#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 29 de desembre de 2014

· ales · diy per a volar alt



- What if I fall?
- Oh, but my darling... what if you fly?

Erin Hanson

Mai he sigut una persona especialment organitzada, sóc més aviat caòtica i desorganitzada, sóc impulsiva i em moc quan m'apreta l'adrenalina. També sóc un xic maldestre a l'hora de fer balanç i de marcar-me fites, però en favor meu diré que també sóc força tossuda i que cada any m'entesto en dedicar una estona a fer-ho. No puc negar que el 2014 va començar d'una manera una mica atropellada però ha anat millorant fins a convertir-se en un any especial i sorprenent.

Els meus propòsits per a l'any que estrenarem aviat podrien ser els mateixos que els anys anteriors, però aquesta vegada m'agradaria centrar-me en la gestió del temps. Ja us he dit que sóc desorganitzada, caòtica i impulsiva. Quan em trobo immersa en un procés creatiu sovint em costa gestionar el temps, i quan són els nens els que estan en ple procés, encara pitjor, perquè em sap greu tallar-los. Això fa que acabi creient que al dia li falten unes quantes hores (tot i que no acabo d'estar convençuda que no sigui així).

Doncs, per a atrapar-les totes, m'he fet unes petites ales. Amb elles, aniré volant, atraparé les hores que em manquen i (de passada) volaré alt fins a l'alçada dels meus somnis. També n'he fet per als nens (més ben dit, se les han fet ells...). El procés és senzill, ràpid i artesanal.


  · Materials:

· Plantilla d'ales.

· Goma eva també coneguda com a foamy (de colors, llisa, amb purpurina, arrugada...).

· Bolígraf, tisores i foradadora.

· Unes sabates de cordons per a lluir-les!





Us podeu descarregar la nostra plantilla de manera gratuïta en aquest enllaç en jpg o en aquest enllaç en pdf.

· Procediment:

· Crea un model en paper (o imprimeix-te la nostra plantilla), retalla'l i fes-hi els forats.

· Trasllada el model a la goma eva: ressegueix-lo, retalla'l i forada'l. Utilitza-la com a plantilla. Pots crear-ne dues o una de sola i utilitzar-la alternant les cares per a tenir el dret i el revés.

· Trasllada la plantilla a la goma eva amb l'ajuda d'un bolígraf, retalla i forada. Tingues present de fer-ho pel costat que tocarà la sabata i no es veurà.

· Decora al teu gust.

· Passa els cordons pels forats i ves a fardar d'ales!














I aquesta és la meva proposta per a tancar el 2014 i la meva fita per a estrenar el 2015. Volar alt. Recordeu fer-ho també vosaltres. Ens veiem allà dalt.

Desembre del 2014. Set anys.

diumenge, 14 de desembre de 2014

Decoració nadalenca casolana.


A casa, el Nadal el celebrem per tradició. No sóc una persona religiosa, ni creient, de manera que el celebro perquè és una tradició, una excusa per a reunir la família, una excusa per a pensar un xic més en els demés. No em malinterpreteu, és la meva opció, la meva opinió, i procuro ser respectuosa amb les creences de tothom. Però justament per aquest motiu, vull sentir-me còmode amb la celebració del Nadal, i crec que ho estic aconseguint.

Per a mi el Nadal té quelcom de connexió amb la Terra. Potser és pel Tió, per la molsa del pessebre, o per l'olor dels avets... símbols que em transporten directament a la meva infantesa, i a les seves olors que van estretament lligades a l'olor de bosc, aquella olor que t'obre els pulmons d'aire i de vida. Es pot dir que, a la meva manera, el contextualitzo per a que prengui forma i significat. Però, justament, per a contextualitzar-lo i sentir-m'hi còmode, he de renunciar a una part d'aquests mateixos símbols, perquè els admiro i els respecto: i renuncio a la part viva, que és també la dels olors, la molsa i els avets reals fa temps. Vam optar per buscar-ne substituts perquè la última vegada que vam tenir-ne i passades les festes era tot mort i ho vam acabar llençant, ens va entristir molt. Però el seu valor simbòlic hi és, i per a nosaltres és suficient.

Per a no renunciar a la natura, aquest any la decoració que engalana l'arbre és, no només DIY (com tenim per costum) sinó que és recollida de la natura: un grapat de glans que hem banyat amb els colors daurat i blanc. Ens hem entretingut durant dies i, a estones, hem anat creant un petit univers: pintats a mitges amb pinzell (prèviament encintats, o no), sucats en pintura total o parcialment, amb pintura més o menys diluïda, amb chalk paint... hem fet i desfet a voluntat. I aquesta és la nostra proposta per a aquestes festes.




















Ahir, dia de Santa Llúcia vam muntar el pessebre i l'arbre a casa (que és la tradició a casa nostra) i avui, amb aquesta entrada, ens sumem a l'esperit nadalenc que vesteix la xarxa... 

Desembre del 2014. Set anys.

Més esperit nadalenc...




dilluns, 8 de desembre de 2014

Penjoll senzill de tardor.


Vull reivindicar el meu dret a gaudir de la tardor. Per més que el Nadal i l'hivern es colin per tot arreu i estiguin a la cantonada. Aquesta cultura del "Ja és..." del "Ja fa.." em cansa. Sí, falta poc per Nadal, i sí, tot just ara comença a fer una mica de fred. Però el temps vola per si sol, no necessita que nosaltres l'empenyem.

Així que reivindiquem que encara és tardor, i ho fem d'una manera senzilla. Perquè a vegades, menys és més.












Un petit i simple penjoll amb un glà. Hem seguit explorant les possibilitats creatives dels glans, i ens hem divertit de valent, però això es mereix una entrada a part. Nosaltres avui hem buscat la simplicitat, però si us animeu a fer el penjoll, podeu afegir granadura al cordill, o dibuixar motius als glans... Al vostre gust. ^ ^
Desembre del 2014. Set anys.

Més inspiració tardorenca...

Cosint fulles amb fulles de pi.

Fulles, ceres i aquarel·les.

dimarts, 2 de desembre de 2014

La fàbrica de núvols.


Avui fa exactament un any que en Biel va ser intervingut d’urgència per una peritonitis. Una intervenció, dos abscessos. 

Avui fa exactament un any vam aprendre a conviure amb l’angoixa i l’esperança, amb un dolor i un amor immensos. Trenta dies i trenta nits.

Avui fa exactament un any que vam aprendre que el temps es pot tornar elàstic i enganxós,  vam descobrir que la família i els bons amics et recullen i t’ajuden a aixecar-te una vegada i una altra, que riuen i ploren amb tu. 

Avui fa exactament un any que vam descobrir que la rebel·lia del nostre fill li neix a les entranyes, i que li fa bé. 

Avui fa exactament un any que, mentre els metges debatien sobre quin era el futur del meu petit, jo espiava l’exterior a través de la finestra de la sala d’espera de l’hospital. I a través del seu vidre, veia com es dibuixava el fum que sortia de la xemeneia de l’edifici de davant d’urgències. I vaig pensar com li agradaria al meu fill de veure aquell espectacle, d’inventar-nos una història plegats per al que semblava ser una fàbrica de núvols. I vaig enregistrar un petit vídeo per a distreu-re’l mentre esperava, però no li vaig poder mostrar fins l’endemà. 

 Avui, un any més tard, l’he utilitzat per a il·lustrar aquest petit conte. 



- La fàbrica de núvols.

Els núvols són bons per naturalesa. Són motiu d’observació i conversa. Conviden a somiar, a observar, a divagar. 

Els petits els utilitzen per a buscar-hi personatges per a les seves històries fascinants i màgiques, els grans alcen la vista quan hi busquen explicacions i previsions. Els núvols esperen pacientment que algú els observi.

Es van veure obligats a aprendre la fórmula a marxes forçades. La fórmula semblava senzilla: tres parts d’aigua per una de nata, i set hores fent xup-xup a foc lent, que és el temps que triguen a coure’s els somnis. No es podia parar de remenar la barreja, ja que si el barrejador es distreia i es passava de cocció, els núvols es tornaven boira, s’escampaven sense control i en poca estona banyaven tota la ciutat.

 Malgrat l’aparent senzillesa del procediment al començament tot era força llastimós i desastrós. Varen tardar un temps a adonar-se que el seu estat d’ànim influïa poderosament sobre el resultat final. 

Així, descobriren que quan estaven enamorats, els núvols semblaven encesos, i es tornaven d’un color rosa pujat, lleugers i volàtils. Descobriren igualment que l’alegria i l’eufòria els vestien d’un color que cavalcava entre el préssec i el corall, que canviava a mesura que el dia avançava. Que la il·lusió els tornava d’un blanc pur, immaculat. Els feia esponjosos i molsuts. Els dibuixava i els retallava de manera clara contra el cel. 

També van descobrir que la tristesa alimentava els núvols de pluja, que ploraven mars i que es tornaven foscos, opacs i compactes a fi de no deixar passar la llum del dia. I que la ràbia creava tempestes. 

Així, si el barrejador estava enfadat havia de tenir cura perquè els núvols de tempesta creixien de manera imprevisible i desmesurada, de no ésser continguts adequadament, acabaven descarregant pedra amb força sobre qualsevol indret. Que l’enveja els espantava, perquè ells són lleugers i eteris per natura.

Amb el pas dels anys van estipular que a la barreja dels núvols nocturns se li afegiria un cabdell de fil de plata per a donar-los un acabat argentat i mig enteranyinat, preparat per a recollir els somnis, les angoixes i les cabòries dels somniadors i els insomnes.

La teoria explicava que calia tenir cura d’equilibrar-los i repartir-los amb gràcia: un que sembli un conillet, un amb forma de vaixell, un que sembli un pastisset. El secret es trobava en l’equilibri, en parar atenció a la força i la direcció del vent, saber cap a quin indret viatjarien els núvols d’aquell dia. I si alguna cosa semblava no funcionar correctament només calia girar la xemeneia i enviar-los cap a una altre banda. 


El barrejador havia esdevingut un artesà, però la seva tasca i el seu saber fer havien d’ésser mantinguts en secret: ningú podia saber que els núvols naturals s’havien esgotat i que els núvols que penjaven dels cels moderns eren artificials desde feia tres generacions. Temien que si la gent descobria que els núvols havien desaparegut feia dècades, deixarien de somiar desperts.

·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  

Si voleu saber més de com vam viure la nostra aventura hospitalària, podeu llegir-ho en aquesta entrada...