea i que, com que són noves, encara no he pintat (doneu-me temps...). 

Un plat de la tia àvia de la meva mare i un quadre a l'oli que porta per nom "Dia gris" pintat l'any 1.989 pel meu pare, vesteixen la paret.

També vaig pintar el fons de l'estanteria... bé, només un compartiment. La combinació em resulta deliciosa.

Delicioses il·lustracions d'Apanona omplen la paret.

Un espai versàtil i preparat per a fer-hi vida. Alegre però sense resultar estrident.

Amb la inspiració dels colors que vesteixen el menjador, em vaig decidir a crear una petita composició.

I aquest és l'aspecte que presenta.

Inspiració...

El racó de lectura.
L'estanteria dels contes. 
Living-room. Tauler a Pinterest amb algunes de les idees que han inspirat aquesta entrada.
Apanona.